Un informe preliminar del Parlament Europeu apunta que el Govern va ser el primer client de Pegasus a la UE

El Govern espanyol va ser «probablement» el primer client a la Unió Europea del programa d’espionatge Pegasus, comercialitzat per l’empresa israeliana NSO Group. És el que apunta Sophie in’t Veld, ponent de l’informe de la comissió d’investigació sobre aquest assumpte al Parlament Europeu, a l’esborrany d’informe presentat aquest dimarts, després dels primers vuit mesos d’investigació, i que servirà de base a partir d’ara per als treballs d’aquesta comissió parlamentària. L’eurodiputada dona per fet que el Marroc és al darrere de l’espionatge a membres del Govern de Pedro Sánchez i avança que no es pot concloure que les punxades del ‘Catalangate’ estiguessin justificades per seguretat nacional.

La liberal holandesa (del partit D66) ha lamentat que «el govern espanyol ha donat poca informació fins ara» sobre el seu paper en l’espionatge, invocant la necessitat de confidencialitat en relació amb la seguretat nacional, tot i que encara confia en la seva col·laboració i que podran organitzar una missió d’investigació a Espanya, com han fet (tot i que sense gaire èxit tampoc) en països com Polònia o Grècia.

«Hi ha indicis sòlids que polítics i altres persones han sigut espiats sense plantejar una amenaça imminent per a la seguretat nacional. Entenc que és una qüestió delicada i convido encaridament les autoritats espanyoles que ens proporcionin més informació perquè puguem avaluar la situació», ha explicat durant la seva presentació admetent que els únics que poden donar proves són els governs. «Si consideren que algunes assumpcions són falses hauran d’aportar material. Hi ha possibilitats de fer-ho sota condició de confidencialitat», ha recordat alertant que la llei de secrets oficials, de 1968, té el seu origen en l’època del règim franquista i que és una peça «antiquada» que no recull data d’expiració per als secrets.

El text, un esborrany preliminar de 159 pàgines que encara ha de ser objecte de debat i esmenes i l’aprovació de les quals està prevista per a març o juny del 2023, apunta que el programa d’espionatge israelià s’hauria utilitzat en el cas espanyol amb dos objectius d’actors i per diferents raons. En primer lloc, per espiar el Govern de Sánchez. «Es creu que les autoritats marroquines tenien com a objectiu el president del Govern, la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, de manera similar al cas del president francès i els ministres del Govern», apunta admetent que hi ha poca informació disponible sobre el pirateig, que no té proves que fos efectivament el Marroc, però donant per fet les ‘punxades’.

En el segon grup de víctimes esmentades a l’informe es troben les incloses en l’anomenat ‘Catalangate’, que inclou parlamentaris catalans, diputats del Parlament Europeu, advocats, membres d’organitzacions de la societat civil i alguns familiars i personal relacionats amb aquestes víctimes. «L’escàndol de vigilància del Catalangate es va denunciar per primera vegada el 2020, però no va ser fins a l’abril del 2022, quan Citizen Lab va completar la seva investigació en profunditat, que es va revelar la magnitud de l’escàndol.

Els resultats d’aquesta investigació, prossegueix, van mostrar que almenys 65 persones van ser objecte de vigilància, 63 amb Pegasus, 4 amb Candiru i almenys dos amb tots dos. Va ser el maig del 2020 quan el Centre Nacional d’Intel·ligència va admetre haver vigilat 18 d’aquestes 65 víctimes amb autorització judicial tot i que «el govern espanyol s’ha negat a comentar sobre la resta de les víctimes si van ser o no responsables dels seus atacs», exposa el document. Entre els 18 presumptes objectius legals es troben, esmenta el text, l’actual president de Catalunya, Pere Aragonés, l’expresident i actual eurodiputat Carles Puigdemont i altres polítics independentistes i els seus associats.

«La majoria d’aquestes 18 persones mai van ser acusades d’un delicte, com els membres d’organitzacions de la societat civil, els periodistes i els advocats, i tanmateix van ser inclosos en aquesta llista», afegeix. «Sobre la base d’una sèrie d’indicadors, se suposa en general que la vigilància dels objectius catalans va ser portada a terme per les autoritats espanyoles, principalment en relació amb el referèndum d’independència de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya, i els esdeveniments posteriors», conclou davant uns intents d’infecció que van coincidir amb moments de rellevància política, com concentracions públiques, comunicacions amb els partits polítics o casos judicials.

Cinc països sota el focus

A més d’Espanya l’informe posa el focus a Hongria, Polònia, Grècia, Xipre i Espanya, tot i que també esbossa la situació respecte a una dotzena de països de la UE i les institucions europees. Conclou que, tot i que no s’ha confirmat oficialment, es pot assumir que tots els estats membre han comprat un o més productes d’espionatge i que una sola companyia, la israeliana NSO Group, ha venut els seus productes a 22 usuaris finals en almenys 14 estats membres. «Almenys en quatre d’ells (Polònia, Hongria, Grècia i Espanya) hi ha hagut un ús il·legítim, tot i que se sospita també de Xipre. La liberal holandesa no només critica la falta de col·laboració dels governs. També apunta a la tebiesa de la Comissió Europea

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

L’informe critica l’actitud i la resposta dels governs i també de la Comissió Europea, a qui a acusa de respondre amb tebiesa. És més, veu amb preocupació que no existeix cap supervisió europea significativa ni per frenar l’ús il·legal de programes espia contra les persones ni per controlar el comerç d’aquests productes digitals, tot i que es tracta d’una «indústria paneuropea».

«La Comissió Europea ho tracta com un assumpte purament nacional, deixant al descobert la defensa de la democràcia», lamenta reclamant una regulació estricta i, mentrestant, una moratòria de la venda i adquisició d’aquest tipus de programes. «El que espero dels governs nacionals és que es comportin com a demòcrates i siguin responsables amb els ciutadans, el públic i les persones que han sigut espiades. En una democràcia posar les persones sota vigilància hauria de ser una excepció», avisa. L’eurodiputada també reclama una definició comuna de «seguretat nacional» que permeti determinar quin règim s’aplica a aquests assumptes.