Perfil

¿Qui és Emilio Hellín, l’assassí d’ultradreta contractat com a pèrit per Laura Borràs?

Condemnat per l’assassinat de Yolanda González, va treballar per a Interior i diverses policies abans de ser contractat per la presidenta de Junts i per Cristina Cifuentes

¿Qui és Emilio Hellín, l’assassí d’ultradreta contractat com a pèrit per Laura Borràs?
3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Emilio Hellín Moro és ara Luis Enrique Hellín. Es va canviar el nom després de sortir de la presó el 1996 perquè el seu passat criminal no suposés un obstacle a l’hora de trobar feina. I sembla que li va funcionar, perquè va prestar els seus serveis, primer, a la Policia i la Guàrdia Civil, i ara, com a pèrit, a dirigents polítics. Entre aquests últims hi ha l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, a punt de ser processada per corrupció, però abans també va assessorar, per exemple, l’expresidenta madrilenya Cristina Cifuentes.

¿Quin era el passat criminal que tots van passar per alt quan el van contractar? Hellín, un enginyer electrònic nascut a Badajoz el 1947, era membre del partit polític d’ultradreta Fuerza Nueva quan, el 1982, va ser condemnat a 43 anys de presó, juntament amb uns cinc individus més pertanyents al grup 41 del Batallón Vasco Español (BVE) pel segrest i l’autoria material de l’assassinat, l’1 de febrer del 1980, de Yolanda González Martín, de 19 anys i militant del Partit Socialista dels Treballadors (PST), que els seus assassins van vincular a ETA per ser basca i d’esquerres.

Hellín la va raptar a la seva casa de Madrid i li va disparar dos trets al cap en un descampat. «Un passeig a Yolanda González per una Espanya gran, lliure i única», va ser la manera del BVE de reivindicar la seva acció. Assassinat; segrest; violació de domicili; detenció il·legal; dipòsit d’armes, munició i explosius; falsificació de DNI, i ús públic de nom suposat va ser la cascada de delictes pels quals va entrar a la presó després de cometre un dels crims més brutals de la transició espanyola.

Fugit al Paraguai

El 1987 va aprofitar un permís carcerari de sis dies per posar terra pel mig i desaparèixer. L’escapada li va durar dos anys, fins que la revista ‘Interviú’ va descobrir on era: al Paraguai. Allà va rebre protecció del règim militar d’Alfredo Stroessner, per al qual va treballar en l’adequació del seu sistema policial a les noves tecnologies d’aleshores. La Interpol el va arrestar i va ser entregat a Espanya el 1990.

La seva vida, com el seu nom, va canviar el 25 de gener del 1996. Ja com a Luis Enrique Hellín, va prendre la paradoxal decisió de dedicar la seva tasca a la investigació criminal i judicial. El 2013, ‘El País’ va revelar que era un dels principals assessors del Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil; participava en investigacions judicialitzades sobre terrorisme i delinqüència; impartia cursos de formació a agents de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, el Ministeri de Defensa, l’Ertzaintza i els Mossos d’Esquadra; donava conferències a membres de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat en organismes oficials, i cobrava pels seus serveis del Ministeri de l’Interior.

Rastreig digital de proves

Notícies relacionades

I també havia assistit com a pèrit l’Audiència Nacional. Com a enginyer electrònic, la seva especialitat és el rastreig de proves en telèfons mòbils, ordinadors i dispositius digitals que han intervingut en actes terroristes, crims, homicidis, segrestos i delictes econòmics, financers o informàtics. Serveis que va prestar a la defensa de Cifuentes, per a la qual va fer l’anàlisi de l’agenda electrònica que va presentar al judici del cas Màster, del qual finalment va ser absolta.

Aseu currículum hi figuren altres casos mediàtics, com l’operació Malaia o l’assassinat perpetrat per José Bretón contra els seus fills. Però els acusats de corrupció són els que més el busquen. Un client de l’excomissari José Manuel Villarejo el va contractar com a pèrit de la seva defensa. El 2018 no va poder treballar en el cas Taula, una de les investigacions de presumpta corrupció al PP valencià, perquè el jutge el va expulsar del procediment per intentar introduir al seu ordinador una gravació de la Guàrdia Civil.

Temes:

Laura Borràs