Pere Aragonès mantindrà el diàleg obert amb Salvador Illa per als Pressupostos del 2023

Una hora i mitja de reunió al Palau de la Generalitat entre el president Pere Aragonès i el líder del PSC, Salvador Illa, no ha servit per aclarir amb quina aritmètica tiraran endavant els comptes. Tampoc si la infrangible mà estesa dels socialistes serà atesa en alguna circumstància, tot i que la durada de la interlocució, en la qual s’ha abordat la complexa situació econòmica, no deixa de ser significativa. El que sí que ha quedat clar entre els dos dirigents és que, a partir de la setmana que ve, es parlarà de números, també amb Illa. El president li ha comunicat que citarà els grups parlamentaris per explicar el marc pressupostari del 2023, un gest amb què es donarà el tret de sortida a l’exploració de possibles pactes.

La intenció del cap de l’oposició fa temps que està clar: traslladar que per ell no quedarà que Catalunya tingui nous Pressupostos i que, si això no passa, serà perquè el Govern no ho ha volgut. La seva aposta és la d’una negociació «clàssica», com ja ha defensat en les últimes setmanes i avui li ha tornat a repetir al president. És a dir, buscar un acord global per als comptes sense que interfereixin altres qüestions més que les de tipus econòmic i tancant la porta a enteses parcials. Aragonès, segons fonts de Palau, li ha traslladat la preocupació per la «falta de compromís» del Govern de Pedro Sánchez per donar resposta al mal funcionament i la falta d’inversió de Rodalies o l’execució del PERTE del vehicle elèctric i que la seva prioritat continua sent pactar els Pressupostos amb els partits sobiranistes. Ni la porta està oberta de bat a bat per als socialistes ni tampoc completament tancada. En la reforma de la sedició i en l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat està l’explicació del perquè d’aquesta indefinició.

La d’Illa ha sigut l’última de les reunions que Aragonès va agendar per analitzar la nova etapa en la Generalitat després de la remodelació del Govern. En la ronda de trobades el president ha inclòs la CUP, els comuns i Junts, a més dels socialistes, és a dir, els grups amb què considera que pot articular una geometria variable per aprovar mesures durant la legislatura. Amb cap d’ells ha teixit cap tipus d’aliança estable, tot i que sí que ha deixat clar que els pressupostos són un capítol a part. ERC ha insistit per activa i per passiva que la llei que marca les prioritats del mandat vol pactar-la amb les formacions que defensen l’autodeterminació i l’amnistia i ha deixat caure que fins i tot està disposada a anar a una pròrroga dels comptes abans per tirar-les endavant de la mà d’Illa.

L’única condició

Precisament per això, les expectatives del PSC de sortir de la reunió amb Aragonès estret la seva mà eren per si mateix escasses. Malgrat oferir-se a salvar els Pressupostos amb l’única condició d’acceptar-los en la negociació, Illa ha arribat ja al Palau de la Generalitat amb un llarg historial de rebuig públic d’Aragonès que prosperin gràcies al cap de l’oposició. Que els socialistes catalans hagin defensat que la reforma de la sedició s’ha d’impulsar «passi el que passi» i malgrat la pressió del PP sobre Pedro Sánchezcon la renovació de la cúpula judicial no ha servit per desbrossar la relació amb el president. Amb el front obert del canvi del codi penal a la taula de diàleg en paral·lel al dels Pressupostos de l’Estat, ERC no vol fer cap pas en fals que suposi perdre força negociadora.

Notícies relacionades

ERC evitarà pactar amb el PSC els Pressupostos catalans, almenys fins a les municipals

Salvador Illa: «Sánchez complirà el compromís de reformar la sedició»

A Illa no li queda més que esperar els pròxims passos del Govern, que passen per presentar els números i intentar que tirin endavant amb una suma sobiranista en la qual és necessària Junts, situada en aquests moments a exercir d’oposició sense treva. Per ara, el líder del PSC no es planteja una moció de censura ni demana eleccions, conscient de la influència que la legislatura catalana té en aquests moments l’estabilitat de Sánchez mentre els vots d’ERC siguin decisius al Congrés. Estripar les cartes a Catalunya seria llançar un torpede en la línia de flotació de Madrid, motiu pel qual el líder del PSC es veu abocat a contemporitzar i a fer equilibris entre ser flagell d’Aragonès i, alhora, donar-li –o, almenys, oferir-li– oxigen.

Però la cúpula del carrer Pallars avisa que si tot el ball acaba amb una pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat perquè fins i tot davant el ‘no’ dels postconvergents –que donen per descomptat– no s’accepta els seus vots com l’última de les opcions, s’entrarà en una «nova fase». És a dir, en una escalada de decibels contra un Aragonès al qual recorden que està «sol» i que, sense aliats, l’espera un autèntic viacrucis per aprovar qualsevol mesura, fins i tot la més petita, al Parlament. Com a mostra, un botó: en el ple de la setmana passada ERC va perdre la votació del projecte de llei del pla estadístic i l’oposició li va deixar clar que dos dels seus consellers, Joan Ignasi Elena (Interior) i Teresa Jordà (Acció Climàtica) van camí de la reprovació.