La direcció de Junts maniobra per evitar que Dalmases es quedi sense escó al Parlament

I és que membres del consell nacional de JxCat, descontents amb la gestió del cas i amb l’acreditació de les pressions que va exercir el diputat, van començar a obtenir firmes per aconseguir un 20% de suports perquè aquest òrgan entre congressos votés si Dalmases havia de deixar el seu escó en el Parlament. Les van aconseguir, segons fonts del partit, però membres de la direcció van aixecar el telèfon per intentar que el 19 de novembre no es dugués a terme aquesta votació.

«Turull torna a cedir davant Borràs», critica una font de JxCat. La diagnosi és que aquest moviment té a veure amb la vocació de «pau interna», però alhora amb la situació judicial de Dalmases. Si deixa de ser parlamentari perd la seva condició d’aforat, una cosa especialment preuada perquè se’l vincula a un cas que investiga un jutge sobre una presumpta desviació de subvencions de la Diputació de Barcelona.

El nucli dur de Borràs interpreta que els seus detractors han emprès una caça de bruixes, especialment els exconsellers i la resta de dirigents que preferien continuar en el Govern: «Està irritada i ferida per allò de Dalmases. En posició de combat. No vol unitat, viu de la confrontació. I tindrà més poder si no es fixa una posició de rebuig d’aquesta manera de fer», opina una font de la formació.

Per un ajustat resultat, un 55,73% davant un 42,39%, Junts va marxar del Consell Executiu i es va allunyar la possibilitat de ruptura, sabent que els exconsellers i els que tenen antecedents en el PDECat i CDC no marxarien. «Han tirat la tovallola», afirma un càrrec de la formació. Els tocava digerir la derrota. I a Borràs, demostrar suports. La seva agitació a les xarxes socials i el gir del partit cap al xoc amb Esquerra, els seus principals postulats, van tenir efecte i, segons fonts de la formació, han guanyat uns 500 militants –per contra, n’han perdut 47– des del divorci amb els republicans.

L’«immobilisme» de Turull

I és que diversos dirigents apressen Turull que intervingui en l’assumpte després d’haver-se «posat de perfil» sobre la sortida del Govern i, públicament, sobre l’informe intern. D’aquí ve la recollida de firmes i la seva intervenció per aturar-la, segons fonts de Junts. «Borràs electoralment perd força, però dins del partit, el més petit i radicalitzat amb una minoria organitzada, és qui té més pes», reflexiona un dirigent del partit.

Altres fonts defensen que el secretari general actua així per garantir la pau interna i perquè sap que Borràs té data de caducitat: el judici (i possible condemna) del qual està pendent per presumptament haver manipulat contractes al capdavant de l’ILC, pels quals la fiscalia li demana sis anys de presó, 21 anys d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros. I és que, mentre la marca resisteix (en 29-30 escons, segons l’última enquesta del GESOP per a EL PERIÓDICO), Borràs és la cinquena líder més ben valorada, amb un 4,2.

«A Borràs se li ha donat un espai que havia perdut en votació interna», afegeix una altra veu, que burxa que Turull va decidir pactar una llista conjunta en la direcció i va afavorir que els seus candidats en l’executiva –David Torrents i Ester Vallès– s’incorporessin després a la cúpula malgrat no haver obtingut els vots necessaris, «una decisió que està pagant ara». «Les decisions es prenen per unanimitat perquè s’evita la votació. Turull evita el conflicte», rebla, denunciant el seu «immobilisme».

«Borràs pot generar simpatia en bona part de la militància, però no controla els aparells del partit», replica una altra font, que anul·la qualsevol pretensió de la líder de vehicular les decisions en consulta a les bases, una cosa que ha de decidir abans l’executiva. «Turull controla el territori i el consell nacional, però no farà res que perjudiqui el partit per no perdre els votants que arrossega Borràs», resumeix.

El nucli institucional

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En el pla institucional, el nucli dur de Borràs s’està desmembrant. La seva suspensió la va deixar sense opcions d’exercir les funcions adscrites al càrrec, va sortir del focus mediàtic i, malgrat aferrar-se a la cadira, l’hemicicle ja s’ha adaptat a la interinitat davant la falta de vies per rellevar Borràs. La vicepresidenta primera, Alba Vergés, va acabar fent fora quatre dels sis assessors, dos dels quals eren els principals escuders de Borràs.

El cap de gabinet, Salvador Esteve, es va convertir en assessor de l’àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona –així consta en el registre de personal eventual des del 15 d’octubre– i el cap de premsa, Pep Elias, va ser designat assessor del grup parlamentari postconvergent. La diputada Aurora Madaula continua en la Mesa del Parlament i és l’única representant del partit per l’absència de Borràs. L’altre home de confiança, el parlamentari Jaume Alonso-Cuevillas, tornarà al focus com a president de la comissió de l’estatut del diputat i serà l’encarregat, junt amb el diputat socialista David Pérez, de gestionar una possible sanció a Dalmases, però no hi ha risc d’expulsió. Almenys no està en mans del Parlament.