Així es regula el delicte de malversació a Europa i els Estats Units

La malversació es reflectiria en la legislació a Anglaterra i Gal·les com un tipus de robatori (‘embezzlement’) que té lloc quan una persona encarregada dels béns o propietats d’un organisme, una organització o un individu, abusa de la seva posició de confiança per beneficiar-se directament d’aquests béns, o bé per fer amb ells una cosa per a la qual no està autoritzat. Les penes depenen de la gravetat del sostret i les circumstàncies del cas. La posició de confiança compta com un agreujant. BEGOÑA ARCE

A França, l’equivalent del delicte de malversació s’anomena desviació de fons públics. És castigat amb penes màximes de deu anys de presó i un milió d’euros de multa. Els entorns d’alguns dels dirigents gals més importants van ser jutjats per això. És el cas de l’expresident Nicolas Sarkozy i l’afer dels sondejos. A principis d’aquest any, el Tribunal de París va condemnar Claude Guéant, secretari general de l’Elisi durant la presidència de Sarkozy (2007-2012), i Patrick Buisson, llavors conseller polític del dirigent conservador, per haver malversat 1,4 milions d’euros en l’elaboració de sondejos falsos. A tots dos els van condemnar a penes d’un any i dos anys de presó, respectivament. ENRIC BONET

A Alemanya, la malversació (Untreue) està considerada un delicte financer i reglada per l’article 266 del Codi Penal de la República Federal de la següent manera: «Serà castigat amb una pena privativa de llibertat no superior a cinc anys o amb una pena pecuniària el que abusi del poder que li atorga la llei, l’ordre oficial o el negoci jurídic de disposar dels béns d’una altra persona o d’obligar una altra persona, o el que infringeixi el deure que li incumbeix en virtut de la llei, l’ordre oficial, el negoci jurídic o una relació fiduciària de vetllar pels interessos patrimonials d’una altra persona i causi amb això un perjudici a la persona dels interessos patrimonials del qual és responsable». ANDREU JEREZ

A Itàlia, l’article 314 del Codi Penal italià estableix penes de quatre a 10 anys de presó per als funcionaris públics que s’apropien de diners o altres béns que, en funció del seu càrrec, havien d’administrar. A més d’això, el Codi Penal italià també contempla l’anomenada «apropiació indeguda», que cometen aquells que s’apropien de diners, valors o qualsevol altra cosa, per beneficiar-se a si mateixos o a altres d’una manera injusta. El conservador Silvio Berlusconi, l’ex primer ministre italià, ha sigut acusat d’aquest delicte en més d’una ocasió. IRENE SAVIO

Als Estats Units la malversació de fons públics és un delicte tant a nivell estatal com a nivell federal i va ser reconegut com a tal el 1895 pel Tribunal Suprem. En el cas federal l’apropiació indeguda o desviació de diners públics es persegueix amb diversos estatuts, però el més freqüent és un del títol 18 del Codi dels EUA, que estableix penes de presó d’un màxim de 10 anys si el valor de la propietat o actiu afectat és superior als 1.000 dòlars, a més de les multes corresponents.

El Departament de Justícia té una divisió sencera dedicada exclusivament a investigar i perseguir el que es denominen «ofenses d’integritat pública». Dins d’aquesta divisió n’hi ha una de centrada a donar resposta a delictes electorals com ara frau de vots o ofenses relatives a lleis de finançament de campanyes. IDOYA NOAIN