Carles Campuzano: «Qüestionar la legitimitat del Govern és estar al límit del ‘trumpisme’»

En una entrevista a EL PERIÓDICO el 2015 assegurava que «en CDC, allò vell no acaba de morir i allò nou està naixent». ¿Què diria al Carles Campuzano de fa set anys?

Li diria que el país és substancialment diferent. L’espai que va representar CDC, en bona mesura, ha desaparegut. Tenim una nova realitat política que explica els canvis que s’hi han viscut: el procés i les conseqüències socials, econòmiques i polítiques de la crisi del 2008, que, com en altres llocs d’Europa, ha dinamitat els espais polítics més convencionals. El país ha canviat.

¿ERC és la nova Convergència?

Les decisions que ha pres ERC en els últims mesos, inclosa la de la incorporació de consellers independents en el Govern, van en la direcció de construir un projecte polític el més ampli possible. Un país amb la complexitat identitària de Catalunya és bo que tingui projectes polítics que aspiren a superar les fronteres ideològiques del món del qual s’és propi. És bo que Esquerra aspiri ara a jugar el paper que va jugar la Lliga, Convergència o el PSC. Al país li convé partits que articulin àmplies majories, al país li convé pals de paller. I ERC aspira a ser pal de paller.

¿S’afiliarà a Esquerra?

No, no ho tinc previst.

¿Què queda de Convergència en Junts? 

De CDC queda tota una tradició política que es reivindica des de diverses bandes. Queda una manera de fer política de la millor CDC que avui es reivindica també des d’aquest Govern. Entenc que hi ha gent a Junts que ho reivindica; en alguns moments, sembla que també dins del PSC. A Junts ha de quedar una part dels votants de CDC, tot i que avui molts voten ERC.

La sortida del Govern, el cas Dalmases... ¿Jordi Turull s’ha posat de perfil i s’han imposat les tesis de Laura Borràs?

No puc jutjar la dinàmica interna d’un altre partit. Necessitem un Junts ordenat, que recuperi el sentit de la responsabilitat i que apreciï un valor que històricament CDC havia defensat: l’estabilitat. Ja tindrem temps d’anar a les eleccions, ja arribarà el moment.

Junts ha plantejat que el Govern del qual forma part no té legitimitat democràtica. ¿Aquest discurs fomenta l’antipolítica?  

Qüestionar la legitimitat d’aquest Govern és estar al límit del ‘trumpisme’. Aquest és un Govern legítim perquè va ser investit pel Parlament com tocava. L’Estatut i les lleis internes de Catalunya regulen que si es vol fer caure aquest Govern hi ha un mecanisme, que és la moció de censura. És evident que avui no hi ha una majoria alternativa per fer fora ERC, que jo sàpiga. A menys que Junts pretengui pactar amb el PSC, els comuns i la CUP per fer caure el president Pere Aragonès. Algun diputat de Junts defensava que s’havia d’investir Salvador Illa com a president de la Generalitat perquè convoqués eleccions. Em sembla estrambòtic que algú de Junts tingui aquesta mena d’idees.

Després de la ruptura, ¿veu possible la reedició d’un Govern entre ERC i Junts després d’unes eleccions?

ERC i Junts estan condemnats a continuar parlant. Part del votant independentista continua entenent que s’han de poder entendre. La reflexió que ha de fer Junts és com vol recuperar la seva capacitat de diàleg amb ERC després d’haver provocat una consulta que els ha conduït a sortir del Govern i que els ha fet aprofundir en la seva crisi interna.

¿El Govern ha aparcat definitivament la unilateralitat?

El Govern està compromès amb el diàleg i amb la recerca de l’acord i és conscient que es necessita temps perquè el que va passar a l’octubre del 2017, el xoc de trens, va ser molt contundent. Recosir majories i confiances per construir les sortides polítiques requerirà temps, però no hi ha cap alternativa que no tingui com a solució que els catalans puguin decidir el seu futur polític. L’opció és el diàleg, no n’hi ha cap altra. 

¿Votaria sí en un altre referèndum sobre la independència de Catalunya?

Vaig votar sí el 9-N, l’1-O i, quan em vaig afiliar a les JNC, el 1982, era independentista. 23 anys de diputat a Madrid no m’han donat cap motiu per deixar de ser-ho. Una altra cosa és que estigui molt convençut que necessitem majories àmplies i reforçades i que la via per accedir-hi sigui dialogada i acordada. 

¿S’asseurà a la taula de diàleg?

Estic per al que Aragonès necessiti.

El Govern espanyol impulsa la derogació del delicte de sedició que facilita el retorn de Marta Rovira i que Oriol Junqueras pugui tornar a ser candidat escurçant la seva inhabilitació. ¿S’està «neutralitzant» el conflicte, com deia Pedro Sánchez sobre la taula de diàleg?

Nego la prèvia. Això no es fa per uns noms en concret, sinó per restar força penalitzadora a l’Estat contra l’independentisme. I el conflicte polític continua plenament vigent. Ara es fa un pas en el camí cap al final de la judicialització, però encara queda molt a fer.

¿El delicte de malversació també s’hauria de retocar?

Hem construït en general un Codi Penal per lluitar contra la corrupció que potser haurem de revisar. Sempre m’ha semblat un disbarat utilitzar la malversació per afrontar fets que van succeir en el procés. No pots comparar la gent que va prendre decisions per facilitar que els ciutadans poguessin votar l’1-O amb qui ha posat la mà a la caixa per enriquir-se. Moralment és indiscutible que estem davant de realitats molt diferents.

¿ERC hauria d’haver votat a favor de la reforma laboral?

No em puc pronunciar sobre el que van fer en el passat, però sempre que dic que els acords entre els interlocutors socials, entre sindicats i representants dels treballadors, val la pena que els parlaments els respectin. En la meva anterior vida sempre vaig votar a favor de les reformes laborals pactades entre els interlocutors; això sí, procurant, en el tràmit parlamentari, millorar-les. 

El treball de la seva conselleria depèn d’uns Pressupostos per al 2023. Entre una pròrroga o pactar-los amb el PSC, ¿què tria?

Cal ser seriós. Quan s’elabora un pressupost i es posa, grosso modo, sobre la taula, aquells que el van elaborar i que va ser el seu millor llegat en l’etapa de Govern han d’exercir la seva responsabilitat. No sé quins motius pots tenir per no recolzar-lo. I, si això no pot ser, no es descarta cap opció. Els consellers sempre volem tenir els Pressupostos aprovats. Si no, anem a una pròrroga que ens garantirà els recursos però que ens dificultarà la gestió.

Notícies relacionades

Carles Campuzano, un veterà convergent amb ànima social

Com més població, més recursos

¿Per què no es normalitza un pacte de Pressupostos amb el PSC igual que a Madrid es pacta amb el PSOE?

Tot arriba al seu temps. Ara continuem exigint a Junts responsabilitat i serietat i alhora tenim obertes converses amb tots els grups. En les pròximes setmanes veurem quina evolució té tot això, però tinc la convicció que el Govern treballarà per tenir les majories necessàries perquè s’aprovin a principis de l’any vinent.