Pedro Sánchez anuncia la derogació del delicte de sedició

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dijous que el Congrés iniciarà, a partir de demà, la tramitació d’una modificació del Codi Penal que inclou la derogació del delicte de sedició, el tipus penal pel qual van ser condemnats els polítics independentistes en el judici per l’1-O i que encara penja de diversos acusats que han d’ajustar comptes amb la justícia. En les pròximes hores es coneixeran els detalls del pacte entre el Govern i ERC que ha donat peu a l’anunci del líder socialista, en una entrevista a La Sexta, i que es pot enquadrar plenament en les converses al voltant de la taula de diàleg. S’obre, doncs, una situació semblant a la dels indults per als condemnats pel procés, en la qual el líder socialista haurà de torejar amb la indignació de l’oposició a canvi, presumiblement, de l’aprovació per part d’ERC dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Així, el projecte de llei orgànica de modificació del Codi Penal entrarà, en principi, aquest mateix divendres en el registre del Congrés. Una vegada superades les més que previsibles esmenes a la totalitat que poguessin presentar els grups parlamentaris, continuaria el seu tràmit en la Comissió de Justícia de la Cambra baixa. Durant aquest procés, el text inicial de l’Executiu podria tenir canvis a través de les esmenes que negociïn els partits.

Alçament tumultuari

El delicte de sedició està recollit a la llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal. En el Títol XXII, referit als delictes d’ordre públic. A l’article 544 s’estableix que incorreran en aquest delicte aquells «que s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis» o que qualsevol autoritat pugui portar a terme «el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».

Les penes estan establertes a l’article 545. Per als principals autors de la sedició, les penes de presó anirien de 8 a 10 anys, tret que es tractin d’autoritats públiques, cas en què s’elevarien a entre 10 i 15 anys. També queden inhabilitats de manera absoluta durant el mateix temps. En la resta de situacions la pena de presó es redueix a entre quatre i vuit anys.

El futur de Puigdemont i Rovira

L’eliminació d’aquesta tipificació obre, òbviament, una sèrie d’interrogants sobre el futur de Carles Puigdemont i Marta Rovira, residents a l’estranger des del 2017 i 2018, i, també, sobre les condemnes ja fermes. Així, per exemple, malgrat ser lliure, gràcies a l’indult de l’estiu del 2021, la pena d’inhabilitació continua vigent per a tots ells. Per al que més, ja que eren 13 anys, per a Oriol Junqueras. El retorn a les llistes del president d’ERC pot ser més a prop del que molts podien sospitar.

Quant als residents a Bèlgica (Puigdemont) i Suïssa (Rovira), és obvi que les condicions objectives, les lleis, se suavitzen, però això no afecta les subjectives, les actuacions dels jutges. Així, de sobte, l’acusació que continua pesant sobre tots dos és de rebel·lió. I el primer que caldria fer-se en cas de tornada a Espanya és adequar el seu expedient eliminant tant aquest delicte com el de sedició, el primer perquè els sentenciats pels mateixos fets van ser exonerats d’això i, el segon, per la modificació. Però això comportaria un temps indeterminat que estaria fixat pels jutges i l’espera del qual podria produir-se a la presó. Per tant, es requereix una negociació prèvia, com es va fer en el cas de Meritxell Serret, per garantir que ni l’expresident ni la secretària general d’ERC serien empresonats.

«Homologació» amb Europa

Notícies relacionades

ERC evitarà pactar amb el PSC els Pressupostos catalans, almenys fins a les municipals

Revisió al Govern espanyol: les lleis estrella continuen pendents un any abans de les eleccions generals

Fa temps que el Govern del PSOE i Unides Podem es mostren favorables a una modificació del delicte per «homologar» les penes amb Europa. Tanmateix, l’Executiu, i el mateix Sánchez, fa 15 dies a Brussel·les, s’havien escudat sempre en una presumpta falta de suport parlamentari a una eventual tramitació per reduir les penes de sedició. Una cosa que sempre ha desmentit ERC, per tal com per tirar endavant la mesura tan sols es requereix la majoria absoluta, és a dir, la majoria que va donar la investidura a Sánchez.

Ara, tanmateix, s’abordarà no la reducció de les penes, sinó la total eliminació del delicte. I, en veritat, si hi havia pocs dubtes que una modificació que mantingués vigent el delicte, però amb unes penes conformes a les que s’estilen en altres països de la Unió Europea, hauria obtingut el suport d’aquests 176 diputats necessaris, l’eliminació del tipus penal ancora aquesta majoria i, fins i tot, pot modificar el posicionament d’alguns, per exemple de Junts. Els postconvergents han assenyalat sempre que només l’amnistia seria acceptable, per a ells.