Trapero retreu al Govern que impedeixi als Mossos ser una «policia democràticament avançada»

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha trencat aquest divendres el seu silenci en la seva compareixença parlamentària a la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial. No havia parlat des que va ser cessat pel conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, a finals del 2021. En un to greu, llegint un escrit mesurat, ha entrat de ple en la reflexió de com ha de ser una «policia democràticament avançada» i, també, sobre el debat sobre on acaben les instruccions polítiques i on comença la ingerència partidista que, segons el seu parer, obstaculitza la professionalitat d’un cos de seguretat.

«¿Som una policia avançada democràticament?», s’ha preguntat en veu alta davant els portaveus parlamentaris. «No tinc la resposta, o potser sí, però m’estalvio dir-la», ha deixat caure de manera enigmàtica. «El que puc assegurar és que si no ho som més no és perquè els mossos i les mosses no pretenguin ser-ho o no hagin adquirit ja una cultura que ens empenyi a ser-ho», s’ha respost a si mateix, revelant en quin sentit anava la resposta que no volia donar explícitament. «Els obstacles no són a l’uniforme», ha prosseguit. «Hi ha hagut massa anys de gestió de les policies amb plantejaments que tenen poc de democràtics i que són oportunistes i ‘clientelars’ i no permeten créixer d’acord amb els interessos de la ciutadania», ha lamentat.

Aquesta ha sigut la introducció a un argumentari destinat a explicar com hauria de ser una política «democràticament avançada» i també, potser, per donar a entendre per què els Mossos no ho són, o no ho són tant com mereixerien. El màxim responsable policial i el màxim responsable polític «han de treballar coordinadament però no han de confondre els seus papers», ha dit. Una policia democràticament avançada «obriria el debat de si les investigacions criminals» no haurien d’estar fora «de l’autoritat governativa». Tindria, així mateix, «prou consistència» i generaria «confiança» per poder valorar «el cost econòmic» d’un operatiu i valorar-lo «des de la més radical neutralitat». I apuntant cap a dins, ha admès que també fugiria «del corporativisme» que «tapa accions policials lamentables».

Trapero ha assegurat que en la comunicació hi ha una altra llacuna als Mossos i ha recordat que el cos català porta des del 2015 intentant que el ciutadà accedeixi lliurement a les dades delinqüencials de Catalunya. Però els diferents Governs s’han negat que la societat tingui ple accés a aquesta informació.

La jerarquia

Trapero ha fet a continuació una defensa de la jerarquia que regeix per llei en un cos policial com els Mossos. «No és un caprici», ha recordat. «És una garantia davant l’arbitrarietat», ha explicat. «Garanteix l’assumpció de responsabilitats, protegeix la institució i aporta seguretat als agents». Per al major, ni l’actual Govern ni tampoc els anteriors han respectat la jerarquia del cos. «Si no agrada, haurien de canviar la llei», ha aconsellat.

Arribats a aquest punt d’un discurs que es preveia focalitzat en el títol de la seva compareixença, sobre la necessitat o no de crear per part de la Generalitat un òrgan extern que fiscalitzi les accions policials –una cosa innecessària per al major–, ja resultava impossible no connectar com deia Trapero amb la crisi actual que s’ha desencadenat a la cúpula del cos, que ha canviat sis vegades de cap en cinc anys des de l’1-O del 2017 i que ha provocat que s’acusi Esquerra d’ingerir políticament en el funcionament del cos fins a forçar l’abandonament de l’últim comissari en cap, Josep Maria Estela, fulminat per Elena fa menys d’un mes. «No hi ha cap mosso que no hagi viscut amb dolor» el que ha passat en les últimes setmanes, ha assegurat.

També ha sigut llavors quan Trapero ha apuntat cap a la figura dels «càrrecs de confiança» que habiten fora de la jerarquia policial i juntament amb càrrecs polítics com el director general de la policia catalana o el conseller d’Interior, als quals deuen lleialtat els Mossos. «Hauria de preocupar-nos més el poder que poden tenir algunes persones que poden actuar com cacics i que al no pertànyer a la jerarquia no han de retre comptes ni són responsables de res», ha criticat.

 «Al cos no li envien càrrecs de confiança ni altres persones que no figuren en la jerarquia, aquestes no poden donar ordres als alts caps de la Generalitat, ni pretendre-ho, ni utilitzar proximitat als òrgans legítims per dirigir des de l’ombra», ha denunciat sense donar noms, malgrat que no han sigut pocs que han interpretat –hi havia poc marge per treure altres conclusions– que es referia a noms com el de Raül Murcia, cap del gabinet del conseller Elena, que, segons les fonts consultades per aquest diari, decideix molt més del que indicaria el seu lloc. Davant les ordres que donen aquests càrrecs de confiança, el major ha convidat a mantenir-se ferms, «tot i que això suposi que et destitueixin, que no és poc», ha afegit en al·lusió, suposadament, al que ha passat amb Estela.

Els dards amb efecte del major no han acabat aquí. Atenció al següent: «Una jerarquia mal entesa pot ser un indesitjable empoderament de la tecnocràcia, igual com algunes formes plurals de decisió poden difuminar qui pren les decisions i fins i tot ser una estratègia per traspassar límits i actuar on no es té legitimitat. Això sí, disfressat de modernitat». El concepte de «modernitat» ha sigut un recurs retòric habitual del conseller Elena per defensar la destitució de Trapero al capdavant del cos al considerar el major una persona dotada d’un perfil no idoni per al temps actual.

També per això des d’Interior es va impulsar una prefectura «coral» per prendre decisions de manera més «plural» i «consensuada». El major ha semblat carregar així, amb aquestes precises paraules, contra el model de «prefectura coral» dissenyat per Elena, que va defensar fa una setmana al Parlament el seu dret a escollir no només el comissari en cap sinó també la seva mà dreta i esquerra –una cosa que anteriorment feia el comissari en cap–, perquè danyen la necessària jerarquia dels Mossos, segons Trapero.

Els límits de la política

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els comandaments dels Mossos saben, segons Trapero, que han de mantenir una «col·laboració lleial amb el Govern» per «implementar les seves polítiques de seguretat». Però, «amb la mateixa rotunditat» i després de 30 anys de carrera funcionarial, el major ha dit al Parlament que també és «necessari» un «límit» davant les «temptacions» d’apartar el cos «de la legalitat, de la norma, de la necessària neutralitat política, ideològica i partidista». Aquest límit és el que ha de garantir que no es faci de la policia «un instrument en benefici de pocs i en perjudici de molts» i que suposa un «compromís nítid de deixar enrere models pretèrits de policies polítiques i servils en la seva pitjor accepció».

«Fa anys li vaig dir a un conseller –ha finalitzat Trapero, sense revelar a quin es referia–: deixi’ns construir la policia que voldrà com a ciutadà quan estigui en l’oposició».