Pere Aragonès constata la soledat del seu Govern després del setge de l’oposició al Parlament

No s’ha tractat només que Junts tragués les ungles, perquè, curiosament, el to dels postconvergents en l’oposició tampoc dista tant del que feien servir quan eren en el Govern. Segurament té més a veure que PSC i comuns van ensumar la sang dels 33 únics suports amb què compta l’Executiu.

Salvador Illa ha combinat la seva patentada ‘oposició tranquil·la’, sobretot en el tema dels Pressupostos, amb més èmfasi crític en la qüestió dels Mossos. I Jéssica Albiach ha volgut aclarir dubtes i ha evitat mostrar-se com el recanvi d’Aragonès després de la fuga de Junts i per fer-ho ha acusat el president de no complir la paraula donada.

El morbo de la sessió doble (primer la compareixença del president per donar compte del nou Govern i, després, l’habitual sessió de control) ha recaigut, sens dubte, en la relació entre Aragonès i els seus exsocis i sempre adversaris de Junts. I amb ells, el cap de l’Executiu s’ha entregat a la tàctica del pal i la pastanaga. Ha combinat agudes crítiques amb piropos i agraïments als postconvergents i, sempre de fons, la voluntat que el focus sobre els Pressupostos s’allunyi del seu cap i se centri en el dels postconvergents.

Felicitacions al vicepresident cessat

Així, Aragonès ha assenyalat que «el viatge llampec a l’oposició» de Junts «no ha d’impedir que s’obrin vies d’entesa». La resposta de Junts no s’ha fet esperar: «Aquest Govern neix dèbil. ERC no va guanyar les eleccions i ara només té el suport de 33 diputats. ¿Com pensa tirar endavant la legislatura?»

Abans, el cap de l’Executiu havia felicitat, un a un, els seus exconsellers postconvergents, i molt especialment el que va fer cessar, Jordi Puigneró. Però també ha indicat que lamentava que «una decisió del partit» els hagi desallotjat del seu gabinet i ha sentenciat que aquests consellers «se n’havien anat de manera precipitada amb la feina a mig fer».

Ha explicat que fa seus els projectes posats en marxa pels titulars de departament de Junts, perquè formen part del pla de govern, i perquè l’objectiu prioritari és posar-se al costat «de la ciutadania i combatre els efectes de l’augment del cost de la vida». I aquí ha llançat un últim dard a Junts: «Abraçar una oposició còmoda no és ajudar» els catalans, ha dit.

En concret sobre els Pressupostos del 2023, Aragonès ha assegurat, cosa que ha enutjat Albiach, que després li retria comptes, que no hi hauria canvis «substancials» sobre el projecte que va deixar Jaume Giró al calaix de la Conselleria d’Economia i que, per tant, no hi ha raó perquè Junts no «els recolzi, sempre que prioritzi el bé del país sobre els interessos, legítims, de partit».

La línia vermella

Potser per demostrar que amb Junts o sense en el Govern, ell es manté ferm en els seus postulats, ha tornat a delimitar el terreny de joc on pensa moure’s en aquesta «nova etapa» nascuda amb el Govern monocolor. I no és cap altre que l’entesa «amb aquells partits que creuen que el conflicte polític amb l’Estat se soluciona amb el vot dels catalans» en un referèndum d’autodeterminació. És a dir, ha tornat a dibuixar la línia vermella que separa el bloc sobiranista del PSC.

I hi ha incidit en l’altre gran apartat de la taula de diàleg amb el Govern. En la qüestió de la «repressió de l’Estat». Si la setmana passada la portaveu socialista Alícia Romero va dir que no hi havia tal repressió, aquest dimecres el president s’ha dirigit a aquells que diuen que no creuen en la pervivència de la persecució judicial. «Només fa falta que mirin la composició d’aquest hemicicle», en referència, sense anar gaire lluny, al seu correligionari Josep Maria Jové.

«No es pot fer veure que no existeix la repressió. Cal veure els problemes. I s’ha de sortir de la zona de confort, si el que es vol és avançar i trencar amb l’immobilisme», ha sentenciat Aragonès sobre el PSC.

’Cholisme’ de supervivència

Quant a les aliances futures, el president ha remès al molt futbolístic ’partit a partit’ del Cholo Simeone, és a dir, «mesura a mesura, negociant». I en aquest ordre en fila índia, la primera a substanciar és la dels Pressupostos Generals de l’Estat, que per a això el Govern ha retardat l’aprovació en el Consell Executiu dels comptes catalans per a així obtenir un matalàs de seguretat que impedeixi qualsevol temptació socialista de vincular els dos projectes de comptes.

Aquesta apel·lació ‘cholista’, malgrat que el president no sigui un gran aficionat al futbol, ha servit al líder de l’oposició, Salvador Illa, per acusar Aragonès d’estar «improvisant» i ha reiterat l’oferta de mà estesa per aprovar els comptes del 2023. «Rebutjar aquest acord, que és el que Catalunya necessita, és una temeritat», ha asseverat el socialista. Illa ha afegit que no «entén com pretén que li donin suport aquells que vostè ha fet fora de l’Executiu».

Notícies relacionades

Aragonès i Sánchez tornen a creuar els seus interessos en una tardor endimoniada

L’anomalia catalana: Aragonès lidera el govern amb menys suport de tot Espanya

Davant l’enèsima petició del socialista d’organitzar una taula de partits catalans, el president, ja en el torn de rèplica, s’ha mostrat disposat a crear-la, sempre que «es presentin alternatives per a la resolució del conflicte polític. Perquè si no, aquesta taula, tindrà un únic punt: l’acord de claredat», la via canadenca, «que proposa aquest Govern». «Vivim sota un Estatut que els catalans no han votat. ¿Quina és la seva proposta?», ha preguntat.

Veient l’empenta de l’oposició al seu setge, el president ha transmès a la resta de grups que abandonin tota esperança, perquè no pensa convocar eleccions, no amb aquesta inflació del 9% i no amb les conseqüències que genera. I a Junts, mossegant-se la llengua per no dinamitar ponts, els ha anunciat que «sempre» els allargarà» la mà si volen arribar a enteses futures», perquè no «els demanarà carnets d’excel·lència ideològica».