El Govern i els comuns encarrilen la negociació dels pressupostos

L’esquema, es repeteix, amb l’excepció que aquesta vegada no valdrà només amb un acord, sinó que seran necessaris dos. Com ja va fer l’any passat, el Govern encarrila primer la negociació dels pressupostos amb els comuns. La tercera reunió entre les dues parts ha suposat escenificació del desglaç d’una relació que s’havia tensionat amb la sortida de Junts del Palau de la Generalitat i l’aposta de Pere Aragonès per governar en solitari. Queda encara camí per recórrer per tancar una entesa i poc temps, però admeten que «hi ha sintonia» com per haver establert ja les bases per explorar un acord amb vocació de tancar-lo en dues setmanes. El problema per a ERC és que encara necessitarà el PSC o Junts per tenir nous comptes el 2023 i, de moment, no hi ha acostament a cap dels dos.

El partit de Jéssica Albiach ja va moure fitxa dijous presentant les seves propostes i manifestant la seva clara intenció d’entrar de ple en la contra rellotge negociadora tenint present que el desembre és clau. La previsió és que el Consell Executiu aprovi els pressupostos a principis de mes i que abans de finals d’any aterrin al Parlament. Amb aquest calendari en ment, la reunió amb els comuns ha fixat cinc eixos per estructurar el pacte: pla de xoc social, transformació ecològica, vivenda i drets socials, salut i fiscalitat. De totes elles, és l’última carpeta, la dels impostos, la més espinosa.

Si una cosa pretenen els comuns és cobrar-se que Junts ja no està en el Govern arrossegant ERC cap a pujades d’impostos a les rendes altes i, de passada, aconseguir que el PSC ho avali tot i que sigui de mala gana. Sobre la taula han posat una pujada de l’IRPF a les rendes que superin els 120.000 euros, un increment de l’impost de patrimoni i del de pisos buits, entre d’altres. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, va reconèixer el dijous que la seva intenció inicial era no obrir el meló tributari més enllà de la incorporació dels impostos mediambientals, com el dels creuers, ja previstos. I en això coincideix amb els socialistes.

Però el grup d’Albiach està disposat a mantenir el pols per allunyar Junts de l’aritmètica i afavorir-ne una de nova de la qual formi part també Salvador Illa. És a dir, la nova majoria que porten reclamant des del principi de la legislatura. La demanda fiscal traçada va just en la línia contrària a la de Junts, que exigeix rebaixes en l’IRPF. Tanmateix, tant per als socialistes com per als postconvergents no hi ha encara cap negociació oberta amb el Govern perquè asseguren no conèixer al detall els números.

Just el dia després que la consellera Mas hagi aixecat el veto a acordar els comptes amb el PSC, els socialistes segueixen assenyalant «la lentitud» amb què està actuant el Govern, que ja ha donat per fet que l’any 2023 arrencarà amb una «pròrroga tècnica d’unes quantes setmanes». Després de sortir de la trobada tècnica de dijous sense, segons lamenten, anar més enllà de xifres genèriques, la portaveu del PSC, Alícia Romero, ha enviat una carta a la titular d’Economia en la qual demana poder «treballar amb rigor» i li exigeix la documentació perquè el PSC pugui traslladar les seves propostes. En concret, sol·licita les dades sobre el marc pressupostari, de cada departament, per capítols i per programes, els de creixement tendencial i la previsió de liquidació d’ingressos, inclosos els tributs propis.

Notícies relacionades

ERC torna a topar amb la majoria del Parlament en l’intent de convalidar decrets del Govern

El pacte per la sedició aplana els acords pressupostaris de Pedro Sánchez i Pere Aragonès

En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat Junts després de reunir-se amb Economia aquest divendres, que també emmarca en l’àmbit «tècnic» i no polític. En un comunicat, han assenyalat que continuen sense conèixer el detall de les xifres i el seu desglossament per departaments. A més, demanen que se’ls respongui quines partides hi ha per a investigació, per a les escoles concertades, per a la formació professional i l’import previst del salari mínim, entre d’altres, i conèixer la llei de mesures d’acompanyament. Al marge d’aquesta bateria de peticions, emplacen el Govern a fer públiques les dades sobre el pressupost que es podria fer a Catalunya si la Generalitat pogués disposar de tots els recursos que genera.

Amb la coreografia amb els comuns en fase ja d’assaig, el PSC i Junts donen per fet que el primer acord està ja més que cantat i que, amb la derogació de la sedició segellada i la negociació per modificar el delicte de malversación, la mà estesa d’Illa està avui una mica més a prop que ahir.