PP i Vox, sis mesos de govern a Castella i Lleó sempre al límit

Les declaracions, de cara a la galeria, són de «plena sintonia» i d’«avenços» que es plasmen en els segons pressupostos de l’‘era Mañueco’. El president només va poder aprovar els de 2020 amb Ciutadans abans que l’acord saltés pels aires, es convoquessin eleccions i, per primera vegada, Vox entrés al Govern. A Castella i Lleó, els d’Abascal han aconseguit reunir el poder territorial més gran de tot Espanya després de les concessions del PP per formar l’Executiu regional, després de no assolir la majoria absoluta a què aspiraven els populars.

Vox va aconseguir tot el que va proposar: la presidència del Parlament autonòmic, les carteres d’Agricultura, Indústria i Ocupació, i Cultura i Turisme, a més d’una vicepresidència sense cap competència, des de la qual el seu titular, Juan García-Gallardo, un autèntic desconegut fa només un any, acapara polèmiques i enfrontaments que trasbalsen els populars als furs interns.

Així que, preguntat Mañueco sobre com li va amb els seus socis, el president es va enredar en una peroració que fins a ell mateix va reconèixer massa llarga i confusa, per contestar que el seu «compromís segueix ferm amb Castella i Lleó i els lleonesos». Doncs això, va fer l’orni. I aquest matrimoni de conveniència s’està convertint en un pes insuportable sobre la fràgil esquena d’un PP obligat a continuar entenent-se amb el partit d’Abascal si vol mantenir la comunitat, ja que no està obligat a convocar noves eleccions fins a completar quatre anys de legislatura.

Final del diàleg social

Tots els moviments de Vox a Castella i Lleó passen per mans d’Abascal La divisió interna a la Junta es dona fins i tot en la política informativa, amb els seus propis càrrecs de confiança i un gabinet central de premsa oficiós davant la Direcció General de Comunicació que porten els populars.

Vox ha dinamitat el diàleg social, del qual va presumir tants anys la Junta, portant a la pràctica la supressió d’ajudes a patronal i sindicats. Mentre en segon pla el PP mirava de recompondre els plats trencats, a la conselleria d’Indústria que dirigeix Mariano Veganzones (Vox) se succeeixen les dimissions. La primera va ser la del gerent del Servei Públic d’Ocupació, Javier Moreno, després de sortir a la llum que era soci director d’una empresa que impartia els cursos d’igualtat que el mateix Vox reclamava eliminar a l’Ajuntament de Valladolid.

La política d’igualtat és un altre dels punts de fricció resolta amb ‘cafè per a tothom’. La Conselleria de Família no ha renunciat a cap de les lleis i ajudes, incloent-hi les de violència de gènere. El PP participa en les concentracions en els casos de crims masclistes. Vox, encapçalat pel vicepresident García Gallardo, ha aconseguit introduir una altra nova llei, la de violència intrafamiliar, destinada a conviure amb les normes específiques de violència de gènere.

Insults a l’hemicicle

Els aldarulls a les Corts regionals s’han convertit en habituals i les polèmiques més mediàtiques sempre giren entorn de García-Gallardo, que tan aviat es dirigeix a una procuradora del PSOE amb discapacitat dient «m’adreçaré a vostè com una persona normal», com anomena «imbècil» i «delinqüent» el seu predecessor en el càrrec, Francisco Igea, únic supervivent de Ciutadans al Parlament autonòmic.

Notícies relacionades

Mañueco carrega contra els membres de Vox en el seu Executiu: «No m’agraden les desqualificacions»

Vox: ¿canvi de cicle?

En els últims dies, el jove advocat va donar la fugaç sensació d’haver copiat el pragmatisme de la italiana Giorgia Meloni a l’assegurar que era víctima d’estereotips, i que ell no era negacionista del canvi climàtic ni xenòfob. Més desconcertant va ser que justifiqués les retallades als sindicats perquè les subvencions els han anestesiat i per això ja no encapçalen «reivindicacions justes». Per aclarir del tot la seva postura, aquell mateix dia, en seu parlamentària, acusava el PSOE de ser una «organització criminal» dirigida per Pedro Sánchez. Hores abans, el seu company Veganzones deixava anar que a Espanya «no falten treballadors, sinó ganes de treballar».

I Mañueco, una vegada més, en el que ell considera línia de «moderació i sensatesa», intentant sortir del pas demanant contenció verbal i un «canvi de to», però a «tots», sense assenyalar. Hi ha uns pressupostos a sobre de la taula amb els quals garantir aquesta anòmala singladura que l’oposició titlla de «desastre» i «vergonya».