Comptes per al 2023

ERC negocia sense descartar una esmena a la totalitat als Pressupostos de Pedro Sánchez

Els republicans insisteixen en la reforma del delicte de sedició, però veuen el PSOE «immòbil»

ERC negocia sense descartar una esmena a la totalitat als Pressupostos de Pedro Sánchez

David Castro

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Nova perspectiva d’esprint final a la vista. En aquest cas, el termini acaba divendres a les dues de la tarda i el que se substancia és si ERC presenta, o no, una esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat. Res definitiu, en tot cas, perquè el que es presenti abans de divendres a l’hora de dinar es pot retirar abans del ple del dia 26, però és indicatiu de l’estat de les negociacions entre el PSOE i ERC. I els republicans es debaten encara sobre què fer. No hi ha una postura clara i, segons fonts republicanes, l’estat d’ànim, és a dir d’opinió, és fluctuant en el partit, tot i que no descarten acabar presentant una esmena a la totalitat davant l’«immobilisme» del PSOE en la qüestió «antirepressiva», segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la part negociadora d’Esquerra està en contacte permanent per poder avançar en la negociació.

Els republicans insisteixen que, en el tram definitiu de la negociació, la que permeti o no l’aprovació dels comptes per al 2023, es mantindrà la pressió sobre el Govern perquè prengui mesures per posar fi a aquesta «repressió» a l’independentisme. I en aquest camp, l’exigència d’ERC és la reforma del delicte de sedició, una iniciativa que té el suport d’Unides Podem, ja que el tipus penal espanyol es troba desfasat si es compara amb el règim existent als altres països punters de la Unió Europea.

En la sessió de control al president, aquest dimecres al Parlament, Aragonès va posar sobre la taula un altre dels punts clau per a un acord: la creació de mecanismes de seguiment i control del grau d’execució de la inversió prevista. El 36% d’execució del 2021 i el 16% que, fins al juny, s’havia complert aquest 2022 han activat les alertes a la Generalitat. «Aquests mecanismes de control ja existeixen en altres territoris», va etzibar.

Potser per treure’s de sobre la pressió que suposa que en el pressupost del 2021 i en el del 2022 (aprovat per ERC) el percentatge d’execució fos tan baix, Aragonès va preferir remetre’s «a una sèrie més alta, de 5 o 10 anys». En aquest interval de temps la mitjana de construcció de la inversió és del 60%, va apuntar, lluny, per tant del 36% del 2021 però també lluny d’aquest desitjable 100%. ¿És una quimera que s’executi tot el que es pressuposta? Segons Aragonès, no. Almenys a Madrid, on, en aquesta mateixa sèrie de lustre o dècada el percentatge supera aquest 100%.

Negociació ininterrompuda

El que és segur és que, decideixi el que decideixi ERC aquesta setmana, la negociació continuarà. L’interès dels republicans és doble. D’una banda, garantir que des de l’Estat arribin els recursos necessaris perquè la Generalitat pugui apuntar-se alguna medalla en la gestió de la crisi generada per l’hiperinflació.

I, d’altra banda, mitjançant la intercomunicació d’aquesta negociació pressupostària amb la de la taula de diàleg, forçar, amb la clau que li dona la minoria del Govern en el Congrés, algun avenç en la lluita antirepressiva.

Queden pendents els equilibris que puguin fer els republicans, perquè, en la seva llista de màxims, es troben també qüestions típicament pressupostàries, és a dir, traspassos i partides. I per sobre de tots, la gestió integral del servei de Rodalies, cosa que implicaria, d’alguna manera, el control de la infraestructura ferroviària, una cosa a què el Govern s’oposa.

Notícies relacionades

L’any passat, amb el debat sobre la nova llei de l’audiovisual, ERC va obviar finalment aquestes qüestions més pecuniàries, no sense cert sentiment d’haver perdut una oportunitat.

El calendari electoral, amb l’inici del cicle a la cantonada, el maig, amb les eleccions locals, i la perspectiva en l’horitzó dels comicis generals en què la coalició de centreesquerra podria perdre la Moncloa, insuflen a aquesta negociació cert aire d’‘ara o mai’ per als republicans.