El Parlament conclou el cas Dalmases amb una multa de només 600 euros

No hi ha hagut unanimitat a la Mesa a l’hora de decidir la sanció al diputat. Mentre que ERC i la CUP han recolzat la imposició de la multa, Junts i el PSC advocaven per tancar la qüestió només amb l’amonestació. En el cas dels socialistes, perquè consideren suficient una reprovació que «no és simbòlica» i que és la primera que es produeix al Parlament i perquè no està «prou explicitat» en el codi per què una quantitat i no una altra. Finalment, ha sigut Alba Vergés, vicepresidenta amb funcions de presidenta que, en vista de l’empat, ha decantat la balança.

¿És inamovible aquesta sanció? Dalmases tindrà ara la possibilitat de recórrer la sanció en un termini de cinc dies presentant una petició de reconsideració a la Mesa abans que es doni per definitiva. Fonts parlamentàries expliquen també que la quantitat de la multa econòmica anirà a la tresoreria del Parlament, mentre que l’amonestació pública consisteix en un text acordat per l’òrgan rector de la Cambra que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). En cap cas suposarà, doncs, que aquesta reprovació arribi al ple. «Respectem la decisió de la Mesa», s’ha limitat a dir Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts.

Més enllà d’aquesta sanció mínima, Dalmases, que es va veure forçat a dimitir com a vicepresident de Junts per aquest comportament que va incloure agafar pel braç la professional i esbroncar-la en un camerino a porta tancada amb insults i cops a les parets i el mobiliari davant la presència de Laura Borràs i dos dels seus assessors, continuarà sent diputat. Una vegada la investigació de Junts va donar els fets per acreditats, el dirigent va renunciar també a ser membre de la comissió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, però continua presidint la d’Exteriors. En aquests moments, i des que va sortir de la direcció del partit, està de baixa mèdica.

Amb la sanció imposada pel Parlament, l’objectiu de Junts és donar per tancada la polèmica. Sense anar gaire més lluny, el partit va frenar la recollida de firmes que dirigents del Consell Nacional estaven recollint per demanar que Dalmases fos expulsat del grup parlamentari. El màxim òrgan del partit entre congressos es reunirà dissabte vinent sense aquesta qüestió en l’ordre del dia, però sí amb el malestar acumulat pel comportament del diputat i el de la mateixa Borràs, sobretot des que la presidenta de la comissió de garanties, Magda Oranich, va revelar que va ser pressionada per la presidenta del partit durant la investigació interna i que altres dirigents de la formació li havien explicat que Dalmases també les va intimidar.

El vot en contra de Junts

Notícies relacionades

El declivi de Francesc de Dalmases, en quatre actes

Càrrecs territorials de Junts exigeixen ordre intern per afrontar les eleccions municipals

Que el comportament del dirigent havia de tenir conseqüències en seu parlamentària ho va decidir la majoria de la comissió de l’estatut del diputat divendres passat amb el vot a favor d’ERC, PSC, la CUP i els comuns, mentre que Junts es va quedar sol votant-hi en contra i Ciutadans, Vox i el PP es van abstenir. El dictamen va concloure que havia quedat «verificada» la conducta de Dalmases i que va ser un «acte d’intimidació», per la qual cosa va vulnerar tant l’article 7, que recull que els diputats han de tenir una «actitud exemplar», com l’article 8 del codi, que fa referència al tracte amb els mitjans de comunicació i que recull que els electes han d’anar «amb compte amb l’actitud, el llenguatge utilitzat i el tracte als professionals de la informació».

L’informe que es va aprovar també recull que la sanció s’havia d’ubicar en el capítol de les infraccions lleus perquè el comportament que va tenir el dirigent de Junts no està recollit explícitament en el de molt greus o greus. El president de la comissió, Jaume Alonso-Cuevillas, pròxim tant a Dalmases com a Borràs, es va oposar al text sota els arguments que la conducta «no hauria de ser sancionable», que no es podien donar els fets contra la periodista per «provats» i que, en tot cas, el diputat va reconèixer els fets i va demanar disculpes, per la qual cosa en cas d’arribar a una sanció no havia d’anar més enllà de l’amonestació pública. Cuevillas va posar també en dubte la capacitat del mateix codi de conducta per imposar infraccions.