Govern i ERC sintonitzen sobre l’homologació del delicte de sedició amb Europa

Són aquests assumptes sensibles en els quals es treballa molt fora dels focus i en els quals el que es diu en públic és tan important com el que no es diu. Les respectives aprovacions dels pressupostos, en el Congrés i el Parlament poden dependre que la sintonia es converteixi en pacte. «Veiem opcions d’acord, però cal donar marge a la negociació», va expressar una font republicana.

És una arquitectura d’acords en piràmide la primera premissa de la qual és que les dues parts rebutgin que la piràmide, la interrelació, existeix. Aquest cap de setmana, tant socialistes com republicans van assenyalar que la taula de diàleg, els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), els de la Generalitat i els de l’Ajuntament de Barcelona són tres compartiments estancs.

Cronologia delatora

Però la mera cronologia dels fets fa, com a mínim, dubtar. Més enllà de les paraules reiterades, en públic, fa setmanes, dels republicans, que directament vinculaven l’avenç a la taula de diàleg amb els PGE, cal recordar que ERC no va presentar, divendres, l’esmena a la totalitat (que ja tenia escrita) al projecte de comptes del Govern. El mateix divendres a la tarda, el líder del PSC, Salvador Illa, va assenyalar a EL PERIÓDICO que el president del Govern, Pedro Sánchez, «compliria el seu compromís de modificar el delicte de sedició».

Diumenge, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja va atacar el mateix Sánchez mitjançant l’ocupació del sempre socorregut argument de la suposada rendició del socialista als desitjos de l’independentisme.

El cap de l’Executiu ha dit en diverses ocasions estar disposat a emprendre la reforma per homologar-la als estàndards europeus, però per llançar-se a la piscina volia estar segur que hi havia aigua. Aquests estàndards situen les penes al voltant dels cinc anys de presó de mitjana, davant els 15 que s’apliquen, encara avui a Espanya.

Al llarg de dilluns es van succeir els missatges del Govern recalcant que no hi ha «una majoria suficient» per a la reforma o homologació. Tenint en compte que el tràmit parlamentari se supera amb majoria absoluta, cal deduir-se que l’Executiu exigeix a ERC que mostri el seu compromís amb la modificació. Res diferent, de fet, del que va dir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños a aquest diari al juliol, setmanes abans que en la tercera reunió de la taula de diàleg s’acordés, precisament, el que ara està passant.

I al migdia del mateix dilluns, Esquerra, via la seva portaveu Marta Vilalta, ha posat la seva particular pista d’aterratge als plans de la Moncloa. En la clau abans dita, més pel que no ha dit que pel que ha dit. Així, Esquerra no ha llançat, com en altres ocasions, un atac per terra, mar i aire, contra l’esbós de la reforma. És més, ha fet seva l’«homologació amb Europa» de la sedició, que és el relat del PSOE, sempre pendent que el PP l’acusi de cedir als designis de l’independentisme. 

Rellotge suís

De fet, és el mateix terme que va utilitzar la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, quan va recalcar que el Govern vol fer «homologable» el Codi Penal espanyol a les democràcies europees més avançades en certs delictes. Una cosa que, per cert, les instàncies europees han posat alguna vegada sobre la taula. Mecanisme de rellotgeria suïssa.

Notícies relacionades

Salvador Illa: «Sánchez complirà el compromís de reformar la sedició»

Les causes judicials del procés que amenacen d’acabar en condemnes a la presó

Serem «molt exigents», ha afegit Vilalta per aconseguir que el «Codi Penal respecti els Drets Humans i s’acabi la repressió». Països com Alemanya, Suïssa i França van realitzar aquestes reformes en delictes que tenen una arrel política als anys 60 i 70 de l’últim segle justament per adaptar-se als estàndards democràtics que han de presidir els valors europeus. «No entrarem, però, en una subhasta pública», ha dit la portaveu d’ERC, amb referència a un possible regateig amb els anys del nou delicte de rebel·lió.

La republicana també ha asseverat que «la repressió no comença i acaba en el delicte de sedició»; amb referència al fet que «té a veure, també, amb altres actuacions i intervencions» de l’Estat. El president Pere Aragonès, de fet, poques vegades se centra en el delicte de sedició i si en la voluntat que el Govern aprovi «una sèrie de mesures que tinguin els efectes d’una amnistia» sense ser-ho.