Joan Carles I s’agafa a la taula de salvació del CNI i el general Sanz Roldán, per Ernesto Ekaizer

Aquesta frase del punt 13 de la demanda civil original del 29 de desembre del 2020 dels advocats de Corinna contra Joan Carles I per assetjament, seguiment il·legal i difamació, –i altres de gairebé idèntiques en altres trams de l’escrit– és el punt central d’atac dels advocats de Joan Carles I, sobre el qual s’ha construït el recurs davant la Cort d’Apel·lacions, divisió civil del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, per exigir la protecció de la llei d’immunitat d’Estat de 1978. Si les conductes s’han realitzat, sostenen, amb caràcter «oficial», «públic», o «sota el color de l’autoritat», perquè, Joan Carles I i el director del CNI, el general Félix Sanz Roldán, per més abús de poder que se’ls pugui atribuir, tenen immunitat d’Estat davant els fets presumptament d’assetjament esdevinguts entre el 2012 i el 18 de juny del 2014, data de la seva abdicació. El tribunal donarà a conèixer la seva sentència en un parell de mesos.

Els fets a partir del 18 de juny del 2014 fins a l’octubre del 2020, en canvi, sí que seran enjudiciats pel jutge Matthew Nicklin, encarregat de la demanda. 

Ni aquest dimarts passat al Tribunal ni al Tribunal Superior s’ha entrat en les proves. Només quan les qüestions prèvies –la immunitat 2012-2014 i altres de menors– siguin objecte de clarificació, es passarà a examinar el material probatori. 

Els canvis en la demanda

La defensa de Joan Carles I va explotar amb habilitat la frase esmentada i el fet que els advocats de Corinna van introduir canvis en la seva demanda original seguint instruccions orals i escrites del jutge Nicklin, que va rebutjar tota mena d’immunitat d’Estat per a Joan Carles I en la seva sentència del 24 de març passat. Com que l’escrit original no requeria el caràcter o la representació institucional, per dir-ho així, amb la qual havien actuat el 2012 i fins al 18 de juny del 2014 Joan Carles I i Sanz Roldán, el jutge Nicklin va acceptar la disposició de l’advocat James Lewis de modificar la demanda i apuntar que definien l’actuació de Sanz Roldán i de Joan Carles I pels seus interessos privats. 

L’astúcia de l’advocat Guy Martín, soci del bufet Carter Ruck, especialitzat en defensar diversos països del Golf Pèrsic –també Abu Dhabi, on viu Joan Carles I– va consistir a presentar aquest paràgraf assenyalat i altres de similars de l’escrit de demanda en els quals se cita ambiguament el CNI com la prova suprema que Corinna atribuïa l’operació d’assetjament el 2012 i fins al 18 de juny del 2014 a «operacions d’Estat», a l’actuació «oficial, pública o sota el color de l’autoritat», espanyola en aquest cas. 

Amb tot, els advocats de Corinna van ser tan deliberadament ambigus que en cap part de la demanda original assenyalen que Sanz Roldán, el CNI i el rei emèrit van actuar en la seva capacitat oficial o pública. Pel que es refereix a l’esmena suggerida pel jutge Nicklin, es van limitar a esmentar «contractistes» del servei d’intel·ligència. 

Els advocats de Joan Carles I van acusar, doncs, els de Corinna de fer trampa, és a dir, modificar el guió per evitar que es pugui aplicar la immunitat d’Estat al seu client, i això malgrat que va ser el jutge Nicklin qui va ordenar aclarir qualsevol ambigüitat i aclarir el caràcter «privat» de les actuacions. 

Tres jutges que formen el tribunal van cosir a preguntes l’advocat Lewis. És obvi: si Joan Carles I dona una ordre a Sanz Roldán, ¿en quina altra qualitat diferent de la de cap d’Estat a cap del servei d’intel·ligència l’hi podria donar? I els jutges també van posar en solfa els canvis introduïts en l’escrit, que, segons va explicar l’advocat de la demandant, és perfectament legal i acceptable en els tribunals. Sobretot quan les instruccions van ser donades pel jutge Nicklin, a càrrec de la investigació. 

Un desenllaç ‘hollywoodià’

El problema de fons que hauran de resoldre –i no sembla que ho hagin de fer abans de Nadal– és si les accions empreses contra Corinna entren en les funcions d’un cap d’Estat i d’un cap d’Intel·ligència.  

Sembla una bajanada, però és el que hi ha. El 1998 i el 1999, els jutges-lords en qualitat de Tribunal Suprem es van preguntar sobre l’exdictador xilè Augusto Pinochet si la tortura es podia comptar entre les tasques d’un cap d’Estat. 

I van contestar, òbviament, que no. 

Però, també, segons anticipem, els advocats de Corinna van aportar noves informacions «de context» en les seves al·legacions davant la Cort d’Apel·lacions. 

Una és que Joan Carles I li va transferir els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) a un compte bancari de Gonet et Cie., Bahames, el 2 de juny del 2012 que al seu torn li havia «regalat» el rei saudita Abdulaziz, perquè va decidir no regularitzar els diners en l’amnistia fiscal del 2012 i que no va ser per afecte a ella i al seu fill sinó per alguna cosa «més sinistre» que li va donar els diners. El rei –que ja estava considerant la possibilitat d’abdicar– volia usufructuar els diners a través d’ella com a testaferro o dona de palla. Però seguint els consells de l’advocat suís Dante Canonica, que va elaborar la donació irrevocable de Joan Carles I a favor de Corinna, només podia tornar els diners enviant-l’hi a un compte al seu nom, idea que el rei va rebutjar. I va ser així, doncs, que es va quedar amb els fons. Un desenllaç ‘hollywoodià’. 

Una altra notícia es refereix a com es va muntar l’operació de registre del domicili i l’oficina de Corinna a Mònaco. Segons vam anticipar, l’anomenat grup Eulen, que compta amb una poderosa empresa, Eulen Seguridad, amb filial als Estats Units, hauria contractat la monegasca Algiz Security per controlar el material compromès per al monarca que podia guardar la seva examant. 

El president d’Eulen, David Álvarez Díez, segons les al·legacions presentades davant el tribunal, hauria ajudat el monarca. És a dir: «L’equip d’escombrada espanyola no va ser un equip del CNI, sinó un equip del grup Eulen, fundat per un altre amic estret de Joan Carles I i propietari del seu celler favorit». Es refereix al president d’Eulen i al celler Vega Sicilia. Aquesta nova informació aporta un context important per als actes preabdicació, és a dir, no van ser part d’una operació d’Estat, sinó una campanya personal oculta de Joan Carles I amb suport dels seus amics». 

L’empresari Álvarez Díez mantenia una relació d’amistat amb Joan Carles I. Entre els últims quatre títols nobiliaris que va concedir el monarca, el 20 de maig del 2014, menys d’un mes abans d’abdicar, figura precisament el de marquès de Crémenes per al president d’Eulen.

Tot i que aquest diari va intentar diverses vegades una explicació sobre l’actuació d’Eulen en la contractació de la monegasca Algiz Security, el 2012, els serveis de premsa van manifestar que no feien comentaris.  

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Quant a Álvarez Díez, no pot dir res. Va morir el 26 de novembre del 2015. 

El rei Joan Carles I va presidir el 16 de juny del 2017 l’acte d’inauguració del celler de la Rioja (BR&VS, Barón de Rothschild i Vega Sicilia).