Directe | La majoria progressista s’uneix pels Pressupostos el dia més aspre del Congrés

ERC ha aguantat fins a l’últim moment per revelar el vot que donarà als Pressupostos del 2023. I serà a favor. Es pressentia perquè les negociacions intenses d’aquests dies anaven per bon camí, i no només les dels comptes, euros d’allà i euros de més enllà, sinó a més per les que no tenen res a veure amb els comptes. La reforma del delicte de sedició en el Codi Penal no té res a veure amb els comptes. Esquerra fa anys que la demanava i es farà en el Congrés a tota velocitat a partir d’aquest dijous.

Gabriel Rufián, el portaveu del grup català, estava content, però també enfadat. La seva satisfacció prové del resultat de la negociació pressupostària. Els 13 vots a favor dels diputats independentistes elevaran el llindar del suport als 188. És una xifra encomiable en la qual, menys el BNG, que s’absté, i Terol Existeix, que s’hi ha oposat finalment, estan totes les forces progressistes del Congrés. El bloc que ha estat tirant endavant els Pressupostos des del 2020.

Rufián, com dèiem, estava content perquè, a més de pactar que la Generalitat pugui exercir més control sobre les inversions en infraestructures que es decideixen a Madrid, ha aconseguit èxits que semblen més petits però que no ho són. La paralització dels treballs de xarxes d’alta i mitjana tensió a Girona, que estaven suposant un perjudici mediambiental; taxa de reposició en els Mossos; set milions per al Parc Científic de Lleida; 40 milions per al transport públic metropolità i 5 milions per a Santa Coloma, la ciutat a la qual aspirarà com a candidat a l’alcaldia al maig.

¿Com no havia d’estar content el diputat per Barcelona? A més, amb els tercers ‘sis’ consecutius a un projecte pressupostari de Pedro Sánchez, Rufián creu que s’ha aconseguit una de les màximes que es va imposar junt amb el seu cap, Oriol Junqueras, quan a les eleccions de novembre del 2019 van veure que tindrien 13 escons i que serien fonamentals si es forjava una majoria d’esquerres.

Ho ha explicat d’aquesta manera: «Fa molt temps que vam dir que estàvem farts de militar en la moral i perdre sempre. També volem militar en la utilitat. Faig una crida a tots els grups que vulguin ajudar i militar en la utilitat, ja que així contrarestarem aquest temps. Un temps que, si hagués de definir, definiria com ‘el temps dels alarmistes’, per no dir dels feixistes».

Aquí es troba el motiu de l’enuig del portaveu independentista. A la seva manera, fa temps que Rufián adverteix de la dialèctica de Vox en el Congrés. Una dialèctica que dimecres va arribar al seu zenit. Zenit quant a intensitat; subsol quant a decòrum parlamentari i respecte a l’adversari. En aquest cas, a l’adversària.

Rufián ha titllat de «cacera» el que dimecres va dir la diputada de Vox Carla Toscano a la ministra Irene Montero. «Davant la violència contra la ministra Montero, a qui critiquen per ser dona i van a per ella per ser d’esquerres i de classe treballadora. Són dues classes de violència: violència masclista i violència de classe». Segons el seu parer, el clima polític del Congrés no ha de mesurar-se ni adjectivar-se amb paraules com «bon o mal ambient», sinó amb una dicotomia així: «Aquí hi ha agressors i agredides, i ja n’hi ha prou».

Maneres de dirigir els debats

Rufián ha colat en la seva intervenció una apel·lació a la Mesa del Congrés. Hauria d’haver esmentat la Presidència del Congrés, perquè l’autoritat que dirigeix els debats és la que exerceix la màxima responsabilitat de la institució en aquestes situacions. Aquesta persona és Meritxell Batet. Ara bé, si ella no es troba a l’hemicicle, delega en un/una dels quatre vicepresidents/-es, que són, per aquest ordre: Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (PSOE), Ana Pastor (PP), Gloria Elizo (Unides Podem) i Ignacio Gil Lázaro (Vox).

Qui dimecres ocupava la Presidència de la Cambra quan Carla Toscano va insultar la ministra Montero era Rodríguez de Celis, que, després de l’improperi, va demanar a la diputada que retirés l’expressió; després, per la seva negativa, va decidir que es retiraria i finalment va cridar a l’ordre la parlamentària. Segons el reglament, tres crides a tornar a l’ordre suposen l’expulsió.

El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha fet una reflexió similar, tot i que amb més precisió. Directament ha demanat a la Presidència que cridi a la qüestió els intervinents, això és, que obligui els oradors que se cenyeixin al tema del debat. El Congrés, des de dilluns, viu sumit en un etern debat sobre els Pressupostos. Dir a la ministra Montero que el seu «únic mèrit» és «haver estudiat a fons Pablo Iglesias» no té gaire a veure amb els Pressupostos.

