El sector conservador del CGPJ es queda sense excuses per bloquejar l’elecció dels dos magistrats al TC, per Ernesto Ekaizer

Els representants dels dos grups del CGPJ –majoria conservadora i minoria progressista– es van reunir aquest dijous per obrir el camí de la convocatòria d’un ple extraordinari per anomenar els dos magistrats que toca a l’esmentat òrgan per al TC. «La reunió va ser correcta, però el sector conservador afirma que no estarà en condicions de proposar un candidat fins al ple ordinari del 24 de novembre», va dir una font consultada.

Els negociadors del sector conservador són José Antonio Ballestero, Carmen Llombart i José María Macías i els del grup progressista Álvaro Cuesta i Roser Bach, tenint en compte que el tercer, Rafael Mozo, és ara president suplent, arran de la dimissió de Carlos Lesmes.

En realitat, en el bloqueig de la renovació del CGPJ sempre ha sigut el TC l’arrel del «problema»: el canvi de majoria a favor del sector progressista que la dreta de la magistratura i els seus mitjans afins intenten evitar o retardar.

Després de la ruptura unilateral del pacte per renovar el Poder Judicial dijous 27 d’octubre per part d’Alberto Nuñez Feijóo s’ha obert una fase reveladora.

¿Per què? Perquè definirà fins a quin punt el sector conservador del CGPJ està cohesionat en la decisió de portar el seu incompliment de la llei que obliga a fer aquests nomenaments (20 de juliol del 2022) i mantenir la seva adhesió al bloqueig anunciat pel PP.

Segons avancem, el sector progressista (sis magistrats més el vocal Enrique Lucas, nomenat a proposta del Partit Nacionalista Basc), tenia ja la preferència pel nomenament del magistrat de la Sala Tercera, Sala Contenciosa Administrativa, secció sisena, del Tribunal Suprem.

La negativa de Llarena

Aquest dijous van formalitzar la seva decisió en una reunió interna. Per cinc vots va sortir elegit Bandrés contra un, el de la vocal formalment progressista Mar Cabrejas, que va votar al magistrat Pablo Lucas, també de la Sala Tercera. Per la seva banda, Enrique Lucas, germà del magistrat del Suprem, es va abstenir. Cabrejas va anunciar que respectarà l’opció del seu grup i que votarà a favor de Bandrés quan el Ple procedeixi a fer l’elecció.

I tot i que els conservadors compten amb la disposició del magistrat Julián Sánchez Melgar, de la Sala Segona, Sala Penal, del Suprem, i exfiscal general de l’Estat del govern de Mariano Rajoy, han manifestat que obririen consultes amb tots aquells que havien rebutjat anteriorment l’oferta de passar al TC. Entre ells el magistrat Pablo Llarena, que, segons és públic, es va negar en diverses ocasions a «acceptar» l’oferta.

Ara ha transcendit que, en realitat, Llarena, el cèlebre instructor de la causa del procés, s’havia apartat «perquè no volia perjudicar la seva dona, Gema Espinosa», segons van informar fonts judicials a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. La magistrada en excedència havia reunit els avals per ser vocal del nou CGPJ i comptava amb el suport del PP.

Semblava comprensible que Llarena declinés passar al TC perquè continua portant assumptes de la causa del procés, tant a Espanya com a l’estranger, una causa en la qual estan pendents decisions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que afecten les euroordres cursades a la justícia belga per a l’extradició de dirigents independentistes catalans, entre els quals Carles Puigdemont .

La posició del PP

Però si és un problema de candidats, l’elecció no quedarà. Perquè n’hi ha diversos. I perquè, en rigor, mai hi va haver realment manca de candidats.

El PP va unir les dues negociacions sense que hi hagués raó per fer-ho. Perquè una part dels candidats a vocals del CGPJ sí que passen pel Congrés i el Senat. I els partits tenen el poder dels escons. Però, i al ¿TC? Hi ha quatre places a renovar. Dos pel Govern i dos pel CGPJ. I ara, després de la modificació de la llei orgànica, a partir del 13 de setembre aquest CGPJ caducat pot fer aquests nomenaments.

Però el PP volia un canvi de cromos.

Y, ¿per què?

Si s’havia de rendir a «acceptar» la majoria i presidència progressista –després de nou anys i quatre mesos de domini conservador al TC– Feijóo buscava aparèixer en el pacte com el guanyador de cara al públic per justificar el seu gir després de quatre anys de bloqueig, des del novembre del 2018.

Però com ja va passar el 2018, quan es va avortar la candidatura del president de la Sala Segona del Suprem arran d’una filtració, un sector del partit no estava a favor de pactar amb Pedro Sánchez i la llavors ministra de Justícia, Dolores Delgado.

El sector contrari a negociar ara amb el Govern, representat per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va carregar contra el pacte amb Sánchez en la setmana prevista per a la firma del pacte, en la qual, a més, el PSOE escurçava, després de mesos, la distància amb el PP en els sondejos electorals.

Feijóo va agafar al vol les declaracions de la vicepresidenta María Jesús Montero, dijous 27, que havia pactat el suport inicial al projecte de pressupostos generals de l’Estat amb els socis de la investidura de Sánchez, i en les quals anunciava la pròxima presentació de la reforma del delicte de sedició al Congrés.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Els nous contactes en curs haurien de culminar –si no hi ha interferències polítiques– en els nomenaments de les quatre places a renovar al TC.

El Govern continua esperant que el CGPJ faci les seves designacions primer per, a continuació, realitzar les seves, per tal d’evitar una nova confrontació que il·lustraria l’«embolic» judicial i constitucional realment existent.