Els cinc eixos de la propaganda de guerra dirigida a Espanya

I això, que per a qualsevol oient és una justificació política i estratègica d’això que el Kremlin anomena «Operació Militar Especial», per als experts en Intel·ligència de les Forces Armades és el primer dels més coneguts arguments de la desinformació bèl·lica: «Nosaltres no volem la guerra, és l’enemic el que ens amenaça».

Entre els més de 40.000 missatges enganyosos i de desestabilització que els serveis d’intel·ligència han detectat dirigits per operadors russos al públic espanyol hi ha 20 narratives –com ja ha comptat aquest diari–, i són aquest i altres arguments vells coneguts d’estrategs i funcionaris militars, i que són susceptibles de ser utilitzats pels dos bàndols en qualsevol conflicte.

En la Primera Guerra Mundial, va reflexionar el polític britànic Arthur Ponsonby a l’assaig ‘Falsedat en temps de guerra’, i des del 2001 els seus principis estan sistematitzats en una obra d’obligada lectura per a oficials de l’OTAN: ‘Principios elementales de la propaganda de guerra’, d’Anne Morelli.

Del decàleg d’aquesta historiadora, cinc arguments bàsics circulen per Espanya tamborinats per 179 plataformes i agents emissors. Segurament algun dels més escoltats sonarà a qui freqüenti les xarxes socials, el gran refugi de la propaganda de guerra.

1.- Som pacífics, la culpa de la guerra és de l’enemic

1.- Som pacífics, la culpa de la guerra és de l’enemicAquell 24 de febrer Rússia havia llançat els primers míssils contra edificis ucraïnesos, columnes blindades russes avançaven cap a Kíiv, havien començat a caure els primers morts innocents de la guerra, però Putin va dir als russos, i a la resta del món, que Occident els amenaça: «Aquesta màquina de guerra avança i s’està acostant cada vegada més a les nostres fronteres [...]. Ens van enganyar, simplement se’n van burlar».

«Els nostres plans no inclouen l’ocupació de territoris ucraïnesos. No pretenem imposar res a ningú amb la força», va afegir, i es va excusar: «Durant vuit anys infinitament llargs, hem fet tots els possibles perquè la situació es resolgués per mitjans pacífics».

Set mesos després, en els comunicats de guerra russos destinats a difondre's a les xarxes com Vk, la que llegeixen els russos residents a Espanya, «es presenten les operacions militars al Donbass com a accions per alliberar territori oprimit», explica un dels experts militars consultats.

El 19 d’abril passat, amb Rússia replegant les forces cuirassades que havien fracassat en la invasió i patien un dur càstig en carreteres i ciutats convertides en rateres, l’Estat Major rus ho va presentar com una «segona fase», la de la «polnaia sbovoda» o «alliberament total» del Donbass. El mateix argument apareix als pasquins que difonen a la xarxa Vk i Twitter, que fan picades d’ullet a l’esquerra espanyola amb eslògans com ara «no passaran», o amb la bandera tricolor republicana.

2.- Ens estem defensant

«Si Rússia hagués volgut prendre Ucraïna en tres dies, ho hauria aconseguit fàcilment a base de bombardejar la població civil», va dir el 12 de març passat, en una tertúlia a Cuatro TV, la propagandista prorussa Liu Sivaia. A les xarxes socials són periòdicament constants les al·lusions a la humanitat amb què Rússia (també Ucraïna) actuen en el camp de batalla.

I això malgrat l’enormitat del risc que afronta Rússia, segons Putin en el discurs d’arrencada de la guerra: «els EUA i altres socis occidentals van mirar d’aixafar-nos, acabar amb nosaltres i destruir-nos totalment».

3.- L’enemic utilitza armes prohibides

3.- L’enemic utilitza armes prohibidesLa desinformació sobre el conflicte a Ucraïna incideix amb intensitat en l’actual corrent de notícies sobre el risc de guerra nuclear. «Ucraïna planeja cometre un atemptat amb bomba bruta per culpar Rússia d’utilitzar armament nuclear», afirmava en castellà en un vídeo fa cinc dies Liu Sivaia.

«Última hora: En una televisió russa afirmen que Ucraïna té una bomba nuclear a Mikolaiv que detonarà i culparà Rússia», deia el mateix dia, com en una coreografia, un missatge colat en un famós fòrum espanyol antivacunes.

4.- L’enemic és diabòlic

4.- L’enemic és diabòlicLes al·lusions al règim de Kíiv com a colpista i, sobretot, nazi van cosir tota la missatgeria propagandística russa a Espanya el març passat i fins a l’abril, amb la conquesta de Mariúpol, ciutat «presa pels nazis», segons l’argument rus més repetit sobre la batalla.

El mateix Putin en les seves intervencions al llarg de la guerra es refereix als «neonazis» i «desnazificació» d’Ucraïna, i obvia d’aquesta manera la condició de jueu del seu homòleg, Volodímir Zelenski

5.- L’enemic fa matances; les nostres són errors o muntatges de l’enemic

5.- L’enemic fa matances; les nostres són errors o muntatges de l’enemicEl bombardeig de l’hospital maternoinfantil de Mariúpol el 8 de març passat l’ha explicat a Espanya –i la resta d’Europa– la televisió russa RT (esquivant a Vk el bloqueig continental de les emissions) i altres emissors com «un muntatge» ucraïnès.

Notícies relacionades

Butxa: el relat més atroç de la guerra a Ucraïna

La guerra d’Ucraïna, camí del congelador

El mateix argument s’ha utilitzat per a les revelacions, confirmades per oenagés, de la troballa de fosses comunes i cadàvers de persones suposadament torturades.

La reguera de morts de Butxa (l’abril) es va presentar com a «provocació de l’enemic» no només a les xarxes socials, també en reunions presencials de locals associatius de la colònia russa a Alacant, amb exposició de vídeos de la televisió pública del Kremlin que defensaven aquesta afirmació.