«Apocalipsi comunista»

Fonts de la Mesa consultades per El Periódico de España han destacat que aquesta és justament la qüestió: ser «més severs» en la direcció dels debats per evitar aquestes incursions en la barroeria, ja que s’ha demostrat que, ocasionalment, succeeixen. Aquesta legislatura està arribant nivells que Aitor Esteban ha titllat de «taverna de mala mort».

Però això no ha evitat algunes expressions i algunes manifestacions que tampoc encaixen en el debat pressupostari. Víctor Manuel Sánchez del Real, de Vox, ha criticat les ministres per no tenir «ni un ‘black friday’ d’experiència laboral» i ha defensat Toscano perquè dimecres, malgrat els crits que li professaven fins i tot integrants de la Mesa d’Unides Podem, com Javier Sánchez i Gerardo Pisarello, «no va plorar perquè té més homenia i més coratge que tots vostès junts».

També ha encadenat invectives contra el PP, als diputats i dirigents del qual ha acusat de «tebis». Ser tebi, al seu entendre, no ajuda a evitar l’amenaça de l’«apocalipsi comunista», al qual no es fa front «amb un Excel ple de números a fi de desmuntar els Pressupostos del Govern. «El comunisme és el pitjor assassí massiu de persones», ha conclòs.

Solidaritat

Irene Montero ha acudit al Congrés aquest dijous, l’endemà de defensar-se dels insults amb una crida les dones «feministes i demòcrates» per «parar els peus a aquesta banda de feixistes amb més drets». Ho va dir amb emoció, aquesta emoció que ha denigrat el diputat de Vox citat abans.

La ministra, a la seva arribada, ha reconegut que està «preocupada» pel «nivell de violència política» que s’està produint contra ella. Obeeix, segons les seves paraules, a una «campanya» orquestrada des de fa dies per l’extrema dreta. Està «agraïda» per les mostres de suport i de solidaritat que ha rebut. 

Un altre aspecte que ha comentat, tot i que no l’ha concretat, al·ludia a una suposada acció destinada a «concretar aquesta indignació» contra la violència que ha rebut. A primera hora d’aquest dijous, Unides Podem va deixar entreveure que registraria un escrit de condemna a la Cambra, però fonts del grup han aclarit més tard que no es farà. Més endavant ja ho veuran. Clau per acabar amb aquesta espiral inaguantable és «no normalitzar l’extrema dreta», també des dels mitjans de comunicació, ha dit la titular d’Igualtat.

Mertxe Aizpurua, d’EH Bildu; Aitor Esteban, del PNB; Gabriel Rufián, d’ERC; Íñigo Errejón, de Més País… Molts diputats i diputades de diferents grups s’han unit aquest dijous per una causa: que cessi la dinàmica. Aitor Esteban, que dels esmentats és el que fa més legislatures que és diputat, ha reconegut que mai havia vist res semblant al que està passant aquests anys.

El bloc majoritari

Tornem al principi, als Pressupostos. Després de l’eterna votació de les esmenes, eterna perquè els diputats han de dirimir el destí de centenars d’esmenes vives, el Congrés decidirà què farà amb els Pressupostos.

El que decidirà aquest dijous és aprovar el projecte i enviar-lo al Senat perquè en un mes l’estudiï i el tramiti. Serà així perquè 188 diputats votaran a favor del dictamen. Els del PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, EH Bildu, PDECat, Més País, Compromís, PRC, Coalició Canària i Meri Pita, del Mixt. 

Notícies relacionades

DIRECTE | Congrés crucial per al Govern de Sánchez: Pressupostos, sedició i nous impostos

Pedro Sánchez anuncia la derogació del delicte de sedició

Aquests partits formen el bloc progressista, el bloc majoritari: 188 escons. S’han unit d’aquesta manera el dia més aspre que es recorda en anys no només per arengues agressives, sinó, a més, per la intensitat del que es discuteix. 

Ha caigut Terol Existeix. Tomás Guitarte votarà no i s’unirà als del PP, Vox, Cs, Junts, la CUP, Fòrum, els dos ex d’UPN i l’ex de Cs (aquests tres en el Grup Mixt). El total queda molt per sota dels que donaran el vistiplau als comptes, els tercers avalats en tres anys. Una mostra de fortalesa un dia aspre. Pot ser que hi hagi més perquè, com ha dit la diputada Inés Cañizares, de Vox: «Ni un pas enrere sense demanar permís ni perdó».