Marlaska torna al Congrés amb la massacre de la frontera de Melilla fora d’ordre del dia

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, trepitjarà el Congrés per segona vegada, retronant la polèmica per les morts de migrants subsaharians a la frontera de Melilla, però de nou hi acudirà per parlar respecte a un altre ordre del dia, i no sobre una de les pitjors tragèdies recents en el límit espanyol amb el Marroc.

Dimecres passat es va encendre la polèmica mentre una sessió de control a l’Executiu incloïa preguntes dirigides contra Marlaska sobre augment de la delinqüència (PP) i sobre el cas Pegasus (Esquerra), no sobre immigració. Ara, contra el que s’havia publicat la setmana passada arran de la renascuda polèmica per l’assalt mortal al pas fronterer del Barri Xino de Nador del 24 de juny, fonts d’Interior han posat molta cura a l’hora d’insistir que la sessió parlamentària especial prevista per a aquest dimarts a la tarda no té «absolutament res a veure amb Melilla».

I, tanmateix, això depèn. Certament, la cita d’aquest dimarts, reunió a porta tancada de la comissió de control de les despeses reservades, es va fixar al setembre, com han recordat aquestes fonts d’Interior aquests dies. Però cap reglament suprimeix del tot la possibilitat que els parlamentaris preguntin a Marlaska sobre la massacre de Nador.

De la voluntat del compareixent dependrà si, enmig del total caràcter reservat de la sessió, ofereix alguna explicació o cau en la necessitat de refutar el que fonts admeses per la BBC o diputats de Bildu, Esquerra i Unides Podem van dir aquest dilluns sobre la possibilitat que algun dels morts a l’allau caigués o, fins i tot, expirés al costat espanyol.

Aquest dilluns, Marlaska ja va dir a Europa Press a Conca que «no hi va haver morts al territori espanyol» i que «cap informe podrà referir que la Guàrdia Civil hagi tingut algun tipus de responsabilitat en les tràgiques morts», i és molt poc probable, en qualsevol cas, que es desdigui de negatives tan categòriques. No després d’haver rebut el suport del president del Govern la setmana passada.

Interior no considera territori espanyol ni el pati on els gendarmes marroquins van amuntegar els cossos i van continuar colpejant els ferits –com es pot veure als vídeos que va publicar aquest diari–, ni la porta que els migrants van rebentar amb una cisalla i una serra radial, ni l’estret passadís de la «zona de trànsit» al qual van accedir els subsaharians que van aconseguir traspassar-la.

7,3 milions

L’ordre del dia que es planteja el ministre per a la sessió d’aquest dimarts té molt poc a veure amb la immigració il·legal i els seus horrors. Es tracta més aviat de «parlar de coses com quant es va pagar a l’infiltrat en una xarxa de gihadistes o quant es destina a l’informant de l’empresa que està blanquejant a Marbella per a un narco suec...», explica una de les fonts consultades en la Seguretat de l’Estat.

Com en l’exercici que acaba, el Ministeri de l’Interior té per al 2023 una dotació pressupostària de 7.374.610 euros per a despeses reservades. La quantitat es manté estable des que la va elevar en un milió el Govern de Mariano Rajoy, el 2018. Es partia llavors de xifres inferiors als sis milions que, durant les grans retallades per la crisi financera, van posar en «risc important» les tasques d’obtenció de pistes contra el terrorisme i el crim organitzat, asseguren fonts dels serveis d’informació policials.

En l’estructura que dirigeix Marlaska, obre i tanca l’aixeta general d’aquests diners d’ús secret la Direcció General de Coordinació i Estudis, que porta el comissari José Antonio Rodríguez, si bé correspon als directors generals de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil una distribució més capil·lar.

I no sense problemes, com té provat l’actual Govern. Grande-Marlaska es va batejar com a ministre amb un incendi a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, quan es va cessar a l’agost el seu llavors cap, el coronel Manuel Sánchez Corbí, després de la filtració d’un missatge de correu electrònic en el qual aquest disposava la paralització de les investigacions d’aquest òrgan clau de la seguretat de l’Estat. El motiu al·legat: insuficiència en els fons reservats.

Notícies relacionades

Corbí presenta un recurs a l'Audiència Nacional contra la decisió de Marlaska de fer-lo cessar com a cap de l'UCO

Com més població, més recursos

Aquell va ser el primer dels terrenys pantanosos que va travessar el titular d’Interior. El que creua ara és de diferent tenor i té a veure amb la interpretació que els polítics fan –i faran– d’uns vídeos sobre una terrible alba a la ratlla de Melilla i Nador. Aquests vídeos, els mateixos que han examinat dues fiscals i el Defensor del Poble, seran exposats en una pròxima sessió de la Comissió d’Interior del Congrés, a la qual acudirà Marlaska, aquesta vegada, sí, amb Melilla en l’ordre del dia.

Però la Comissió d’Interior és un altre i molt diferent negociat de la Cambra baixa. Només dos diputats que s’asseuen en la comissió de secrets –o sigui, la de despeses reservades– tenen també seient no ocasional en la d’Interior. Tots dos parlamentaris són catalans. Una es diu Míriam Nogueras; l’altre, Gabriel Rufián. Les seves respectives forces polítiques, Junts i Esquerra, estan enfrontades entre si.