El Govern espanyol i ERC impulsen al Congrés la derogació del delicte de sedició

Sis mesos després que el Govern espanyol i la Generalitat reprenguessin les relacions, congelades arran del Catalangate, i que ERC enfilés com a objectiu rebaixar la pressió de la «repressió i la judicialització», l’Executiu i els republicans van segellar aquest dijous el que s’erigirà com el màxim fruit (públic) de la taula de diàleg: la derogació del delicte de sedició.

El Congrés, després d’un debat aspre (un més, aquesta vegada en absència del president del Govern central), va votar en favor de la presa en consideració de la proposta de reforma del Codi Penal que van presentar les dues forces que formen l’Executiu, el PSOE i Unides Podem. ERC, el PNB, EH Bildu i el PDECat, entre d’altres, hi van votar a favor. Junts i la CUP van ser els únics que es van abstenir. La votació, que va ser nominal i per crida, per desig del PP, per allò que els diputats del PSOE haguessin de ‘retratar-se’, va llançar, poc abans de la una de la matinada, un 187 a 155 ja conegut en aquesta legislatura.

Nuestra diputada, @inmaoria:

🌹 Aquí estamos todas y todos los socialistas.
🤝 Juntos, sin fisuras.
✅ Sí. pic.twitter.com/vQy9Zx4tiv

— PSOE Congreso (@gpscongreso) 24 de noviembre de 2022

No és casual que l’admissió a tràmit hagi arribat unes hores després que la Cambra baixa aprovés els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023, amb el suport d’Esquerra. Ni ho és que en el debat pressupostari, Pedro Sánchez, després d’una setmana de missatges confusos emesos tant per socialistes com republicans, reiterés la seva disponibilitat a ampliar aquesta reforma del Codi Penal per retocar el delicte de malversació. Aquestes són les negociacions de Schrödinger: són independents, però, alhora, indivisibles.

De fet, per a la reforma que pogués afectar la malversació, Sánchez va fer servir el mateix argumentari que fa 15 dies, a compte de la sedició. Així, va lligar aquesta hipotètica reforma de la malversació a un esforç per «homologar» les penes dels delictes a Espanya a les de les «principals democràcies europees». Amb tot, i sobre el final que pot tenir aquest debat sobre la malversació, va apuntar un enigmàtic «esperarem la tramitació parlamentària».

«Al dictat de Junqueras»

La simultaneïtat en el debat al Congrés dels pressupostos i la reforma del Codi Penal va ser una de les armes que va utilitzar la portaveu del PP, Cuca Gamarra, en la seva diatriba contra el Govern. «Ens presenten aquesta mesura com si fos una disposició addicional als comptes de l’Estat. La sedició és només un problema per a qui incompleix la llei, que no són altres que els socis de Sánchez», va etzibar Gamarra, per qui la derogació del delicte «s’ha fet al dictat d’Oriol Junqueras i a mida dels colpistes».

La popular, després d’assegurar que la tramitació escollida per aquesta reforma del Codi Penal és un «ardit», va afegir que el PSOE «fa temps que va enterrar Montesquieu [per allò de la divisió de poders] i va desenterrar Maquiavel». «L’independentisme és insaciable, l’hi han dit Junqueras i Arnaldo Otegi, i busquen la seva humiliació», va assenyalar la portaveu popular, per qui «la ciutadania espanyola gira l’esquena a aquesta derogació» perquè, segons el seu parer, amb l’aplicació de l’«article 155 no n’hi ha prou, és necessari el càstig» penal. Gamarra va tancar les seves intervencions amb una mig amenaça dirigida al grup blau: «Espanya no se n’oblidarà»

El líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va advertir que la derogació de la sedició «no és una concessió a ERC, sinó a la democràcia. A la seva democràcia, perquè deixin de fer el ridícul a Europa». «No podem canviar el poder judicial espanyol. És un problema estructural d’aquest país. Només aspirem», amb aquesta reforma del Codi Penal, «a posar-l’hi una mica més difícil al jutge fatxa de torn», va sentenciar.

Notícies relacionades

Sánchez no descarta reformar la malversació per afavorir «la concòrdia entre catalans»

Pedro Sánchez anuncia la derogació del delicte de sedició

Jaume Asens, d’Unides Podem, va dirigir les seves bateries cap a Junts. Els va titllar de «mentiders» per afirmar que la nova tipificació de desordres públics és un atac al dret de manifestació i «les concentracions pacífiques». I va recórrer a l’argument de l’equidistància entre extrems: «Ni és una traïció a Espanya, com diu el PP, ni és una traïció a Catalunya, com assegura Junts. És política».

Per part de Junts, Josep Pagès, va martellejar que l’independentisme no va cometre cap delicte la tardor del 2017. «És aquesta una supressió parcial que té com a contrapartida una criminalització brutal. No serem els tontos útils que avalin aquesta nova sedició», va asseverar. La CUP va explicar la seva abstenció a la reforma pel presumpte perill que comporta per a les protestes civils de qualsevol tipus, tant secessionistes com de caràcter social, per la crisi.