¿Què està en joc ara per a Puigdemont en la justícia europea?

Les dues vistes són per demandes de Puigdemont contra decisions del Parlament Europeu. La primera és menys important que la segona per a la defensa; s’hi revisarà la decisió del que era president de la Cambra, David Sassoli, ja mort, de no defensar l’expresident quan el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, va dictar les euroordres en contra seu.

L’assumpte va quedar en certa manera superat quan es va concedir el suplicatori o l’autorització del Parlament Europeu per poder investigar i jutjar Puigdemont, i just això és el que es revisarà a la vista de demà. En funció del que conclogui, l’expresident veurà reforçada la seva immunitat com a parlamentari o no. I en dependrà també que s’atreveixi a tornar a Espanya, malgrat el risc que sigui detingut per ordre del Suprem, o decideixi postergar-ho. Es calcula que la vista es prolongarà tot el matí i bona part de la tarda atesos els milers de folis aportats per la defensa.

La immunitat que concedeix l’escó al Parlament Europeu és el quid de la qüestió de la vista de divendres. Quan es va concedir el suplicatori, aquesta immunitat va quedar aixecada per l’autorització donada per prosseguir la investigació contra Puigdemont. Pràcticament les indagacions estaven fetes, perquè, tot i que les actuacions relatives als fugits es van deixar en suspens, quan van ser processats, la causa va continuar per als que van acabar sent jutjats i condemnats en la sentència del procés.

Puigdemont va recórrer perquè se li mantingués la immunitat, perquè continuaven en vigor les euroordres cursades per Llarena. El vicepresident del TGUE no va entendre necessari garantir-la de manera cautelar, però va canviar d’opinió després de l’arrest a Sardenya de l’expresident català. Llavors va deixar clar que les ordres europees de detenció i entrega estaven suspeses mentre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no respongués les preguntes plantejades pel jutge espanyol després de la negativa belga a entregar l’exconseller Lluís Puig.

Encara no hi ha decisió del TGUE, però la proposta de l’advocat general de la Unio Europea va donar la raó a Espanya al declarar que no es pot rebutjar una euroordre si no hi ha un risc sistèmic de vulneració de drets fonamentals al país reclamant, circumstància que no s’aprecia en aquest cas.

A la seva demanda contra el Parlament Europeu, la defensa ha preparat vuit punts fonamentals, amb els seus corresponents subapartats, fins a un total de 14, segons fonts de la defensa de l’expresident. Entre aquests n’hi ha alguns de relatius al fet que la Cambra no va donar resposta a les seves reclamacions per després centrar-se en una argumentació referida a la qualificació de «persecució política», perquè va cometre els delictes pels quals està processat com a president de la Generalitat, o que es van incomplir els terminis, perquè l’euroordre es va cursar quan ja era parlamentari europeu.

Però l’estrella dels arguments –si finalment deixen a la defensa, exercida per Gonzalo Boye, plantejar-la a la mateixa vista– serà que al Congrés espanyol es tramita una proposició de llei per derogar el delicte pel qual se’l reclama: la sedició. Una circumstància que fa a les fonts consultades creure que caldria un nou suplicatori per poder actuar contra Puigdemont.

La sentència de la vista de divendres s’espera que es dicti el gener o el febrer de l’any vinent. Si és favorable a Puigdemont, té previst tornar a Espanya, sense esperar que el Parlament Europeu decideixi si la recorre, opció que des de la seva defensa veuen improbable. Si dona la raó a la Cambra, l’expresident sí que impugnarà la resolució, tot i que haurà de continuar esperant per tornar a Catalunya, perquè no tindrà el suport de la justícia europea davant el seu més que probable arrest.

La relativa a les qüestions prejudicials plantejades per Llarena s’espera per a final d’aquest any. No obstant, la defensa de Puigdemont ha sol·licitat la reobertura de la fase oral, per denunciar que va ser espiat amb Pegasus mentre preparava les seves al·legacions.

Aquesta sol·licitud de reobrir una causa ja celebrada la vista (ho va fer el passat 5 d’abril) no sol ser admesa, però, si ho fos, retardaria una sentència que es presumeix desfavorable als seus interessos, perquè el tribunal sol seguir el criteri marcat per l’advocat general de la Unió Europea tot i que no sigui obligatori.