Entitats socials reclamen substituir la comissaria de la Via Laietana per un espai antifranquista

Entitats socials han reivindicat aquest diumenge –aniversari de la mort del dictador Francisco Franco– la substitució de la comissaria de Via Laietana per un espai de memòria històrica. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, s’ha mostrat confiat aquest diumenge que la Policia Nacional «acabarà marxant» de la Prefectura de la Via Laietana –on durant la dictadura es van cometre tortures contra els dissidents polítics– i ha advertit que no pararan fins que l’edifici «sigui un espai de memòria».

Òmnium, l’associació pro drets humans Irídia i entitats memorialistes han llegit aquest diumenge 20 de novembre, coincidint amb l’aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, un manifest davant la Prefectura en el marc de la campanya «Via Laietana 43, fem justícia, fem memòria», que reclama la conversió de la comissaria en un lloc de memòria històrica. «Aquesta batalla per la dignitat la guanyarem, perquè és una batalla per la democràcia i la llibertat», ha indicat el president d’Òmnium, pel qual la Prefectura «és un símbol d’impunitat, però també el reflex d’una lluita que sobrepassa generacions».

Per Òmnium Cultural, la nova Llei de Memòria Històrica és «insuficient» perquè no preveu «conseqüències jurídiques» ni «responsabilitats patrimonials per a l’Estat», un Estat «que no afronta el franquisme».

🟠 @XavierAntich: "No pararem fins que #ViaLaietana43 sigui un espai de memòria. Aquesta batalla per la dignitat la guanyarem, perquè és una batalla per la democràcia i per la llibertat" pic.twitter.com/JfUPchEPfR

— Òmnium Cultural (@omnium) 20 de noviembre de 2022

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Via Laietana, 43. Fem justícia, fem memòria» és una campanya impulsada per Amical Mauthausen, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica de l’ICAB, l’Observatori Europeu de Memòria (EUROM), la Fundació Cipriano García, Irídia, la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes i Òmnium Cultural.

A l’acte s’ha llegit un manifest que explica amb el suport de 177 entitats nacionals i internacionals, entre les quals es troben la Corporació Parc per la Pau Villa Grimaldi (Xile), la Xarxa de Llocs de Memòria Llatinoamericans i Caribenys (RESLAC), la Foundation of Local Democracy (Bòsnia) o la Coalició Colombiana Contra La Tortura. El director de corporació Parc per la Pau Villa Grimaldi de Xile, Álvaro Ahumada, ha assegurat que la possibilitat de recuperar aquests centres com a llocs de memòria «està directament relacionada amb la capacitat d’organització» de la societat civil.