Els recels entre el Govern i el PSC compliquen la negociació dels Pressupostos

Aquest dimecres n’hi va haver de totes dues. I el mateix fil en comú, l’enuig del PSC per no ser informat àmpliament dels números i la informació que maneja el Govern, com el text de la llei d’acompanyament, i l’estupefacció dels republicans pel que entenen que és una tàctica dilatòria. El quid de la qüestió és que el full de ruta de Pere Aragonès passa per presentar al Parlament un projecte pressupostari que compti ja amb l’aval de les forces que es requereixi i, per fer-ho, demana als socialistes que s’arremanguin per dissenyar junts els comptes. És la forma, asseguren fonts del Govern, més ràpida de procedir.

Però els socialistes demanen pocs invents i aposten pel que ve sent més habitual i ortodox. Que el Govern presenti el seu projecte de Pressupostos i, els grups que s’avinguin a negociar, amb un llapis vermell a la mà, vagin afegint els seus desitjos. I d’aquí a negociar. A ningú se li escapa que aquesta segona forma ’encareix’ la negociació al govern que presenta el projecte i que això, òbviament, influeix en la tàctica republicana.

Reunió infructuosa

Poques hores després, la reunió negociadora entre les dues parts va constatar el distanciament. No hi va assistir la portaveu Alícia Romero, com a mostra d’aquest enuig. Fonts socialistes van expressar, després de la trobada, el seu malestar pel que consideren que és la falta de concreció de l’Executiu sobre els plans econòmics per a l’any vinent. També van reclamar accedir al projecte de llei d’acompanyament i afirmen que quan disposin d’aquesta informació actuaran amb celeritat.

A la sortida, els republicans reiteraven la seva sorpresa pel fet que el PSC no hagi presentat, encara, cap proposta. El Govern, per la seva banda, els va donar una bateria de 12 propostes per establir certa base de negociació. I van reiterar que hi ha capítols del pressupost que no estan escrits a l’espera, precisament, de les aportacions dels futurs i temporals socis.

Al matí, en la sessió de control, l’empipada de Salvador Illa va ser evident. En la pausa posterior al xoc dialèctic amb Pere Aragonès, fins i tot dret a l’hemicicle, Illa va criticar al president que només hagués enviat un resum extens de la llei d’acompanyament als Pressupostos i no el text en la seva integritat.

Junts, per cert, està en la mateixa situació que el PSC, segons es dedueix del que han dit els postconvergents a la sortida de la seva reunió amb l’Executiu. «El Govern continua sense precisar les seves prioritats», van assenyalar abans d’exigir «concrecions sobre els continguts i el calendari». També van afirmar que el Gabinet d’Aragonès «condiciona el ritme de la negociació al calendari de les converses amb el Govern del PSOE». «I nosaltres no farem de comparses», van sentenciar. Fonts de l’Executiu van coincidir en la fredor de la reunió, però tot i així van detectar «més proactivitat de Junts que del PSC. Els postconvergents ja van aportar alguna proposta», van assenyalar aquestes fonts. En concret, sobre l’escola concertada.

Avenços amb els comuns

Notícies relacionades

El Govern executarà el 45% de la inversió de l’Estat a Catalunya

Aragonès advoca per reformar el delicte de malversació després del de sedició

La situació amb els comuns és ben diferent. Les converses avancen, entre altres motius perquè els postecosocialistes sí que han fet arribar les seves propostes. Aquest dimecres ja es va fer la primera reunió sectorial, és a dir, sobre un aspecte en concret (en aquest cas, sobre les renovables), cosa que dona entendre que hi ha un acord sobre el marc general.

En la sessió de control, i com a mostra de les seves propostes, Jéssica Albiach va exigir que en els pròxims comptes, el percentatge del pressupost destinat a sanitat que es dedica a l’atenció primària s’apugi del 18% al 25%. Aragonès li va recordar que sota la seva guàrdia, aquest percentatge ja s’ha apujat del 13% al 18%, és a dir, li va demanar paciència amb la gradualitat.