¿Com afectarà Carles Puigdemont i la resta de fugits la reforma de la sedició?

Però, ¿quins efectes tindrà aquesta reforma? Fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA neguen que pugui salvar de la presó els fugits a l’estranger, aspecte confirmat pel mateix Sánchez respecte a l’expresident català Carles Puigdemont. Tret del cas de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, la situació de la qual és diferent de la de la resta perquè va triar instal·lar-se a Suïssa, que no pertany a la Unió Europea, i perquè només està processada per rebel·lió, cosa que a la pràctica significa que només s’enfronta a sedició, que va ser el delicte que el Suprem va establir que s’havia comès a Catalunya la tardor del 2017.

Sobre els condemnats, una vegada que van ser indultats i van abandonar els centres penitenciaris on complien condemna, únicament una rebaixa de la pena d’inhabilitació aparellada podria beneficiar-los, en el seu cas, al poder permetre’ls avançar la seva tornada a la primera línia política.

Els fugits, per la seva banda, continuen pendents de judici, circumstància que no ha frenat Rovira a l’hora de declarar-se en un documental una de les tres persones al corrent de l’1-O. De tota manera, si alguna vegada l’ex secretària general d’ERC es troba a disposició de la justícia espanyola i és jutjada, se li aplicarà la pena més beneficiosa per al reu, així que qualsevol rebaixa en la penalització de la sedició li serà beneficiosa.

Dels fugits només s’han entregat, mitjançant la seva personació voluntària en el Tribunal Suprem, les dues que estaven únicament processades per desobediència, cosa que allunyava de l’horitzó qualsevol risc d’ingressar a la presó.

Previsible absolució

Meritxell Serret també ho estava per malversació, però com que el seu departament no va cobrir cap despesa del procés, no seria condemnada per aquest delicte, perquè tampoc ho van ser els tres exconsellers que van tenir un comportament similar al seu: Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Entre els avantatges amb què compten, al ser jutjades diguem en ‘segona volta’, figura tenir gairebé la certesa de la condemna que se’ls imposarà, en funció del que va ocórrer amb els companys que van assumir la seva responsabilitat penal i l’actuació dels quals va ser equiparable a la seva.

Anna Gabriel va estar sempre només processada per desobediència per una conducta fàcilment identificable amb la de la seva llavors companya de la CUP Mireia Boya, que va ser absolta pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una va presentar la llei de transitorietat i l’altra, la del referèndum el setembre del 2017, malgrat el mandat del Constitucional que la Cambra catalana frenés les resolucions que contribuïssin a la deriva secessionista.

Les fonts consultades consideren difícil que el destí judicial de Gabriel sigui diferent del que va tenir Boya, perquè els tribunals mantenen el mateix criteri davant conductes semblants. Per això el que els estranya és que trigués tant a regularitzar la seva situació per tornar a casa sense cap risc de ser arrestada.

Notícies relacionades

El TSJC inhabilita els exmembres de la Mesa del Parlament per desobediència

Com més població, més recursos

Tret de Lluís Puig, processat per desobediència i malversació, els altres fugits, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín, ho estan per sedició i malversació. Per això tot i que el delicte de sedició es despenalitzés, cosa que no ocorrerà, segons va assenyalar aquest dijous Sánchez, sempre els quedaria la malversació, per la qual ja van ser condemnats el president d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.

La pena mínima per aquest delicte són sis anys de presó, així que, tret de Rovira, única que s’enfronta només a aquest delicte, la rebaixa penal no els impediria passar una temporada entre reixes i més després d’haver fugit de la justícia. Només la concessió de noves mesures de gràcia els evitaria el compliment de la condemna.