Aragonès i Sánchez tornen a creuar els seus interessos en una tardor endimoniada

Les mirades se centren en ERC, l’actor clau dels Pressupostos Generals de l’Estat, dels de la Generalitat i els de Barcelona. Els republicans es troben en ple procés d’aterratge en el Govern monocolor (més tres independents) i des del mateix moment que la militància de Junts va sancionar la seva sortida de l’Executiu les mirades es van dirigir cap als Pressupostos catalans.

La qüestió clau dels comptes de la Generalitat és si ERC acabarà negociant i pactant amb el PSC. És l’escenari esperat pels socialistes i per Junts, per allò d’anar a les eleccions ventant l’espantall del tripartit a la cantonada.

Davant això, la primera acció d’ERC és traçar un tallafocs entre els Pressupostos catalans i els de l’Estat. És la manera d’evitar que el suport republicà als comptes li costi al PSOE només el vot recíproc al Parlament.

Contra el relat mediàtic

Un cop fet això, la presidència del Govern català mira de frenar el relat mediàtic que dona per assumit, i fins i tot per ‘normal’, que Junts no doni suport als comptes que ells mateixos han dissenyat. ERC vol generar pressió sobre Junts i aconseguir el seu suport, que els estalviaria el tràngol de triar entre el PSC i la pròrroga pressupostària.

És aviat encara, però tots els responsables republicans, fins i tot en privat, rebutgen qualsevol pacte d’aquest calibre –els Pressupostos són, en el fons, un programa de govern d’un any– amb el PSC. Consideren que ERC i PSC es troben en trinxeres oposades i que mentre no es resolgui el conflicte polític no hi ha opció a l’entesa en grans termes. S’hi suma, a més, que Esquerra i els socialistes lluiten per guanyar les municipals del maig.

Pel que fa als PGE es pot ressenyar l’acceptació d’ERC que la seva estratègia ha fracassat. Al principi de la legislatura espanyola els republicans van dibuixar un esquema de bombolles estanques, pel qual els continguts de la taula de diàleg pel conflicte no apareixien en la de les qüestions més pecuniàries, com els PGE. El poc entusiasme del PSOE amb la taula de diàleg ha derivat en un canvi de tàctica d’ERC. Si Pedro Sánchez vol Pressupostos haurà de proporcionar satisfacció als republicans en dos aspectes. Les causes encara vigents a ex alts càrrecs i diputats independentistes per l’1-O i, sobretot, la reforma del delicte de sedició.

Per atraure’s els republicans, Pedro Sánchez ha assegurat als seus estar disposat a portar a terme la modificació del delicte de sedició per equiparar-lo al que s’aplica en altres països, tot i que creu que no hi ha prou majoria al Congrés en aquests moments per consensuar un text, ateses les diferències entre els mateixos partits independentistes catalans o entre Unides Podem i En Comú Podem.

Els PGE

En el Govern donen per fet que ERC coquetejarà amb presentar una esmena a la totalitat als PGE. Té com a data límit la setmana vinent: divendres a les dues del migdia. Després ja la podran retirar abans de la votació, el dia 27, com han fet molts altres anys. A la Moncloa, el president Sánchez té «ganes de negociar» els comptes, els de l’Executiu i els de la Generalitat.

«El que fa falta saber és si [Oriol] Junqueras vol fer-ho aquí i allà», ha dit el cap de l’Executiu als seus assessors. En el Grup Socialista del Congrés, els diputats consideren que Junqueras ha pressionat Aragonès per trencar l’aliança amb Junts perquè ha decidit llançar «una opa sobre els comuns» abans de les municipals del maig. «Està lluitant per aquest espai electoral. S’ha posat nerviós al veure que el PSC va bé en les enquestes i ha decidit clavar aquest cop d’autoritat», afirmen fonts del grup parlamentari que no descarten que Junqueras recondueixi la situació després d’«unes setmanes aparentant que no necessita ni vol el PSC».

En l’Executiu central descarten la possibilitat, amb què fanfarroneja Junqueras, de prorrogar els comptes catalans. La Generalitat rebrà per a l’any que ve 3.100 milions d’euros addicionals per l’increment del finançament que rebran les comunitats autònomes, una quantitat que serà rebuda sempre que hi hagi uns comptes nous. «Però si Aragonès els està negociant ja amb la ministra [Raquel] Sánchez. A veure si s’aclareixen amb la representació escènica d’aquests dies i ens posem mans a l’obra», assenyalen fonts del grup parlamentari del PSOE.

Ajuntament de Barcelona

En el govern d’Ada Colau, els pressupostos del 2023 generen una inquietud relativa. Les eleccions municipals estan a només vuit mesos i la possibilitat que no hi hagi acord amb l’oposició i que toqui prorrogar els comptes no es presenta com un drama: sol passar amb les urnes tan a prop.

Però per ara l’opció d’un pacte segueix sobre la taula, i més en un mandat que els tres comptes anteriors van ser aprovats en votació, a diferència de l’anterior, en què Colau no va aconseguir tirar-ne cap endavant en votació ordinària per la falta de suport.

Notícies relacionades

La Moncloa compta amb el suport d’ERC als Pressupostos malgrat la tensió interna del Govern català

ERC veu en els Pressupostos del 2023 l’última oportunitat d’arrencar èxits del PSOE

En el mandat actual, Barcelona en Comú i el PSC sumen 18 vots, necessiten un soci que els acosti als 21 de la majoria absoluta. En els tres exercicis anteriors, ERC ha sigut el suport decisiu (tot i que no l’únic) ja sigui amb un sí o una abstenció.

L’any passat, Ernest Maragall va fer veure que hi votava en contra, però ERC el va obligar a abstenir-se i permetre així que els comptes tinguessin llum verda com a complement de l’acord amb els comuns al Parlament. Un tràngol difícil per al veterà líder, que aquest any no sembla disposat a ficar-se en un embolic similar. Ara la lògica de l’any passat podria tornar a donar-se, si a la Cambra catalana hi ha un pacte.