El Suprem revisarà les penes dels condemnats per l’1-O per acotar-ne la inhabilitació

Fonts de l’alt tribunal han assenyalat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que serà en aquell moment que la Sala Segona ajustarà les condemnes imposades a la seva sentència del 14 d’octubre del 2019 contra els líders del procés a través d’un procés d’individualització de penes que permeti veure com afecta la reforma a cada un.

Com que tots els condemnats a penes altes de presó van ser indultats per l’Executiu de Pedro Sánchez, aquesta revisió només afectarà les penes d’inhabilitació que se’ls va ser imposar, que van ser equivalents a les penes de presó, i que els impedeixen presentar-se a les eleccions.

La més alta, 13 anys, correspon al president d’ERC, Oriol Junqueras, com a dirigent; les de Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa són de 12 anys; la de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell és d’11 anys i mig; les de Joaquim Forn i Josep Rull, de 10 anys i mig, i les dels llavors líders de les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, de 9 anys.

Malversació

Les fonts jurídiques consultades expliquen que la pena d’inhabilitació coincideix amb la durada de la pena principal, però recorden que en el cas dels que formaven part del Govern del fugit Carles Puigdemont la seva condemna no només va ser per sedició, sinó que aquest delicte es va declarar comès en concurs medial amb un altre de malversació de cabals públics.

El delicte de desordres públic agreujat anunciat pel Govern preveu castigar amb «la pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps quan es cometi per una multitud amb un nombre, una organització i un propòsit idonis per afectar greument l’ordre públic. En cas que els autors estiguin constituïts en autoritat, la pena d’inhabilitació serà absoluta per temps de sis a vuit anys».

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

A l’optar el Suprem per condemnar en concurs medial (un delicte és necessari perquè existeixi l’altre), no va diferenciar les penes que corresponien per la sedició i per la malversació, circumstància que dificulta determinar a priori la inhabilitació que li queda per complir a Junqueras, per exemple, que va ser el condemnat a la pena més alta.

El Codi Penal castiga la malversació comesa pels administradors que destinen a un altre fi els diners sota el seu control. L’article 432 castiga «amb una pena de presó de dos a sis anys, inhabilitació especial per a càrrec o ocupació pública i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de sis a deu anys», pena que poden ascendir a «presó de quatre a vuit anys i inhabilitació absoluta per temps de deu a vint anys si s’ha causat un greu mal o destorb al servei públic, o si el valor del perjudici causat o dels béns o efectes apropiats supera els 50.000 euros».