Els comuns donen per inaugurada la negociació dels pressupostos: aquestes són les seves condicions

Que Junts estigui fora del Govern s’ha de traduir en més impostos a les rendes altes. Aquesta és una de les principals premisses que els comuns plantegen en la negociació amb Economia. Assenyalen com a «indispensable» un impost de solidaritat que concreten que s’ha de traduir en un augment de l’IRPF d’un punt per a les rendes d’entre 120.000 i 175.000 i d’un punt i mig per a les rendes que superin aquest marge. També advoquen per modificar l’impost de patrimoni i incrementar la tarifa autonòmica en 0,25 punts quan se superin els 1,3 milions d’euros i que el de transmissions patrimonials pugi 0,5 punts per la compra de vivendes superiors a un milió d’euros. Com a novetat reclamen també un increment del tribut per tenir pisos buits, a més dels ja previstos per als creuers, per les emissions de CO^₂ i els aliments ultraprocessats.

La vivenda assequible tornarà a ser cavall de batalla en la pugna pressupostària. Entre la bateria de propostes, els comuns exigeixen que es dupliqui el pressupost en aquesta matèria i s’assoleixin els 1.500 milions d’euros i que es prioritzi per augmentar el parc públic de lloguer social. En concret, demanen que s’hi incorporin 5.000 noves vivendes entre nova construcció i cessions de la Sareb. Amb l’increment de l’impost als pisos buits calculen que es podria incentivar que 33.000 pisos s’incorporessin a la borsa de lloguer.

L’escut social per fer front al context d’inflació, ha insistit En Comú Podem, ha d’arribar als 1.000 milions d’euros. «No serveixen els coladors de 300 milions», ha dit Albiach amb referència al paquet de mesures que va anunciar Aragonès. Reclamen també l’actualització de la renda garantizada de ciutadania i de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, perquè estan congelats des del 2010 i això exclou ciutadans que estan en aquests moments en el llindar de pobresa. Allargar les bonificacions al transport públic, congelar les tarifes i millorar les beques de menjadors escolars, i oferir més ajudes per pagar lloguers i factures de la llum són altres de les exigències dels comuns.

En Comú Podem insisteix en el pla massiu de plaques solars per a les famílies amb rendes inferiors als 35.000 euros. Argumenten que no es tracta només de mitigar el preu de les factures de la llum, sinó de promoure també un canvi de model energètic. També proposen una accelerada de la llei de barris verds, perquè es posi en marxa durant el 2023. De nou, recalquen que l’energètica pública anunciada pel Govern ha d’exercir també de comercialitzadora.

Amb els professionals sanitaris valorant noves protestes o, fins i tot, vagues, els comuns reclamen un «rescat» de la sanitat pública, especialment de l’atenció primària, a la qual demanen que es destini el 25% del pressupost de Salut. Just aquest dijous, el nou conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat que el seu departament disposarà de 1.000 milions més que als comptes anteriors. El grup d’Albiach insisteix de nou, com ja ho va fer als pressupostos de l’any passat, a impulsar la salut bucodental i la mental, i engegar en aquest cas un programa de suport psicològic per a joves, a més d’un telèfon d’atenció contra el suïcidi.

En aquesta ocasió, els comuns fan també una important aposta per la carpeta educativa. Reclamen que es recuperi la sisena hora a la xarxa d’escola pública –per ara, els sindicats s’oposen a aquesta mesura defensada per la Conselleria d’Educació– i que es garanteixi que tots els alumnes puguin fer dos dies d’extraescolars gratuïtes a la setmana. Plantegen també la universalització del menjador escolar per a tots els alumnes fins als 16 anys, una proposta que va més enllà de la petició de congelació de tarifes i d’ampliació de beques.

Millorar la xarxa ferroviària és un dels mantres que s’arrosseguen des de fa dècades. A més de sumar-se a la petició del traspàs de Rodalies, els comuns recullen l’estela de l’any passat i reclamen «continuar impulsant» millores en les connectivitat a tot el territori, així com la millora del servei de Rodalies partint de les competències que té ara la Generalitat. Una de les novetats és la creació d’una xarxa d’Alta Velocitat Catalana amb les línies Lleida-Figueres i Tortosa-Tarragona que aprofiti les infraestructures ja existents.