Turull compara els jutges amb els escamots d’execució franquistes

La divisió entre ERC i Junts per Catalunya s’ha deixat notar avui en els actes de commemoració de 82è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, president de la Generalitat republicà, al castell de Montjuïc. Tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com dirigents de diverses forces polítiques catalanes han participat en l’ofrena floral a Companys a Montjuïc, tant al Fossar de Santa Eulàlia, on un monòlit recorda el lloc on va ser afusellat, com en el Fossar de la Pedrera, on està enterrat.

El secretari general de JxCat, Jordi Turull, ha denunciat que la mentalitat d’Espanya d’«aixafar» a les institucions de Catalunya «segueix viva en molts estaments de l’Estat», però «ara no ho fan amb escamots d’execució, sinó amb escamots vestits amb toga». Aragonès ha optat per un altre to. Davant la tomba de Companys el president ha destacat la importància de la seva defensa de la justícia social i la llibertat. Companys representa les institucions «que mai es rendeixen», ha assenyalat, i ha recordat als expresidents de la Generalitat Josep Irla i Josep Tarradellas. «Avui l’hem de reivindicar més que mai, hem de recordar més que mai que si oblidem que el feixisme existeix, el feixisme torna», ha assenyalat Aragonès. «Cal plantar-li cara». Tant en l’ofrena del Govern com en la del seu partit, ERC, al costat d’Aragonès van ser, entre d’altres Oriol Junqueras, president d’ERC, i la vicepresidenta del Parlament en funcions de presidenta, Alba Vergés.  «Avui ERC torna a ser i vol ser la casa comuna de tots els que estimen Catalunya, estimen la república i estimen la independència i la justícia», ha destacat Junqueras.

JxCat, que va trencar amb ERC i va sortir del Govern fa una setmana, ha realitzat aquesta ofrena amb diversos dirigents i la presidenta de la formació, Laura Borràs, al capdavant. «Hem vingut a rendir homenatge a Companys, que va ser assassinat per part de l’Estat pel simple fet de ser president de Catalunya, un fet sense precedents a l’Europa democràtica, com tampoc que hi hagi hagut reparació i anul·lació del judici», ha dit Turull. Considera que la seva mort «no ha sigut en va». I ha afegit: «Hi ha un poble convençut, alçat, que vol arribar a aquests valors que va reivindicar Companys, un país lliure, ple d’igualtat, justícia i progrés».

Precisament el grup d’ERC ha presentat una iniciativa al Congrés amb què pretén aconseguir que el Govern rendeixi homenatge a l’expresident català Lluís Companys, afusellat el 1940, mitjançant un acte desgreuge amb caràcter «solemne» que s’hauria de celebrar «en el menor termini de temps possible».

Clavells i torxes

Hores abans, la delegació de JxCat ha realitzat també la tradicional marxa amb torxes fins al lloc en el qual Companys va ser afusellat al castell de Montjuïc. ERC ho ha fet aquest any amb clavells blancs. El Consell de la República, ens parainstitucional presidit per l’expresident català Carles Puigdemont des de Brussel·les, ha estat representat per alguns dels membres de la seva direcció, entre els quals Antoni Castellà, que ha carregat durament contra ERC i l’ha instat a reconstruir la unitat independentista.

L’alcaldessa Ada Colau, al capdavant de l’ofrena floral de l’Ajuntament, ha lamentat la falta d’institucions fortes a Catalunya des de fa temps. «És important recordar la memòria i l’homenatge a Lluís Companys i als milers de dones i homes que van donar la vida perquè avui puguem tenir democràcia», ha destacat. I ha celebrat l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica entra en vigor la setmana que ve. «Els valors democràtics, de drets humans i republicans han de ser forts i arrelats per evitar el creixement de l’extrema dreta», ha declarat.

Memòria històrica

Notícies relacionades

El procés abaixa el pistó: els símptomes del canvi de cicle polític a Catalunya

El procés, de l’A a la Z: diccionari per entendre l’última dècada a Catalunya

La proposició no de llei registrada al Congrés per ERC també s’insta el Govern a publicar els noms de totes les víctimes de la Dictadura. Posen èmfasi en la nul·litat de les sentències dels tribunals repressius franquistes, inclosa la de Lluís Companys, la figura del qual reiteren que ha de ser objecte de reparació i reconeixement públic per part del Govern i a més «extensiu envers el poble de Catalunya».

La proposició firmada per ERC per al seu debat en el ple recorda que la nova Llei de Memòria ha acabat reconeixent la «il·legalitat» del règim franquista, la nul·litat de les sentències dels seus tribunals polítics i el dret a una declaració personal de reconeixement i reparació de les víctimes. «És imprescindible portar a terme amb urgència la reparació de víctimes que estableix la llei», remarca ERC, en el text del qual recorda que el temps fa que vagin desapareixent els familiars directes.