Cas Púnica: l’Audiència Nacional celebra avui el primer judici per determinar si gastar en reputació ‘online’ és delicte

L’operació Púnica va saltar el 27 d’octubre de 2014. La majoria dels detinguts eren càrrecs públics del PP, tot i que també hi va haver algun alcalde socialista. En qualsevol cas qui sobresortia entre totes aquestes persones era Francisco Granados, que va donar nom a l’operació, ja que en llatí ‘granado’ és ‘punica granatum’.

La corrupció destapada en el cas és variada. La causa s’ha dividit en 12 peces. Un parell se centren primordialment en el pagament amb diners públics de treballs per millorar la imatge digital de càrrecs públics. Això és la pregunta fonamental que es respondrà en el judici que comença aquest dijous, pels contractes firmats per la Diputació de Lleó. També és la principal acusació que es ventilarà a la peça relativa al finançament il·legal del PP de Madrid i la de Múrcia.

Altres peces, encara pendents de judici, es refereixen al presumpte pagament de comissions a Cofely, filial del gegant francès GDF Suez, per adquirir certificats d’eficiència energètica de la il·luminació de municipis; a través de la contractació d’orquestres de música per a festes locals amb Waiter Music; amb contractes menors amb ajuntaments madrilenys per contractar els serveis d’escombraries, per exemple, i la corrupció detectada a la localitat de Valdemoro, en la qual el mateix Granados va ser alcalde i el successor del qual, José Carlos Boza Lechuga, va estar entre els detinguts.

Fins ara només s’ha jutjat una peça: la de la xivatada que va rebre Granados per part d’un guàrdia civil destinat a Valdemoro que el va advertir que estava sotmès a vigilància al ser investigat. L’exsecretari general del PP madrileny va ser condemnat a dos anys de presó per aquest episodi. No obstant, aquest dijous no s’asseurà al banc dels acusats en la peça de Lleó.

De les 12 obertes només dues continuen en instrucció: és l’oberta per corrupció presumptament comesa a Valdemoro i la de responsabilitat civil i recuperació d’actius. Les altres (les ja esmentades més Eico-Madiva, la del pagament de comissions per la construcció d’escoles concertades i l’oberta per l’actuació de Granados com a conseller de la Comunitat de Madrid) estan pendents d’elevar la Sala Penal, a l’haver-se ja conclòs la investigació.

En el judici relatiu a la Diputació de Lleó, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita penes d’entre cinc anys i mig i vuit anys de presó pels treballs de reputació ‘online’ que va fer el considerat aconseguidor de la trama Alejandro de Pedro al president de la Diputació de Lleó llavors, Martín Marcos, que va substituir a Isabel Carrasco, quan va ser assassinada el 2014. Va ser ella qui va contractar De Pedro i l’exalcalde de Cartagena José Antonio Alonso Conesa, per als quals el ministeri públic demana penes de 5 anys i mig de presó.

Després van continuar treballant amb Marcos, que s’enfronta a vuit anys de presó pels delictes de malversació de fons públics en concurs amb falsedat, frau i tràfic d’influències.

De Pedro i Alonso Conesa estaven sent contractats des del 2010 per administracions públiques. Segons Anticorrupció, l’objectiu dels seus contractes «era produir campanyes d’imatge personals que construïssin una reputació positiva a internet, vinculada als noms del polític, que neutralitzés les notícies negatives o millorés el seu perfil públic». Per a això utilitzaven diaris digitals, majoritàriament «zombis», que feien de «motors de rèplica» de la notícia positiva, malgrat que no tenien «interès periodístic».

A la peça relativa al finançament il·legal del PP madrileny, en el qual seran jutjats, entre d’altres, Granados i l’exgerent del partit a Madrid Beltrán Gutiérrez, també s’analitzarà la contractació amb De Pedro per millorar la reputació ‘online’ de la que era presidenta madrilenya Esperanza Aguirre i d’alguns dels seus consellers. Tots els beneficiats amb els treballs han sigut exonerats pel jutge d’instrucció, Manuel García-Castellón, decisió recorreguda per Anticorrupció en el cas dels exconsellers Salvador Victoria i Lucía Figar. No ha impugnat, en canvi, la d’Aguirre o la del seu successor, Ignacio González, a l’entendre que els fets que se’ls podien atribuir haurien prescrit i no comptar amb la mateixa càrrega probatòria en els posteriors.

La que sí que serà jutjada serà la que era directora de comunicació d’Aguirre, Isabel Gallego, que en el seu recurs plantejava precisament la incongruència que es deslliuressin del banc dels acusats justament aquells que van veure la seva imatge millorada gràcies als treballs de reputació ‘online’.