Sánchez consolida la seva aposta total a l’esquerra i encarrila el final de la legislatura

Pedro Sánchez podria haver prorrogat els Pressupostos Generals i estalviar-se el glop de la negociació amb els seus socis parlamentaris, sobretot amb els independentistes d’ERC i EH Bildu, amb els quals les dretes generen soroll, l’atien i el miren de desgastar. El president del Govern es podria haver estalviat les cessions (sobretot la derogació del delicte de sedició i la culminació de la transferència de trànsit a Navarra) a escassos sis mesos de les eleccions municipals i autonòmiques de maig. Perquè res, ni els fons europeus ni les rebaixes fiscals ni les pensions, li impedien allargar els comptes perquè podia acomodar els ingressos i despeses per a l’any següent mitjançant reials decrets.

Tanmateix, el dirigent socialista ha volgut demostrar que els que li van donar el seu suport fa tres anys continuen confiant en ell malgrat les dificultats que sempre enumera: una pandèmia, una tempesta com ‘Filomena’, un volcà, una crisi de refugiats per l’Afganistan i una guerra a terra europeu que amenaça l’estabilitat mundial. «Vull expressar la meva satisfacció per aquesta política útil que és més necessària que mai i reivindicar, en un context tan difícil com en el qual estem, la victòria de l’entesa entre dispars i que no és una victòria davant ningú, sinó davant els desafiaments que té per davant la societat espanyola», va dir Sánchez després de sortir eufòric de l’hemicicle. En total, 10 partits que representen 12 milions d’espanyols, va apuntar, han recolzat els Pressupostos, «a l’anteposar l’interès general a qualsevol altre interès».

Pensions i funcionaris

Els comptes del 2023 tenen un sostre rècord de 198.000 milions d’euros i inclouen, entre altres mesures, la pujada de les pensions i els salaris del sector públic, l’ampliació de la gratuïtat dels trens de rodalies i l’augment de la despesa en sanitat i educació. Segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, 6 euros de cada 10 es dedicaran a despesa social, a fi d’«ajudar la societat espanyola a transitar un moment de dificultat provocat per la guerra» a Ucraïna, «especialment, per l’elevada inflació».

Sánchez va aprovar aquest dijous els tercers Pressupostos consecutius, una cosa que ni ell hauria imaginat quan el seu Govern de coalició es va posar a caminar aquell gener del 2020 amb Pablo Iglesias de vicepresident per Unides Podem i una amalgama de socis al Congrés. El dirigent socialista ha volgut remarcar qui són els seus companys de viatge aquest últim any de legislatura que té per endavant i fins i tot aquest dijous se’n va anar del Congrés donant a entendre que no ha tancat la porta a reformar el delicte de malversació a través d’una esmena en la tramitació de la sedició. ERC va dir que la presentaria, una cosa que haurà de fer d’aquí a dues setmanes, pels terminis del procés que es va iniciar aquest dijous, en una jornada parlamentària maratoniana.

L’esquerra trossejada

Alts càrrecs del PSOE consideren que amb el caire social dels comptes, els nous impostos sobre els grans bancs i energètiques i patrimoni a partir de tres milions d’euros i la reactivació de les lleis de vivenda i ‘mordassa’, aconseguiran mobilitzar el seu electorat progressista per a les eleccions de maig. Més preocupació mostren per l’enfrontament entre Iglesias i la vicepresidenta Yolanda Díaz, presumpta successora de l’exlíder de Podem. Ella i els morats haurien de captar junts el votant de més a l’esquerra a qui no arriba el PSOE. Si aquest espai s’esqueixa en tres, amb la plataforma Sumar de Díaz com a nou concurrent, l’esquerra perdria molts escons a nivell global.

Perquè totes les enquestes assenyalen que, després de les generals, previsiblement a finals del 2023, Sánchez tornarà a necessitar tots els seus socis per seguir a la Moncloa. I els necessita forts. Per això no escasseja en mims, tot i que posi amb safata al PP el seu argumentari. «No em resigno que el meu país estigui governat per coalicions de partits minoritaris radicals als quals els espanyols els importen un comí», es va queixar Alberto Núñez Feijóo des de Badajoz.

Notícies relacionades

Recaptar tots els impostos

Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

El cert és que malgrat els habituals missatges de les dretes que Espanya es trenca per les cessions als independentistes, el Govern de coalició s’ha guanyat una bona imatge a Brussel·les, sobretot pel seu paper en la crisi energètica, i ha atret múltiples inversors en els últims mesos (Maersk, Google, Carbonissa, Volkswagen, Intel...) que han anunciat més de 20.000 milions d’euros per als pròxims anys.

Sánchez se’n va anar del Congrés amb energia de sobres per encarar un 2023 que li regalarà, a més, la presidència de torn de la Unió Europea. Per ara, segueix amb la baraca.