El delicte que substituirà la sedició rebaixarà la pena màxima a cinc anys de presó

Pedro Sánchez vol substituir el delicte de sedició per un altre de «desordres públics agreujats» amb una pena màxima de cinc anys. El PSOE i Unides Podem han registrat aquest divendres al Congrés una proposició de llei per reformar el delicte de sedició i crear una nova tipificació de delicte de «desordres públics agreujats». El text, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, detalla que aquesta nova figura actuarà contra aquells que atemptin «contra la pau pública», quan hi hagi «violència o intimidació» i quan els cometi «una multitud amb un nombre, una organització i un propòsit idonis per afectar greument l’ordre públic». La reforma impulsada suprimeix el capítol 1 títol XXII del Codi Penal, que versava sobre el delicte de sedició, per la qual cosa desapareix de l’ordenament jurídic espanyol.

El text registrat pels socialistes i els morats modifica l’article 557 del Codi Penal, que fa referència als delictes de desordres públics. Així, estableix que seran castigades les persones que, «actuant en grup i a fi d’atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació sobre les persones o coses, obstaculitzin les vies públiques i ocasionin un perill per a la vida o la salut de les persones, o envaeixin instal·lacions o edificis». En aquests casos, les penes aniran dels sis mesos als tres anys.

Tanmateix, les condemnes seran de tres a cinc anys de presó i inhabilitació per ser càrrec públic quan aquests delictes «els cometin una multitud amb un nombre, una organització i un propòsit idonis per afectar greument l’ordre públic». En cas de ser autoritat, la pena d’inhabilitació serà absoluta de sis a vuit anys. En l’exposició de motius de la proposició de llei s’explicita que es «ressitua el delicte de sedició per configurar-lo com un delicte contra l’ordre públic». Aquest és el delicte agreujat a què va fer referència Sánchez aquest dijous.

En l’exposició de motius, els dos partits que constitueixen el Govern de coalició argumenten aquest canvi amb la necessitat d’«harmonitzar la legislació espanyola» amb la de països de l’entorn i «adequar» la regulació a «la realitat històrica actual», ja que apunten que el delicte de sedició es va introduir al Codi Penal de 1822 i «manté pràcticament inalterada la seva redacció original». «L’escassa aplicació que fins a dates recents ha experimentat aquest delicte ha impedit apreciar amb claredat els greus problemes d’interpretació que es deriven de la difícil delimitació del tipus penal i de la confusa definició de la conducta típica», afirmen per justificar que el canvi del Codi Penal es produeixi ara.

El PSOE i Podem introdueixen aquest canvi legal que està exigint ERC com a proposició de llei a través dels seus grups parlamentaris, una fórmula que els permet esquivar l’obligació de sol·licitar informes al Consell d’Estat i al Consell General del Poder Judicial. Quan és l’Executiu el que impulsa una iniciativa, aquests requeriments són obligatoris. El portaveu del grup parlamentari socialista, Patxi López, ha tret importància al camí triat i ha recordat que en les últimes nou legislatures governs de tots els colors han utilitzat aquest sistema per modificar 10 cops el Codi Penal.

Les extradicions

López ha defensat que el seu Govern homologui l’ordenament jurídic al d’alguns països de l’entorn europeu i ha recordat que, després de la declaració unilateral d’independència, alguns d’aquests estats no van poder col·laborar judicialment amb Espanya perquè «no va ser possible». «Es requeria un tipus de delicte homologable que no existia i això va impedir, entre altres coses, les extradicions», ha apuntat.

Notícies relacionades

Aragonès adverteix que després d’«eliminar la sedició» es continuarà negociant «per ampliar els acords»

Reforma del delicte de sedició: les penes a Europa no superen els cinc anys de presó

En una roda de premsa al Congrés per defensar la reforma legal, el portaveu socialista ha remarcat que «Catalunya està avui infinitament millor que el 2017». «Ara la Generalitat es compromet per escrit a complir l’ordenament jurídic legal i que les solucions siguin àmplies i transversals per a tota la societat catalana, com va acordar la taula de diàleg al juliol. Ara la majoria de catalans i catalanes es volen mantenir a Espanya i no sortir-ne com passava abans. Ara no hi ha unitat d’acció independentista; ha desaparegut el victimisme, que és el que més els aglutina», ha reflexionat. Es referia indirectament al fet que Junts ha desdenyat aquesta reforma del delicte de sedició i l’ha qualificat de «nova trampa» del Govern central a ERC.

L’impacte en el votant socialista

Els periodistes han preguntat si el PSOE ha calculat l’impacte que aquesta reforma legal pot tenir en el votant socialista, que acudirà a les urnes al maig en les eleccions autonòmiques i municipals. López considera que els dirigents socialistes han de saber explicar els motius que han fet que Sánchez fes passos per millorar «la convivència a Catalunya» des que van arribar al Govern, el maig del 2018. «El que més ha fet per la unitat i la convivència en aquest país ha sigut aquest Govern. I això els nostres electors ho entendran perfectament», ha argumentat després de recordar que durant l’Executiu de Mariano Rajoy (PP) es van fer dues consultes il·legals i es va declarar la independència.