El Suprem intenta desactivar aquest dimarts el ‘còctel molotov’ de Lesmes per imposar el seu successor, per Ernesto Ekaizer

Aquest Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb Carlos Lesmes al capdavant, o ja sense ell, però per l’acció dels seus dos lloctinents, és susceptible d’empitjorar encara més.  

Tots dos, el president de la Comissió Disciplinària des del 2013, Wenceslao Olea, i el secretari general, Juan de Benito Benítez de Lugo, càrrec que no té veu ni vot, pretenen a través d’una mesura anomenada cautelaríssima (urgent) que la Sala Tercera, del Contenciós Administratiu, del Tribunal Suprem anul·li aquest dimarts 18 d’octubre –la reunió de la secció sisena està citada per a les 9.00 hores– l’acord adoptat dijous passat, dia 13, pel qual es va nomenar el vocal de més edat del CGPJ, Rafael Mozo Muelas, per suplantar durant algunes setmanes –fins a la formació del nou CGPJ– i nomenar president el magistrat del Suprem Francisco Martín Marín, actual president de l’esmentat alt tribunal en substitució de Lesmes. 

Olea, que també és magistrat de la Sala Tercera del Suprem, secció cinquena, l’únic vot contra l’acord de nomenament de Mozo, contra 16 a favor, ja va advertir que emprendria accions legals contra la presumpta decisió il·legal, el mateix que De Benito. I no han perdut el temps. Tots dos han presentat els recursos en els quals demanen una mesura urgent, cautelaríssima, per a la qual cosa la secció sisena es reunirà aquest dimarts de forma urgent. 

Ambició no els falta als membres de l’anomenat GAL (Grup d’Amics de Lesmes). Perquè una mesura cautelaríssima és tan urgent que a l’adoptar-se ni tan sols s’escolta la part afectada, en aquest cas al CGPJ a través del seu president en funcions, el magistrat i vocal Mozo. 

És probable que mai abans un verb utilitzat per la Sala de Govern del Tribunal Suprem li hagi ocasionat tal barrabassada a l’alt tribunal en la seva història contemporània com el que va acceptar posar en el comunicat difós el 26 de setembre passat després de l’acord de l’esmentada sala, instigat per Lesmes i molt recolzat pel que sembla pel magistrat Pablo Lucas, membre de la secció quarta. 

«La Sala de Govern pren coneixement i comparteix l’informe del director del Gabinet Tècnic del Consell General del Poder Judicial», deia. Es referia a l’informe de successió pel qual el secretari general del CGPJ De Benito proclamava president del Suprem i CGPJ, al renunciar Lesmes, el president de la Sala Primera, del Civil, Marín Castán. Lesmes va instar aquest acord i l’esmentada Sala va escriure que ho compartia. 

Però en l’única oportunitat que van poder examinar l’assumpte, 16 vocals van votar a favor de seguir la successió habitual –Mozo, magistrat de més edat, sempre havia sigut president de la Comissió Permanent en absència de Lesmes– i tancar les portes a Marín Castán, qui, tot s’ha de dir només havia de creuar la vorera del madrileny carrer de Marqués de la Ensenada per desembarcar a la seu del CGPJ. I va renunciar a intentar-ho el dijous 13, quan Mozo li va trucar per telèfon i li va informar que el Ple decidiria sobre la successió. I el va elegir, aquella tarda, a ell en contra d’importar Martín Marín des del Suprem. 

Xoc entre el TS i el CGPJ

«És una situació alarmant perquè s’ha creat un enfrontament entre el Tribunal Suprem i el CGPJ a posta que el TS ja s’ha pronunciat quan el 26 de setembre davant de Lesmes va dir que compartia la successió per part de Marín Castán», va dir un magistrat consultat per aquest diari. «El Suprem no pot exercir de jutge imparcial perquè la Sala de Govern va manifestar la seva solidaritat amb la proposta de Lesmes qui va portar aquesta proposta a l’esquena dels vocals del CGPJ que el van elegir president el 2013. I els membres de la Sala de Govern com és el cas de Lucas o Marin ara s’han d’abstenir», va afegir.

Però no només ells. Hi ha altres magistrats que hi han d’intervenir i que es troben en una situació incòmoda, segons fonts del Tribunal Suprem. D’una banda, ningú té desitjos de desautoritzar el CGPJ. Alguns assenyalen que la Sala de Govern del Suprem va haver de donar-se per assabentada del pla de successió de Lesmes però no compartir-ho. 

A més, alguns dels magistrats que estudiaran la petició de la mesura cautelaríssima, com és el cas de José Manuel Bandrés i Eduardo Espín, han sol·licitat a aquest CGPJ ocupar una plaça en el Tribunal Constitucional. ¿Seran ells els que anul·lin l’acord de nomenament de Mozo com a president en funcions i al seu torn li donaran el ceptre a Marín Castán? 

¿Per què ficar el cap en la substitució de la presidència d’un altre òrgan? 

Una fiscal consultada exemplifica: «Vostè és magistrat de la Sala Tercera [Wenceslao Olea] i utilitza la seva proximitat als companys que han de decidir. Vostè defensa Lesmes, que és company de la Sala Tercera, a la quañ s’acaba de reincorporar, i està obligant els companys de la Sala Tercera i els companys que formen part de la Sala de Govern a prendre una decisió judicial en la qual són jutge i part, perquè han de decidir si el Consell ha d’elegir un vocal del CGPJ o un magistrat del TS. És un pols. ¿Sense sentir una de les parts?».

Convertir la derrota en victòria

Els recursos presentats per Olea i De Benito, respectivament, aspiren a convertir la derrota de dijous passat de 16 vots contra 1 (d’Olea, perquè De Benito no vota) en una victòria al Suprem, forçant abstencions (tampoc el president de tota la Sala Tercera, César Tolosa, hi podrà participar a l’haver compartit la successió de Marín Castán en l’acord de la Sala de Govern) i un enfrontament no forçat entre el TS i el CGPJ. 

¿I tot això per a què? 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«No entenc el motiu de fons. Ni si existeix. Però arribat al punt de descomposició del CGPJ en el qual som i donada la situació personal de Lesmes, que va dimitir primer en diferit i després un diumenge a la nit llança un informe de renúncia, com si hagués esclatat una guerra, em temo que ja no impera la raó. A veure si hi ha renovació imminent i acabem amb tots aquests despropòsits», va dir a aquest diari una vocal consultada. 

La concessió d’una mesura cautelaríssima sembla un d’aquests despropòsits, segons s’ha assenyalat, tenint en compte que la decisió suposa no sentir la part afectada. L’alternativa seria denegar-la i anunciar que la secció sisena ja es pronunciarà sobre el fons més endavant, deixar passar el moment, esperar la formació del nou CGPJ i realitzar una sentència declarativa.