Manual de la reforma del delicte de sedició: terminis, penes i efectes judicials

El Codi Penal actual declara, al seu article 544, que «són reus de sedició els que, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o, a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».

I preveu penes de fins a 15 anys de presó per als seus dirigents. La sentència del procés va imposar la més alta, 13 anys, al president d’ERC, Oriol Junqueras, per ser qui tenia la màxima responsabilitat dels que no van eludir l’acció de la justícia, al ser vicepresident de la Generalitat durant l’1-O.

El Codi Penal és una llei orgànica i, per tant, segons estableix la Constitució, només pot ser modificada per una altra llei del mateix rang. Així, era necessari que el Govern o els grups parlamentaris que el sustenten registressin en el Congrés una iniciativa de llei orgànica de modificació del Codi Penal. L’Executiu ha optat per la segona opció i aquest divendres el grup socialista i el morat han presentat a la Cambra baixa una proposició de llei orgànica en la qual inclouen la derogació del delicte de sedició i la seva substitució per un altre de desordres públics agreujats.

L’objectiu que hagin sigut els grups parlamentaris els qui hagin registrat la iniciativa i que aquesta no vingui del Govern és esquivar la necessitat de sol·licitar al Consell d’Estat i al Consell General del Poder Judicial els informes pertinents que han d’acompanyar qualsevol projecte de llei que emani del Consell de Ministres. Amb aquest moviment, els dos partits que conformen el Govern s’estalvien diversos mesos i agiliten la tramitació de la reforma.

L’article 544 del Codi Penal i el títol mateix en el qual apareixia la sedició quedarà derogat amb la reforma. Al seu lloc modifica l’article 577, que queda redactat així: «Seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys els que, actuant en grup i a fi d’atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses, obstaculitzant les vies públiques i ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis».

Per a aquestes conductes preveu una «pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps quan les cometin una multitud amb un nombre, una organització i un propòsit idonis per afectar greument l’ordre públic. En cas que els autors estiguin constituïts en autoritat, la pena d’inhabilitació serà absoluta per temps de sis a vuit anys».

La proposició de llei va ser registrada aquest divendres al Congrés pels portaveus del PSOE i d’Unides Podem, Patxi López i Jaume Asens, respectivament. La intenció, segons va dir el dirigent morat, és que es pugui aprovar abans que acabi el 2022. Els terminis per aconseguir-ho són bastant ajustats. El primer pas que ha de superar la proposició és la seva presa en consideració pel ple del Congrés, un tràmit que es podria celebrar en l’última setmana d’aquest mes i que, sens dubte, el Govern salvarà sense problemes.

Després ha de presentar-se a la Comissió de Justícia, la celebració de la qual hauria de ser exprés i gairebé sense debat i introducció d’esmenes, perquè el dictamen sigui aprovat pel ple del Congrés en la sessió plenària del 15 de desembre. L’últim tràmit seria el seu enviament al Senat, on, sense fer cap canvi, podria obtenir el vistiplau el 22 de desembre. Si els socis habituals del Govern intenten modificar el text, una potestat que tenen, el procés podria allargar-se.

Al tractar-se d’una llei orgànica és necessari comptar amb una majoria absoluta (la meitat dels diputats més un) perquè sigui aprovada. Això implica que el Govern hauria de comptar amb 176 suports. Als 153 diputats amb qui compta l’Executiu de coalició (120 del PSOE i 33 de Unides Podem) s’hi haurien de sumar 23 escons més que el Govern aconseguirà sense problemes. A la satisfacció que expressa ERC, amb la qual el Govern ha negociat aquesta reforma, se suma el vistiplau del PNB i d’EH Bildu, que han fet una «valoració positiva» de la proposta. També, el líder de Més País, Íñigo Errejón, ha dit que és «una decisió correcta i justa». Així, l’Executiu aconseguiria 179 ‘sí’, amb la qual cosa superaria aquesta majoria absoluta necessària per reformar el Codi Penal.

Una vegada que es publiqui al BOE el canvi realitzat al Codi Penal, el Tribunal Suprem haurà d’ajustar les condemnes que va imposar en la seva sentència del 14 d’octubre del 2019 contra els líders del procés a través d’un procés d’individualització de penes que permeti veure com afecta a cadascun d’ells la reforma, pel que fa a la inhabilitació, ja que ja van deixar enrere la pena de presó quan se’ls va concedir l’indult.

Tots ells van ser condemnats per sedició en concurs amb malversació. Ara caldrà veure quina inhabilitació és més beneficiosa per als condemnats. El nou delicte de desordres públics agreujats preveu per a les autoritats una pena màxima de vuit anys d’inhabilitació, però la malversació preveu casos en els quals aquesta es pot elevar fins als 20.

Tret de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que només s’enfrontarà al nou delicte, amb les penes que preveu, els fugits, amb Carles Puigdemont al capdavant, també estan acusats de malversació, cosa que impedeix assegurar del cert a quina condemna s’arrisquen si es posen a disposició de la justícia espanyola, malgrat la reforma.