El PSOE demana 48 anys de presó per a l’exministre Fernández Díaz per la Kitchen

L’acusació que exerceix el PSOE en el cas Kitchen sol·licita 48 anys i quatre mesos de presó per una desena de delictes per a Jorge Fernández Díaz, a qui, com a ministre de l’Interior quan van succeir els fets, considera màxim responsable del dispositiu parapolicial muntat per, presumptament, espiar l’extresorer del PP Luis Bárcenas amb l’objectiu d’intentar treure-li la documentació compromesa per al partit que tingués en el seu poder.

L’escrit d’acusació, de 61 pàgines, al qual ha tingut accés aquest diari, atribueix a Fernández Díaz els delictes d’organització criminal, encobriment continuat, obstrucció a la justícia, suborn, malversació, violació de domicili, revelació de secrets, frau a l’Administració pública i certificació falsa. Uns delictes que també atribueix a la seva mà dreta, el que era el seu secretari d’Estat, Francisco Martínez, per a qui sol·licita 34 anys i mig.

Relació amb la Gürtel

L’obstrucció és perquè el dispositiu parapolicial es va muntar l’estiu del 2013 per no col·laborar amb la investigació judicial que se seguia a l’Audiència Nacional del cas Gürtel, i el suborn i la malversació obeeixen al pagament amb fons reservats de dos dels imputats, l’excomissari Enrique García Castaño, al capdavant de la unitat d’escoltes i seguiments, i el que va ser xòfer de Bárcenas Sergio Ríos. La violació de domicili es refereix a uns fets que el jutge Manuel García-Castellón no emmarca en l’operació, però sí que ho fa l’acusació que exercir el PSOE: l’assalt a la vivenda de l’extresorer que va protagonitzar un fals capellà.

També sol·licita penes de presó per a l’exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino, els comissaris Luis Olivera, Marcelino Martín Blas, José Ángel Fuentes Gago, Bonifacio Díez Sevillano, Enrique García Castaño i José Manuel Villarejo; el policia Andrés Manuel Gómez Gordo, i Sergio Ríos. També reclama que el Partit Popular sigui responsable com a partícip a títol lucratiu dels delictes comesos pels anteriors.

L’escrit comença amb la primera reunió mantinguda per l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal i el seu marit, l’empresari Ignacio López del Hierro (tots dos fora del procediment), amb Villarejo el 21 de juliol del 2009, de la qual hi ha constància documental.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Després d’aquesta primera reunió, se’n celebren moltes d’altres, trucades de telèfon incloses, i l’última coneguda és la del 12 de setembre del 2017, és a dir, dos mesos abans de ser detingut Villarejo», explica l’escrit, que afegeix que «de manera simultània a aquestes trobades, i ja amb [Mariano] Rajoy en la presidència del Govern, se succeeixen una sèrie de fets durant l’any 2011, 2012 i la primera meitat del 2013 que venen a reforçar el nivell d’implicació dels avui processats en l’operació organitzada per la cúpula política i policial del Ministeri de l’Interior per espiar i sostreure documents al tresorer Bárcenas que de fer-se públics podrien derivar en conseqüències polítiques i penals per a nombrosos dirigents del PP».

Entre els testimonis proposats per aquesta acusació hi figura l’expresident del Govern Mariano Rajoy.