Perfil del cònsol honorari: un refugi per a empresaris i polítics

Quan Joan Gaspart i Josep Lluís Núñez van guanyar les eleccions per presidir el Barça, allà per 1978, en plena Transició, al futur president se li va ocórrer que seria bona idea que tots dos marxessin lluny per descansar uns dies «en un lloc tranquil on ningú ens conegués». Van volar fins a l’altra punta del món, les illes Seychelles, un idíl·lic arxipèlag a l’oceà Índic. Però «tot just arribar a l’hotel, uns catalans ens van reconèixer», recorda ara Gaspart en una entrevista telefònica. Un problema menor perquè aquelles vacances van donar per a molt. L’empresari hoteler va esbrinar durant l’estada que Seychelles no tenia consolat a Espanya i, «després de fer unes gestions», va aconseguir que li concedissin el càrrec. Va ser així com va acabar convertint-se en el cònsol honorari més antic de les Seychelles al món.   

«Fa 42 anys que soc el cònsol honorari de les Seychelles a Barcelona», diu orgullós Gaspart, que va acabar amb el temps presidint també el Barça. «El que fem és atendre els ciutadans que venen a Espanya, joves que venen a estudiar o que tenen algun problema, com perdre el passaport. El nostre treball és d’ONG, jo no cobro per exercir el càrrec». Gaspart és un dels rostres coneguts que poblen els consolats honoraris de Barcelona, la tercera ciutat del món sense estatus de capital d’Estat amb més delegacions consulars, només superada per Nova York i Hong Kong. Són en total 92 consolats, segons l’últim registre de la Generalitat, repartits per palauets, cases modernistes, oficines a la part alta de la ciutat i despatxos professionals.

De tots aquests, 58 estan dirigits per cònsols honoraris, ciutadans privats elegits pel país de torn pel seu arrelament a la ciutat, la seva reputació o les seves connexions amb el país representat. No són diplomàtics de carrera i tenen menys atribucions que els cònsols a l’ús, però solen ser molt utilitzats per països en desenvolupament que no tenen pressupost per obrir una delegació consular fora de la capital i per Estats amb escassos vincles econòmics amb Espanya. Entre els seus perfils abunden els advocats, però no només, perquè el càrrec ha sigut històricament cobejat per noms prominents de l’elit financera i política catalana.

Persones de renom

Alguns de molt mediàtics, com el mateix Joan Gaspart i d’altres, menys coneguts, però molt més poderosos, com Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola European Partners, que va ser cònsol d’Islàndia; José Manuel Basáñez, exconseller d’Economia i expresident de companyies com Acesa o Caprabo, que representa Singapur; o Andrés Carasso, delegat d’Iberdrola a Catalunya i delegat honorari de Costa d’Ivori. «Hi ha tres tipus de cònsols honoraris: els que tenen afinitat amb el país que els nomena, els que tenen algun tipus de relacions comercials i els fantasmes, l’interès dels quals és figurar i dir que són cònsol honorari per accedir a determinats cercles socials i polítics», explica un excònsol a Barcelona d’un país estranger.

A València destaca la família de l’exconseller d’Economia Máximo Buch, cònsol honorari d’Alemanya, un càrrec que van ocupar abans el seu pare, el seu avi i el seu rebesavi alemany. L’exdiputat i senador José María Chiquillo va ser designat el juny per representar l’Uzbekistan. «És sempre una qüestió de confiança», assegura l’advocat Jacinto Soler Padró, qui fos honorari d’Àustria durant una dècada. «El consolat dona l’oportunitat d’accedir a una sèrie de relacions a les quals d’una altra manera seria difícil accedir. Hi pot haver contrapartides, però no és la norma», afegeix Soler Padró.

El periodista Rafa Burgos va investigar les clavegueres del sector en el seu llibre «L’orgia diplomàtica’, on fa un buidatge exhaustiu de cònsols amb negocis tèrbols. «És un món opac i amb interessos soterrats», diu Burgos. «Molts honoraris han tingut càrrecs al Barça o s’han presentat a la Junta. També abunden els perfils vinculats a La Caixa, Abertis o Repsol». Durant la investigació, el periodista va descobrir que, en molts dels grans casos de corrupció, hi apareixia algun diplomàtic tard o d’hora.

L’intent d’un Pujol

Jordi Pujol Ferrusola va intentar comprar el càrrec de cònsol honorari del Gabon per 17 milions de pessetes, segons Burgos, però no ho va aconseguir. I molts personatges vinculats als consolats van aparèixer a la ‘llista Falciani’ d’evasors fiscals. «Fa anys, en un diari de tirada internacional, es publicitava una agència que es dedicava a gestionar els tràmits per ser cònsol honorari d’un país. Jo en conec un que ho va aconseguir d’aquesta manera, tot i que no puc dir el seu nom», explica un excònsol contactat. Un altre, que va abandonar el càrrec recentment, és més taxatiu. «Hi ha tanta merda que no sé per on començar. En els meus anys com a honorari he vist de tot».

Notícies relacionades

Diplomàcia a l’ombra: 550 cònsols honoraris en el punt de mira de la justícia

Del blanqueig de capitals a les comissions il·legals

La investigació del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació i ProPublica, en la qual ha participat EL PERIÓDICO juntament amb ‘El País’, La Sexta i més de 50 mitjans internacionals, ha documentat els casos de 29 cònsols honoraris a Espanya i del nostre país a l’estranger que van tenir problemes amb la justícia. Alguns, per haver comès crims atroços, com l’advocada Rosario Porto, cònsol de França a Santiago de Compostel·la durant una dècada, condemnada a 18 anys de presó per l’assassinat de la seva filla Asunta. Porto va ser trobada morta a la seva cel·la el novembre del 2020. Anys abans, el 2017, el Govern macedoni va cessar el seu cònsol honorari a Barcelona, el dentista Mario César Deus Yela, acusat a Sud-àfrica de l’assassinat dels seus bessons de tres anys. Dos anys després va aparèixer mort a la presó de Ciutat del Cap on complia condemna.   

Des del sector s’assegura, tanmateix, que la majoria de cònsols honoraris només busquen defensar els interessos del país que representen amb escrupolós respecte envers la llei. «El que vulgui ser cònsol per aprofitar-se s’equivoca. Jo tenia molt clar que era per servir, no per servir-me», assegura Joan Gaspart.