Querella contra ex alts càrrecs penitenciaris catalans

El jutjat va emetre diligències el 5 d’octubre convocant els dos alts càrrecs. Va ser en va en el cas de Calderó per resultar «desconegut» el seu domicili i no conèixer el jutjat el seu DNI. Ara Calderó té nova adreça postal: després de la ruptura del Govern, el nou Executiu de la Generalitat l’ha posat al capdavant de Mesures Penals, el comandament operatiu més alt de les presons catalanes, lloc que ja va ocupar entre el febrer del 2016 i el juliol del 2021. Últimament treballava com a coordinador de Sistemes de Seguretat Pública en el Departament d’Interior.

A Comella, avui gerent de l’Hospital Sant Pau de Barcelona, el citen a raó de la seva responsabilitat com a secretari general del Departament de Justícia –càrrec que va exercir com a superior de Calderó de gener del 2016 al convuls octubre del 2017–, i no per la seva etapa al capdavant de CatSalut.

Per aquella etapa sanitària Comella està imputat en un altre cas judicial en curs, el que per denúncies de sindicats policials segueix el Jutjat d’Instrucció 17 de Barcelona, que investiga per què es va retardar la vacunació contra la covid dels guàrdies civils i policies nacionals destinats a Catalunya.

Querella

QuerellaAquest nou plet és una de les conseqüències que cuegen del tancament definitiu, el juny del 2017, de la històrica presó Model de Barcelona, burocràticament Centre Penitenciari d’Homes, i més popularment la Model.

El 22 d’agost, la jutge Suárez va percebre indicis d’un delicte de prevaricació administrativa en el relatat en una querella, que va admetre a tràmit, contra Calderó i Comella. La denúncia també va dirigida contra l’exdirector de Serveis de Justícia Àngel Cortadelles per la seva implicació lateral en els fets.

El denunciant, el funcionari penitenciari Francesc López, és l’actual coordinador a Catalunya del sindicat penitenciari Acaip –aliat amb UGT forma la central majoritària a les presons que regeix l’Estat–, però fa la seva denúncia com a perjudicat, tot i que el seu sindicat recolza la denúncia. El març del 2017, quan la Generalitat decideix iniciar tràmits per a la clausura de la Model, López era funcionari d’aquesta presó, i ja amb activitat sindical, i iniciava, com d’altres, gestions per obtenir un nou destí.

Aquell mes de març, la Generalitat va arribar amb altres sindicats a un Acord sobre Afectacions al Personal pel tancament de la Model. El pacte garantia que els funcionaris serien ressituats en llocs similars en centres a no més de 40 quilòmetres de distància entre els de la seva elecció, sempre amb decisió final d’Adrià Comella.

Les preferències dels treballadors públics afectats es van recollir en les respostes a un ‘e-mail’ de Recursos Humans de Justícia, que instava a assenyalar deu possibles establiments penitenciaris com els preferits per cada afectat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Segons la querella, la conselleria no va demanar preferències a López, com sí que va fer amb els altres, i li va assignar directament un lloc al Centre Penitenciari de Dones. A altres funcionaris –sindicalistes i no sindicalistes– sí que els va donar la Generalitat la possibilitat d’escollir destí.

La denúncia relata que aquests fets van ser coneguts per Comella directament, i que la reassignació del lloc de treball es va fer per un pacte amb sindicats rivals a Acaip, i amb execució d’Armand Calderó. La querella considera que Comella «va decidir dolosament oblidar-se de quines eren les seves funcions i obligacions». Ell i Calderó, segons la denúncia, «es van apartar de la legislació vigent per adjudicar la plaça, cedint a les pressions que els sindicats van exercir sobre ells».