Tràmits i majories: així es pot reformar el delicte de sedició del Codi Penal

El delicte de sedició està recollit a la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Concretament, en el Títol XXII, referit als delictes d’ordre públic. A l’article 544 s’estableix que incorreran en aquest delicte aquells «que s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis» o que qualsevol autoritat pugui portar a terme «el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».

Les penes estan establertes a l’article 545, uns dels quals entraria en la reforma que planteja el Govern de coalició. Per als principals autors de la sedició, les penes de presó anirien de 8 a 10 anys, tret que es tractin d’autoritats públiques, cas en el qual s’elevaria a entre 10 i 15 anys. També quedarien inhabilitats de manera absoluta durant el mateix temps. En la resta de situacions la pena de presó es redueix a entre quatre i vuit anys.

El Codi Penal, on està recollit el delicte de sedició, es tracta d’una llei orgànica. És a dir, aquella que, segons estableix la Constitució, és relativa «al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques». A l’article 81.2 de la carta magna s’estableix que les lleis orgàniques només poden ser modificades per una altra llei del mateix rang.

Així, és necessari que el Governs o els grups parlamentaris portin al Congrés una iniciativa de llei orgànica de modificació del Codi Penal que, una vegada superades les més que previsibles esmenes a la totalitat que poguessin presentar la resta de formacions, continuaria el seu tràmit a la Comissió de Justícia de la Cambra baixa. 

En aquest cas, Sánchez ha explicat que seran el PSOE i Unides Podem, i no el Govern, qui presentin una proposició de llei orgànica. D’aquesta manera, socialistes i morats esquiven la necessitat de sol·licitar al Consell d’Estat i al Consell General del Poder Judicial els informes pertinents que han d’acompanyar qualsevol projecte de llei que emani del Consell de Ministres. Amb aquest moviment, els dos partits que conformen el Govern estalvien temps i agiliten la tramitació de la reforma.

Al tractar-se d’una llei orgànica és necessari comptar amb una majoria absoluta (la meitat dels diputats més un) perquè sigui aprovada. Això implica que el Govern hauria de comptar amb 176 suports. Als 153 diputats amb què compta l’Executiu de coalició (120 del PSOE i 33 d’Unides Podem) s’hi haurien de sumar 23 escons més. El ‘sí’ d’ERC (13), el PNB (6) i EH Bildu (5), socis habituals del Govern, permet arribar a aquesta majoria absoluta.

Tota reforma legislativa que resulta més beneficiosa per a un reu se li aplica directament, o bé d’ofici pel mateix jutjat, sense necessitat que ho sol·liciti la seva defensa, o bé després que aquesta ho demani. En qualsevol cas s’aplica automàticament. D’aquesta manera, una reforma de la rebel·lió tindria conseqüències en els ja condemnats, si a més de rebaixar els anys de presó també modifica la inhabilitació, que és l’única pena que continuen complint després que fossin indultats pel Govern de Pedro Sánchez i es produís la seva excarceració.

També afecta els fugits, amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont al capdavant, perquè sabran el màxim a què previsiblement seran condemnats per aquest delicte segons ho hagi establert la reforma, si alguna vegada està a disposició de la justícia espanyola. En el seu cas, ni tan sols la improbable despenalització del delicte els deslliuraria de la presó, perquè tots ells tret de Lluís Puig també estan processats per malversació, pena que no està previst modificar i que per si mateixa els suposarà ja sis anys de presó.

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, està processada per rebel·lió, cosa que a la pràctica significa que només s’enfronta a sedició, que va ser el delicte que el Suprem va establir que s’havia comès a Catalunya la tardor del 2017, així que pot ser directament beneficiada per aquesta reforma.