El PSC tanca la via de la pròrroga dels pressupostos a Pere Aragonès

La sortida dels postconvergents ha convertit la política catalana en un gran tauler d’escacs. Per evitar que s’escampés la sensació que l’èxode de Junts deixava els republicans a mercè del PSC, Esquerra, per boca del seu líder, Oriol Junqueras, es va apressar a obturar aquesta via d’aigua al crit d’«Esquerra no pactarà amb qui es fa carn viva a les mans aplaudint l’empresonament d’independentistes».

El president Pere Aragonès també es va moure en el tauler i encara es troba en aquella fase, per remarcar, en tots els fòrums en què ho pot fer, que no té cap sentit que Junts veti uns pressupostos que un dels seus, l’exconseller Jaume Giró, ha preparat. La intenció, en aquest cas, és que l’opinió pública, i la publicada, no passi tan ràpid de pantalla i tractar que el focus se centri en els postconvergents, per retreure’ls el seu ‘partidisme’ en un moment greu econòmicament i socialment. En resum, que Junts no se’n surti de franc.

El ‘dopatge’ als comptes vigents

Els moviments de Junqueras i Aragonès condueixen a un únic escenari final, la pròrroga pressupostària. Un mecanisme que el president considera funest per a Catalunya, tenint en compte que la inflació de dos dígits ha convertit en inservibles els comptes actuals i que, ara, semblava un tecnicisme sense més ni més.

La manera de prorrogar els pressupostos només passa per ‘dopar-los’ amb les noves partides que es generin. Per exemple, el decidit pel Consell de Política Fiscal i Financera, al juliol, a compte de la liquidació del sistema de finançament. Es tracta de 3.100 milions que, en cas de pròrroga, no es poden incloure en els comptes. I l’única solució és apedaçar els pressupostos del 2022 amb partides complementàries.

És a dir, que el Govern aprovi per decret insuflar una determinada quantia a qualsevol servei públic, per exemple. Aquesta decisió hauria de ser convalidada pel Parlament i abans de 30 dies des del seu plàcet en el Consell Executiu. I en aquest punt actua l’últim moviment, el d’Illa. Dir que això, el suport cec per tractar-se de millores socials, no passarà perquè, en el fons, és un estratagema. I és que els republicans compten amb el fet que, en una situació de crisi, cap grup parlamentari vetaria aquest ‘dopatge’ per «responsabilitat».

El Govern, com si es tractés d’una provatura, va aprovar, dimarts, un suplement de 375 milions, precisament, per a la sanitat. És una partida que neix del millor rendiment de l’esperat dels tributs propis i que, en les pròximes setmanes, passarà per l’hemicicle. Com que la situació no té res a veure amb la que es generaria amb una pròrroga per no voler negociar amb un dels grups clau del Parlament, no s’esperen més sorpreses.

‘No’ en diferit

O una negociació «clàssica i transparent» o uns comptes «en diferit, no», transmeten des de la cúpula socialista. Un tot o res que el mateix Illa ha transmès també a Aragonès, amb qui es va reunir divendres al Palau de la Generalitat. I és que el PSC tem que ERC opti per una pròrroga per evitar una fotografia que li resulta incòmoda ara que els seus exsocis l’acusen d’haver canviat l’objectiu de la independència per una aliança amb Pedro Sánchez per, després, buscar el suport fraccionat dels seus 33 diputats a plans de xoc o mesures anticrisi.

Per al PSC, una pròrroga dels pressupostos suposaria entrar en una «nova fase» d’un Govern que considera «col·lapsat». Fins ara i en paral·lel a la negociació amb ERC al Congrés perquè prosperin els comptes estatals, Illa transita en una mena d’equilibri entre oferir ajuda a Aragonès i, alhora, exercir un rol d’oposició que li permeti visibilitzar-se com l’alternativa. No és fútil que, malgrat tenir enquestes a favor seu, descarti presentar una moció de censura o no demani eleccions. Però anar a una pròrroga, insisteixen, seria creuar el Rubicó i escalar els decibels contra un Executiu que assenyalen un dia sí l’altre també per no tenir ni un sol aliat al Parlament.

Notícies relacionades

El PSC proposa a Aragonès un pla de xoc de 850 milions per als pressupostos

Un xoc i moltes espines

Illa no ha entrat a valorar públicament per què considera que els republicans el veten, però entre bambolines els socialistes esgrimeixen que seria irresponsable i una temeritat si el que està pesant són «càlculs partidistes i electoralistes» per no perdre força negociadora a Madrid.

En termes estrictament numèrics de cara a una negociació eventual, el PSC ha plantejat al Govern un pla de xoc de 848 milions d’euros –destaquen que és gairebé el triple dels 300 milions proposats pel president per ara–, que es podrien cobrir amb els 3.000 milions addicionals que rebrà la Generalitat si aprova els pressupostos gràcies a l’augment del sostre de despesa. Els socialistes solen utilitzar l’argument que, sense comptes nous, aquests recursos de més es quedaran al camí.