Interior assegura que s’ha destituït el cap dels Mossos per tapar «la feminització» del cos

El director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, ha sigut el primer a donar explicacions públiques després de la polèmica destitució del comissari en cap, Josep Maria Estela. Ho ha fet a El Matí de Catalunya Ràdio. I ha enarborat la bandera de la feminització del cos policial per justificar la decisió d’apartar Estela nou mesos després d’escollir-lo com la persona idònia per liderar una prefectura coral amb el comissari Eduard Sallent, de número dos.

Ferrer ha assegurat que Estela no estava alineat amb la conselleria en el seu objectiu estratègic de feminitzar el cos i ha afirmat que el desacord sorgit entre el comissari en cap i el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, a compte del nomenament de sis nous comissaris ha sigut el «punt d’inflexió» que ha provocat que s’obligués a cessar de les seves funcions el responsable policial aquest dilluns al migdia.

Dels 34 candidats a comissari, ha desgranat Ferrer, n’hi havia 12 que havien sigut seleccionats per ser nomenats. Entre aquests 12, hi havia quatre dones. Divendres Elena va comunicar a Estela que de les sis places per a nous comissaris, quatre serien per a les quatre dones. Però Estela, segons Ferrer, no es va sentir capaç de defensar aquesta decisió dins dels Mossos. Aquesta va ser «la discrepància» que va motivar «la ruptura» entre Estela i la conselleria i, en conseqüència, la seva destitució.

Qüestionat per Laura Rosel sobre si Estela estava en contra de la feminització del cos, Ferrer ha respost que no havia dit tal cosa. I, preguntat a continuació per si no havia destituït en realitat per demanar que Sallent, el número dos, sortís de la prefectura a causa de la mala relació que hi havia entre tots dos, Ferrer primer ha dit que no li constava que Estela hagués demanat la sortida de Sallent i, més endavant, ha admès que això va ser una cosa que va sortir en alguna de les moltes converses que han mantingut amb Estela durant aquest temps. Fonts de la Conselleria, però, sí que diuen que des que això va passar, el mes de juny passat, la sortida de Estela s’acabaria produint tard o d’hora.

El director també ha responsabilitzat del malestar que hi ha en el si del cos policial, que ha viscut sis relleus en el timó en els últims cinc anys, al «soroll mediàtic». Per Ferrer, en el cas dels Mossos, el soroll mediàtic és tan elevat que «distorsiona el funcionament del cos». La prefectura col·legiada que es va crear el desembre de l’any passat «segueix endavant», ha promès, tot i que ara ho farà amb el liderat de Sallent.

En sentit contrari a la comunicació del departament d’Interior, Ferrer ha negat que Sallent estigui «en funcions». Ho ha fet assegurant que tots els comissaris en cap estan en funcions i afegint que no està previst que Sallent sigui rellevat abans de Nadal per una comissària.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Ferrer ha negat, així mateix, que Sallent hagi manat més que Estela en aquests nou mesos. Ha defensat que la decisió de situar Sallent de número dos per darrere d’Estela es va prendre de manera consensuada amb Estela abans de fer-se oficial el desembre del 2021. I també ha fet una defensa fèrria de Sallent, «una persona d’una excel·lència que moltes organitzacions voldrien tenir».

Rosel se li ha preguntat sobre les acusacions de l’exconseller d’Interior, Miquel Sàmper, que va assenyalar a RAC-1 Sallent com un policia que ha tapat investigacions de corrupció al Govern i també sobre la denúncia de l’excap anticorrupció dels Mossos, Toni Rodríguez, que acusa Sallent de demanar atestats d’investigacions que afectaven el Govern. «Són acusacions gravíssimes» que qüestionen «l’honorabilitat» de Sallent, ha respost Ferrer, que les ha negat al·ludint que a la Comissaria General d’Investigació Criminal hi treballen mil agents que posarien el crit al cel en cas de ser certes.