Puigdemont al·lega que la derogació de la sedició és per ajudar en la seva entrega a Espanya

Ha assegurat que, amb aquesta reforma legislativa, el Govern espanyol pretén aconseguir amb més facilitat la seva entrega a Espanya, segons sosté que va manifestar el president del Govern, Pedro Sánchez, quan va anunciar la reforma, i altres membres de l’Executiu, com el ministre de Cultura, Miquel Iceta. I això malgrat que magistrats del Suprem consideren que amb aquesta reforma l’expresident quedaria alliberat de la principal acusació que formula Espanya en contra seu, amb independència de la repercussió que això pugui tenir en l’altre delicte que se li atribueix, el de malversació.

Boye, que també ha assenyalat que tant ell com els seus clients i el seu entorn havien sigut espiats amb Pegasus, ha insistit que la concessió de la immunitat que li confereix l’escó al Parlament Europeu li és imprescindible per no veure vulnerats els seus drets com a representant d’una minoria nacional, cosa que explica la seva demanda contra la Cambra per haver autoritzat el suplicatori presentat en contra seu pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Cap persecució

Per la seva banda, el representant en cap del Parlament Europeu, Norbert Lorenz, va ser molt dur amb la reclamació de l’expresident. Va argumentar que la Cambra s’havia comportat de manera «molt oberta i correcta» amb ell i sense tenir l’acreditació espanyola com a diputat europeu, per no haver jurat la Constitució, se li va permetre adquirir l’escó i per tant la immunitat d’una manera «probablement il·legal», va afegir.

Va explicar que els fets pels quals està processat Puigdemont i els altres diputats europeus fugits, Clara Ponsatí i Toni Comín, són anteriors a la seva elecció, que no es va produir fins al 2019 i en el cas d’ella, després del Brexit. Per això, seguint el criteri general del Parlament s’ha de concedir el suplicatori, perquè la immunitat s’ha d’interpretar de manera restrictiva per no paralitzar l’activitat dels tribunals nacionals.

A continuació s’ha ocupat de negar els arguments sobre pèrdua d’imparcialitat dels que van tramitar el suplicatori al Parlament Europeu que la defensa de Puigdemont utilitza per defensar la seva protecció parlamentària. Lorenz ha assenyalat que no aconsegueix veure-la, perquè el ponent dels expedients oberts per resoldre sobre el suplicatori és un diputat búlgar, i Vox, un partit espanyol. Ha afegit que la seva suposada participació en un acte del partit d’ultradreta en què va cridar «Puigdemont a la presó» es basa en un vídeo anterior a la seva elecció com a eurodiputat; Boye el va situar el març del 18. Lorenz va recordar que el president de la comissió d’assumptes jurídics (Juri) és de Ciutadans, tampoc de Vox.

Sense revisar competència

I va negar que el Parlament Europeu pugui discutir quin tribunal espanyol pugui reclamar a una persona, perquè això suposaria discutir el criteri dels tribunals d’un estat membre, extrem que va ser negat per Boye amb l’exemple de Silvio Berlusconi, malgrat que la legislació italiana sobre immunitat parlamentària no coincideix amb l’espanyola, com li va fer veure la presidenta del tribunal, la xipriota Anna Marcoulli, que també va recordar que els requisits d’imparcialitat dels polítics no són iguals que els dels jutges.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La magistrada, que també serà ponent de la resolució que es dicti, va aprofitar la possibilitat que li ofereix el sistema judicial europeu d’aclarir qualsevol dubte que li plantegin les al·legacions de demandants i demandats amb nombroses preguntes, entre les quals no va faltar un retret a Boye per haver presentat les demandes en anglès, quan gran part es basa en resolucions espanyoles, i uns annexos de milers de pàgines molt més extensos que la demanda per si mateix.

Per la seva banda, la representació d’Espanya, exercida per l’advocada de l’Estat Andrea Gavela, va ratificar el sistema garantista espanyol pel qual es va deixar en suspens el procediment de Puigdemont i de la resta de fugits després del seu processament, fins que estiguin a disposició de la justícia espanyola i puguin fer per si mateixos les al·legacions que considerin oportunes. I va contrastar la sol·licitud de Llarena de suplicatori amb l’actitud dels demandants consistent a «fugir de l’acció de la justícia d’un estat membre».