Diplomàcia a l’ombra

Del blanqueig de capitals a les comissions il·legals

Gairebé una trentena de cònsols honoraris a Espanya i d’Espanya a l’estranger han tingut problemes amb la justícia
L’última detenció coneguda d’un cònsol honorari va tenir lloc a Barcelona i està vinculada a una trama sospitosa d’introduir a la Unió Europea una droga anomenada ‘kaht’

L’última investigació del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, en anglès), en què participen EL PERIÓDICO, ‘El País’ i la Sexta, ha comptabilitzat que, almenys, 29 cònsols o excònsols honoraris de països estrangers a Espanya i d’Espanya al món han tingut problemes amb la justícia. Aquests són els casos més rellevants:

La connexió amb el clan Jodorovich

Un jutjat investiga la possible connexió dels excònsols honoraris a Barcelona d’Albània, Josep Maria Calmet (empresari manresà que va ser vicepresident de la Diputació de Barcelona i home de confiança de Lluís Prenafeta, exsecretari general de Presidència amb Jordi Pujol); de Mali, José Luis López; i de Croàcia, Juli Bárcena San José, encara en actiu, amb una presumpta trama de blanqueig de capitals de membres de la família Jodorovich, un clan que ha sigut objecte de diverses operacions policials en el passat, gairebé sempre relacionades amb el tràfic de drogues. Els negocis que els uneixen són diversos: des de la fabricació a Avilés (Astúries) d’una màquina per processar cànem i transformar-lo en oli i que mai va funcionar, fins a operacions immobiliàries. López i Bárcena, que va presentar la seva dimissió el 4 d’octubre passat i està esperant el relleu, nega la seva participació en els fets. Calmet també ho va fer davant el jutge.

La trama que traficava amb ‘kaht’

La Guàrdia Civil va detenir abans de l’estiu a Barcelona l’excònsol de Finlàndia a la ciutat, Albert Ginjaume, per la seva presumpta relació amb una organització de narcos dedicada, presumptament, a introduir a la Unió Europea una droga –del grup de les catinones sintètiques– que en el seu origen s’obtenia d’un arbust de l’Àfrica i el sud de l’Aràbia amb propietats estimulants i al·lucinògenes. Una substància que es coneix popularment com a ‘khat’. Un jutjat de Barcelona té oberta una causa. «Jo soc agent de duanes i això no té res a veure amb el consolat honorari. Només vaig fer un tràmit que, pel que sembla, deia una cosa i era una altra. Vaig declarar davant el jutge quan vaig ser detingut. No tinc res a veure amb el tema. Només vaig fer la meva feina i res més», ha explicat l’excònsol.

Presumpta desviació de fons al procés

L’exconsul de Letònia a Barcelona i president de la Plataforma Proseleccions Catalanes, Xavier Vinyals, està sent investigat pel jutge Joaquín Aguirre, instructor del cas Voloh, per la presumpta desviació de fons al procés. Va ser detingut per la Guàrdia Civil l’octubre del 2020 juntament amb altres persones, entre les quals alguns dirigents independentistes. Vinyals va declarar el juliol d’aquest any a l’Audiència Nacional com a perjudicat per un presumpte espionatge de l’excomissari José Manuel Villarejo, de qui sospita que és rere una denúncia anònima que va acabar derivant en la seva imputació en el cas Voloh. Vinyals ha declinat fer comentaris.

El cas 3% del finançament de CDC

L’empresari català Jordi Sumarroca Claverol va ser cònsol horari de Lituània a Barcelona. És fill d’un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Carles Sumarroca Coxet. Està imputat en el procés judicial pel cas 3% del presumpte finançament il·legal d’aquest partit a través de comissions. La Fiscalia Anticorrupció li demana 10 anys de presó. El juliol del 2015 va ser detingut en una operació de la Guàrdia Civil per presumptes pagaments a un alcalde convergent, un cas que està pendent del judici.

Frau en la lluita contra la lepra

El Tribunal Suprem va ratificar l’abril del 2013 la condemna a sis anys de presó per a l’expresident de l’oenagé Anesvad i excònsol de les Filipines a Bilbao, José Luis Gamarra, per un delicte d’apropiació indeguda. L’alt tribunal va avalar la resolució de l’Audiència Provincial de Biscaia que afirmava que Gamarra va desviar una sèrie de fons que pertanyien a la fundació que dirigia. Aquesta manera d’actuar es va desenvolupar durant els 20 anys en què l’acusat va ser responsable de la fundació, podent haver desviat un total de 7,5 milions d’euros, dels quals a data del judici ja s’havien recuperat 4,2 milions. L’entitat recapta donacions de particulars i organismes públics per impulsar projectes sanitaris de la lluita contra la lepra o la sida als països més pobres del planeta.

El nebot de Cospedal i Angola

Notícies relacionades

José Herrero de Egaña López del Hierro, excònsol de Nicaragua a Las Palmas de Gran Canària. És nebot d’Ignacio López del Hierro, marit de l’exdirigent del PP María Dolores de Cospedal. L’abril d’aquest any es va acordar l’obertura de judici oral contra ell i 17 persones més pel presumpte pagament de comissions il·legals per aconseguir contractes a Angola. Se l’imputen delictes de corrupció, malversació, falsedat i organització criminal. S’enfronta a una petició de 21 anys de presó. Va ser interrogat per la fortuna oculta de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, però no està acusat.

Tràfic de peces per a escurabutxaques

Antonio Escorza Antoñanzas, excònsol honorari d’Espanya a la ciutat de Joinville (Brasil). Va ser detingut amb 16 persones més el 2008 per comercialitzar peces de màquines escurabutxaques al país sud-americà després que es prohibissin. Tot i que inicialment va ser condemnat a 9 anys, 2 mesos i 20 dies de presó per contraban i blanqueig de diners, el 2016 va ser absolt. Entre els arguments de l’exculpació figurava l’anul·lació de les proves obtingudes mitjançant escoltes telefòniques. Després del veto a les escurabutxaques, Escorza va tancar els locals però va mantenir les fàbriques. Fonts del seu entorn asseguren que la seva condició de cònsol honorari no li va suposar cap avantatge durant el procés judicial.

Temes:

Política Catalunya Justícia Corrupció

Inicia sessió 0 Comentaris