El Palau de la Música recupera la meitat dels fons saquejats per Millet

El Palau de la Música i l’Orfeó Català ha recuperat 12 dels 23 milions d’euros del saqueig perpetrat per qui era el seu president, Fèlix Millet, i pel seu segon, Jordi Montull, transcorreguts gairebé cinc anys de la sentència condemnatòria dictada per l’Audiència de Barcelona, que continua buscant béns dels condemnats per culminar el procés de liquidació. Millet va ser condemnat a nou anys i vuit mesos de presó i multa de 4,1 milions d’euros i Montull a set anys i mig de presó i multa de 2,9 milions.

En els primers sis mesos de la fase d’execució de la sentència, el Tribunal de la Secció 10 de l’Audiència de Barcelona va recuperar nou milions d’euros, als quals en els últims dos anys s’han sumat gairebé tres milions més, amb la qual cosa s’ha pogut tornar més de la meitat dels 23 milions espoliats. En concret, fins al moment, la Fundació Privada Orfeó Català-Palau de la Música i l’Associació Orfeó Català han recuperat més de 6 milions d’euros procedents del seu expresident Millet, 1,6 milions de Jordi Montull, gairebé 3 milions d’euros de Marta Vallès –dona ja morta de Millet– i les seves filles, com a hereves, i gairebé 0,8 milions de l’exdirectora financera Gemma Montull. A més, els condemnats també han satisfet ja més de 160.000 euros a la Hisenda Pública.

Un jutjat de Barcelona ha obert recentment una altra investigació a Millet i Montull per ocultar suposadament ingressos del lloguer dels seus immobles embargats per evitar indemnitzar al Palau els 23 milions espoliats. Aquesta és la segona causa que s’obre als exresponsables del Palau per intentar eludir presumptament la seva obligació d’indemnitzar el Palau de la Música: a Millet l’investiga un jutjat de Granollers (Barcelona) per la desaparició de béns embargats a casa seva –un piano de cua i uns ullals d’ivori, entre d’altres– i Montull ja espera judici per ocultar els ingressos que cobrava pel lloguer d’una finca embargada.

La condemna de CDC

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En paral·lel, la Fundació Palau de la Música s’ha personat en el procediment pel concurs de creditors que va presentar l’extinta CDC –que està en mans del Jutjat Mercantil número 9 de Barcelona–, amb la intenció de recuperar els 6,6 milions d’euros que el partit es va embutxacar mitjançant el pagament de comissions de Ferrovial a través de l’entitat cultural.

Durant la instrucció del cas Palau, el jutge va embargar un total de 22 finques a CDC –el tresorer de la qual, Daniel Osàcar, va ser condemnat a tres anys i mig de presó– per cobrir les responsabilitats civils derivades del desfalc, però el Tribunal Suprem va resoldre que aquestes propietats s’han de destinar als creditors en el concurs que porta el jutjat mercantil abans que als perjudicats pel saqueig de l’entitat cultural. Aquestes finques embargades han passat a formar part de la massa concursal, cosa que redueix dràsticament les possibilitats del Palau de rescabalar-se de l’espoli a través del procés mercantil, ja que altres creditors poden ser considerats prioritaris.