ERC evitarà pactar amb el PSC els Pressupostos catalans, almenys fins a les municipals

És molt difícil, però no impossible. ¿De què depèn? D’un cúmul de qüestions, però amb una governant-les totes, com l’anell únic d’‘El senyor dels anells’. I aquesta aliança es diu mesures «antirepressives», és a dir, aprovar una sèrie de canvis legislatius per aconseguir uns efectes semblants a una amnistia. El context del llançament d’aquestes mesures és la taula de diàleg, un fòrum del qual ERC necessita extreure rèdits visibles i presumibles per frenar l’onada de desprestigi que Junts li ha dirigit.

Pagament a terminis

Precisament, la no presentació per part republicana de l’esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat s’explica en bona part per l’amenaça del PSOE que el registre de la moció al Congrés podria fer saltar pels aires la mateixa taula de diàleg. I és que aquesta és l’alfa i omega de la relació d’ERC amb el PSOE. Per crear-la i mantenir-la viva, ni que fos amb respiració assistida, els republicans han anat apuntalant tota una legislatura de Pedro Sánchez. Amb l’única excepció de la reforma laboral, la resta de grans mesures han comptat amb el seu plàcet. Una espècie de pagament a terminis. Es pot recordar que en la reunió de la taula del juliol ja es va acordar que abans de final d’any es posarien en marxa aquestes mesures desjudicialitzadores.

Així, en el millor dels casos, si aquests avenços significatius en el context de la taula de diàleg «se sumessin a una negociació competencial profitosa en els Pressupostos de l’Estat i el PSC, en els Comptes catalans, deixés de defensar els interessos de la patronal es podria tancar un acord abans de les municipals», apunten fonts d’ERC. «Perquè si hi ha contrapartides potents no ens fa cap por anar als comicis locals amb la foto de l’acord a la retina de l’electorat. Si l’hi expliquem, la nostra gent ho entendrà», explica aquesta important veu republicana.

Si les coses, però, es mouen en paràmetres menys excepcionals, el més probable és que el temps del pacte arribi després de les eleccions en què el PSC i ERC s’hauran batut, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, feu del poder socialista que ERC aspira no a conquerir, però si a erosionar. La Diputació de Barcelona està en joc. «Tampoc creiem que els socialistes estiguin ansiosos per tancar un pacte amb l’independentisme poc abans de les eleccions del maig quan els barons del PSOE s’ho juguen tot en les eleccions. Sobretot si l’entesa és doble, a Madrid i a Barcelona», afegeixen fonts del partit.

I és que ERC considera complerta la primera condició autoimposada per poder asseure’s amb el PSC a Catalunya, que era separar en el temps els dos tràmits parlamentaris de manera que no s’estableixi un ‘avui per tu, demà per mi’ que portés el PSOE a caure en la temptació d’estalviar-se les mesures antirepressives.

El to de Junqueras

¿I les paraules contundents d’Oriol Junqueras contra un pacte amb els socialistes, per haver «aplaudit fins a pelar-se les mans l’empresonament» dels polítics independentistes? «Aquestes paraules van servir per frenar qualsevol ‘immediatesa’, és a dir, posar límit al relat que assenyalava que la sortida de Junts significava l’‘entrada’ del PSC. Això hauria suposat deixar de posar el focus sobre els postconvergents pel que fa als Pressupostos. I la nostra primera opció és pactar-los amb ells. I hauran de detallar molt bé per què, amb la situació de crisi actual, i sent els pares intel·lectuals del projecte de Comptes, no els donen suport», exposa Esquerra.

I seguint amb les paraules de Junqueras, i com a explicació d’autoconsum per als seus militants, a ERC apunten que si es pacten els comptes amb el PSC és que s’ha satisfet la demanda republicana de final de la «repressió». És a dir, en el fons, sosté aquesta lectura de part, haurien aconseguit «que els socialistes deixin de recolzar el 155, per convertir-se en una de les claus per posar el rellotge a zero i tancar judicialment els episodis de la tardor del 2017». 

Una altra cosa, ben diferent, és que el PSC comparteixi aquesta lectura (la portaveu Alicia Romero va negar l’existència de repressió a Espanya) i que Junts no tregui del calaix l’espantall del tripartit.

Notícies relacionades

ERC-PSC: diàleg sense taula a Catalunya

El Govern aplana els Pressupostos i consolida la sintonia amb ERC

Amb tot, les fonts consultades adverteixen que tot l’anterior no deixen de ser càbales sobre el paper i que si una cosa ha demostrat la política catalana és que està subjecta a imponderables i a imprevistos. Per exemple, situacions com la de dimecres passat, en què el PSC, que hi va votar en contra, i Junts, que es va abstenir, malgrat que un dels seus consellers havia fet el redactat, van tombar la llei del pla estadístic, poden provocar, si es repeteixen, una destrossa a la vaixella. Els republicans es van indignar amb la devolució al toril de la llei. Sobretot quan, la setmana anterior, el text havia recollit el suport unànime de tots, exceptuant l’extrema dreta.

«És obvi que van voler, com a oposició, marcar terreny en alguna cosa que no té un impacte directe en el dia a dia dels ciutadans», apunta una font. «Veurem si gosen repetir la jugada en qüestions més decisives», assenyala, i interpreta que el vot contra aquest pla suposa un avís a la intenció declarada d’Aragonès de, en cas de prorrogar els Comptes, portar via Parlament les ampliacions de crèdit que suplirien la falta d’uns nous Pressupostos.