Les altres mans esteses del PSC que sí que ha agafat Pere Aragonès

Si hi ha un acord a què sovint recorre el PSC per exemplificar els ‘vetos selectius’ que atribueix a ERC, és el de la llei per defensar el català com a llengua vehicular a l’escola i esquivar l’aplicació del 25% de castellà. El pacte, les negociacions del qual es van allargar durant dos mesos pel naufragi de la primera entesa amb el desmarcatge inicial de Junts, es va acabar segellant el 8 de juny al Parlament amb el vot de socialistes, republicans, comuns i postconvergents. La norma és ara en mans del Tribunal Constitucional i, malgrat que cada partit s’ha acollit a diferents interpretacions del text per justificar el seu suport i que el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, era en el punt de mira per la bateria de vagues educatives, les formacions que la van aprovar han tancat files. El que és significatiu és que el Govern de Pedro Sánchez no hagi recorregut la llei, una cosa que n’hauria suposat la suspensió immediata.

El desembre de l’any passat, ERC, el PSC i Junts van pactar la renovació dels principals òrgans estatutaris, que tenien alguns membres amb el mandat caducat des de feia set anys. Així doncs, els tres principals partits van arribar a un acord per designar els nous membres a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la Sindicatura de Greuges, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), el Consell de Garanties Estautàries i la Sindicatura de Comptes. La resta de partits van criticar el que van considerar com un «repartiment de cadires» i que, en aquest cas, no hi hagués línies vermelles entre uns i d’altres com passa, per exemple, a l’hora de formar Govern o impulsar els pressupostos.

Malgrat les dificultats per arrencar acords concrets de la taula de diàleg i per garantir el compliment del que es va pactar a canvi del suport d’ERC als Pressupostos de Pedro Sánchez, el PSC ha recolzat fins ara la continuïtat de la interlocució sobre el conflicte polític i així ho ha votat en resolucions al Parlament. De fet, en aquests moments està en plena ebullició la negociació sobre la modificació de la sedició al codi penal, un canvi que els socialistes catalans han defensat que s’ha de fer «passi el que passi»i tot i que el PP hagi trencat l’acord amb el PSOE per renovar la cúpula judicial. Salvador Illa va explicitar en una entrevista a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que Sánchez complirà aquest «compromís», tot i que sovint critica a Aragonès que no convoqui la taula de partits catalans que també estava inclosa en el pacte d’investidura del president del Govern central.

El PSC i ERC van tancar també files amb la defensa de la candidatura conjunta de Catalunya i Aragó per als Jocs d’Hivern del 2030, finalment fracassada. Tot i que els dos partits discrepaven sobre la necessitat de celebrar la consulta impulsada pel Govern, el partit d’Illa va defensar l’acord a què van arribar la Generalitat, el Comitè Olímpic Espanyol i el Secretari d’Estat per a l’Esport, i segons el qual es farien 54 proves a l’Aragó i 42 a Catalunya. La candidatura va acabar saltant pels aires pel rebuig del president aragonès, Javier Lambán. Llavors, el Govern va criticar tant al Govern central com als socialistes que no censuressin ni impedissin el fet que el baró socialista torpedinés el pacte.

L’acord entre ERC i Junts amb què es va iniciar la legislatura establia que els postconvergents recolzarien la investidura de Pere Aragonès i que els republicans farien el mateix amb l’elecció de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Però l’obertura de judici oral a la dirigent per la causa pel presumpte fraccionament de contractes quan era al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes va ser un punt d’inflexió. El 28 de juliol, en aplicació del reglament de la Cambra, la taula va acabar aprovant la suspensió de Borràs com a presidenta de la institució amb els vots favorables d’ERC, el PSC i la CUP. Sense el vot dels socialistes, la suspensió no hauria prosperat. Des d’aleshores, el Parlament és en una situació d’interinitat en la qual la republicana Alba Vergés és vicepresidenta amb funcions de presidenta.