Corinna va tenir accés a documents secrets de l’Estat

Corinna Larsen va tenir accés a «documents governamentals classificats» de l’Estat, segons relata aquest dilluns el pòdcast ‘Corinna i el Rei’, que ha emès el seu tercer capítol. Ho feia de manera tan habitual, que l’amant del llavors cap de l’Estat ho va arribar a considerar part de les seves ocupacions habituals.

En la seva campanya contra Joan Carles I, Corinna dispara de nou, aquesta vegada presentant la seva exparella com un gandul irresponsable. El reportatge per entregues, basat en la versió de la comissionista alemanya, ha començat la seva tercera entrega revelant, en paraules d’ella, que Joan Carles de Borbó «sovint preferia quedar-se veient una pel·lícula de l’oest i em deia ‘¿Podries llegir això i dir-me què està passant?’». Segons la seva versió, el llavors rei d’Espanya preferia no contractar un assessor personal per desconfiança.

Corinna relata a més un desacord greu amb qui fos director del CNI, Alberto Sáiz, quan ella va pretendre que Joan Carles presidís un congrés sobre propietat intel·lectual que estava muntant amb la seva empresa. Ho proposava com un fet normal després d’haver presenciat un suposat generalitzat clima de corrupció i «mercadeig» entorn del rei. «Vull fer alguna cosa... ¿i ara hi ha regles?», va etzibar Corinna quan Sáiz li va anul·lar el congrés.

Viatge a Riad

El reportatge aborda també, i per primera vegada, un dels capítols més delicats del regnat de Joan Carles I, situant la narració al rei emèrit «darrere d’un megaprojecte en particular: l’AVE a la Meca», en què havia de recolzar en primer lloc la plica de la constructora OHL per aconseguir que l’obra la portés una firma espanyola.

El pòdcast situa Corinna com a personatge d’importància en les negociacions, allotjada no amb les dones del seguici, sinó amb els homes de negocis: «Ella està allà per treballar, ella està allà per firmar alguns dels acords i contractes més importants d’Espanya» diu la narració.

Corinna Larsen va acabar «fent assessoria» per a un fons bilateral d’inversió de 5.000 milions de dòlars que es va pactar sense arribar a materialitzar-se, i en aquest viatge «fauns tractes bastant controvertits per al rei, que acabaran explotant per tot arreu».

Ensenyar les dents

El reportatge per entregues ‘Corinna i el Rei’, a mig camí entre la venjança de l’amant, el memorial de greuges i l’exhibició de dents, s’endinsa aquesta setmana en el relat de relacions amoroses de Joan Carles I, i presenta Corinna com a víctima de l’enveja d’empresaris i financers «segons augmentava la influència» de l’amant, així com de la ira de la reina Sofia, «hostil i obsessionada amb aquesta relació».

Sota el títol ‘L’enveja’, aquest capítol del documental transita també per un passat d’embolics de qui «és conegut com el perdulari més gran de tots», i menciona personatges com Marta Gayá o Bárbara Rey, però canvia la sintonia de fons d’històries de revista del cor per una música tràgica quan apunta unes línies sobre una presumpta amant «de 18 anys» del Rei, Sandra Mozarowski, que va morir als anys 70 al precipitar-se des d’un balcó. Segons la veu en off narradora del pòdcast, va morir estant embarassada. «Ningú en parla, i el silenci els serveix a tots», diu.

Notícies relacionades

Corinna al·lega que Joan Carles I es va negar a declarar els 100 milions en l’amnistia del 2012 i que Eulen va encarregar la seva persecució, per Ernesto Ekaizer

Corinna llança un pòdcast sobre la seva vida com a «amiga entranyable» del rei Joan Carles

El reportatge no estalvia detalls a l’explicar que el palau de la Zarzuela tenia una zona separada per a Joan Carles, protegida per una porta blindada, segons el pòdcast per evitar que l’espiessin els ajudants de la reina.

Però això no va servir per evitar el primer xoc, durant la primera i única visita de Corinna i uns amics al palau creient que Sofia no hi era. La reina va aparèixer de sobte «bullint d’ira» i, mirant Corinna, li va dir: «Sé qui ets». L’examant comenta ara: «Crec que no és una actitud digna per a algú de la seva edat. Va provocar que sentís encara més pena per ells».