Marlaska, en el punt de mira per la tragèdia de Melilla

Tot això, almenys fins divendres, abans que Sánchez fes detonar la bomba informativa de la reforma del delicte de sedició. Ara la Moncloa s’enfronta a noves corbes en el trajecte a les eleccions, però ni tan sols això amaga l’incendi latent de la crisi de Melilla, un afer en el qual el Govern s’ha quedat sol, sense els seus socis de coalició, Unides Podem, ni els seus habituals suports parlamentaris, lligats completament a la versió del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que insisteix que no hi va haver morts en territori espanyol i que es va actuar de manera «proporcional» i «legal». 

Ningú en l’Executiu es mou d’aquesta versió, malgrat la duresa dels vídeos que n’han transcendit. Però la prova de la debilitat política del ministre és la fermesa amb què Pedro Sánchez s’ha vist obligat a subjectar-lo. La primera vegada, en la compareixença que va protagonitzar després de la cimera hispanolusitana, el president va evidenciar la seva inquietud per aquest tema al respondre amb una defensa tancada de Grande-Marlaska quan només se li va preguntar per l’informe del Defensor del Poble que retreu al ministeri les devolucions en calent. 

La segona va ser en l’entrevista de divendres a la nit, a La Sexta, tot i que en aquesta ocasió ja es va inquirir directament pel seu cessament. Tots els ministres s’han conjurat per ajudar el responsable d’Interior en el que sembla una ordre clara de la Moncloa que demostra també el nerviosisme que provoca aquest tema. Sobretot perquè hi ha una investigació oberta per la Fiscalia. Aquest és el punt més fosc d’aquesta crisi i en el qual arrela el principal motiu de preocupació del Govern. 

Donar explicacions

Per ara, tot passa perquè continuï donant explicacions. Sánchez va manifestar que Grande-Marlaska «continuarà donant les respostes que siguin necessàries». Segons assegurava aquesta setmana un membre de l’Executiu, el ministre està convençut que es va actuar correctament. Però aquesta mateixa persona reconeixia també que «el Govern esperarà a conèixer la investigació i, en funció d’això, adoptarà les mesures necessàries».

Ningú a la Moncloa pensa que Grande-Marlaska pot rebre un retret penal, però sí que, com ja ha fet el Defensor del Poble, es qüestioni l’actuació d’Espanya el dia de la tragèdia. Això posaria el president en una tessitura difícil, sobretot perquè hi ha 23 morts i perquè ell va començar la seva etapa acollint les immigrants errants de l’Open Arms,

Sense suport morat

El suport dins del Govern és només dels ministres socialistes. Els cinc representants d’Unides Podem en el Consell de Ministres han evitat carregar directament contra el responsable d’Interior, com ho han evitat durant tota la legislatura cada vegada que han xocat amb un ministre socialista, però tampoc li han donat suport. Lluny d’això, els morats han demanat la creació d’una comissió d’investigació en el Congrés que permeti aclarir el que va ocórrer a la tanca de Melilla al juny. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha defensat aquesta setmana la necessitat de realitzar una «investigació profunda» i ha deixat clar que amb «els drets humans no es juga». Però no va esmentar Grande-Marlaska en cap moment.

L’exlíder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, sí que va assenyalar divendres que el ministre ha «d’assumir la seva responsabilitat», cosa que podria indicar que els morats incrementaran la pressió contra Grande-Marlaska en els pròxims dies. No obstant, fonts de l’espai asseguren que de moment només reclamaran la comissió a la Cambra baixa.

Unides Podem va registrar aquesta iniciativa de la mà d’ERC i d’EH Bildu, dos dels socis habituals del Govern en el Congrés. Els republicans catalans han demanat de manera clara el cessament de Grande-Marlaska i els ‘abertzales’ li reclamen que «actuï honestament». No obstant, les tres formacions necessitarien el PP per aprovar la creació de la comissió d’investigació.

Decisió complexa

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En el PP, fonts del grup parlamentari admeten en privat que la seva posició és complicada. La dimissió de Marlaska ja l’han sol·licitat per boca de diversos portaveus (no per Alberto Núñez Feijóo encara), però acabar votant a favor d’una comissió d’investigació són paraules majors. Oficialment no descarten arribar a demanar-la, però saben que se’ls pot girar en contra perquè els grups nacionalistes i independentistes voldran trucar als responsables de la Guàrdia Civil a Melilla per escoltar la seva versió de l’ocorregut. «Si votem a favor de la comissió, ¿com no haurem de voler escoltar els responsables de la Guàrdia Civil? No tindria sentit», es qüestionen aquestes fonts abans d’apuntar que no s’entendria que el PP «semblés» que està en contra de l’institut armat.

El partit de Feijóo s’ha vist arrossegat pel documental de la BBC sobre l’assalt, ja que havia oblidat aquest assumpte com a objecte de crítica i petició d’explicacions a l’Executiu. Només l’ha tornat a recordar després de l’emissió del reportatge de la cadena britànica, que, entre altres coses, acusa els guàrdies de permetre que cossos de subsaharians ferits o morts fossin arrossegats per gendarmes marroquins des d’«una àrea controlada per Espanya» cap a territori del Marroc. «Ho havíem deixat de banda. No diu res de bo de nosaltres [el PP] ni de vosaltres [la premsa]», apunta un diputat del PP sobre la falta d’investigació per part dels mitjans de comunicació espanyols.