Quatre hores amb Josep Pujol: així va canviar una entrevista la sèrie sobre la família de l’expresident

Gairebé totes les accepcions de l’adjectiu «sagrada» que recull el diccionari poden tenir relació amb la figura de Jordi Pujol. L’expresident va ser «digne de veneració» durant anys pels catalans que li van atorgar sis victòries electorals; durant dècades també van ser intocables els seus fills i la seva dona i una capa de silenci cobria les creixents sospites que estaven fent foscos negocis a l’ombra de la política. En qualsevol cas, tots els testimonis que participen en la sèrie estan d’acord que, per bé o per mal, l’empremta de Pujol continua molt present en la societat catalana. «El marc mental que configura és encara avui referència per a gran part dels ciutadans, hi estiguin a favor o en contra», resumeix Ferrerons en conversa amb aquest diari.

Era l’any 2019, poc abans que la pandèmia tanqués tothom a casa, quan, amb la idea i el títol sota el braç, es va començar a moure per convertir-los en una sèrie. Tenia clar que la història de la família Pujol «no era un tema estrictament català, sinó que tenia també repercussió espanyola i fins i tot de més enllà». Per això va anar a veure David Trueba, que va dubtar «entre poc i gens» quan li va proposar dirigir la gravació. Amb unes xerrades telefòniques i una visita a Madrid de Ferrerons n’hi va haver prou per convèncer-lo.

Una altra sèrie sobre la reina Sofia

Discovery va aconseguir el projecte, que es va finalitzar l’abril del 2021 i que al principi s’havia d’emetre a Discovery Plus. Però la fusió mundial entre aquesta plataforma i Warner Bros en va retardar l’estrena fins ara i va propiciar que finalment pugui veure’s a HBO Max.

El projecte es posa en marxa i l’agost del 2020 es comença a formar l’equip. S’hi incorporen redactors –Àlex Cubero i Joan Domingo– i la documentalista Marta Torras. Poc després va arribar el personal d’edició, liderat per Roger Llorens. Trueba ha remarcat en algunes entrevistes que «ha treballat molt a gust amb ells i amb la resta». La prova és que just després d’acabar ‘La sagrada familia’, en la segona meitat del 2021 i a principis del 2022, el mateix equip va rodar una altra sèrie documental. Es titula ‘Sofía y la vida real’, està pendent d’estrena i posa el focus sobre la reina mare i sobre tota la història recent de la família reial.

L’estructura narrativa de la sèrie dels Pujol es desenvolupa entorn del testimoni de mig centenar de protagonistes. Ferrerons i Trueba van tenir clar des del principi que no volien veu ‘en off’, així que les entrevistes, d’una durada mitjana de gairebé dues hores –hi ha gairebé 100 hores de gravacions a bustos parlants, sempre en hotels–, en constitueixen el fil conductor.

«La idea era homenatjar el gènere documental amb una història que inclogués tots els aspectes d’una personalitat molt rica en matisos i arribar com més a prop millor de la realitat de Pujol. Tot i que admeto que molts aspectes queden oberts», explica Ferrerons. No pot ser d’una altra manera quan el pas del cas pels tribunals continua pendent.

Van començar per la fase de documentació. Durant dos mesos van estar llegint llibres, esmicolant entrevistes, repassant la comissió d’investigació al Parlament. «Gràcies al llibre del periodista Pere Ríos vam veure, per exemple, que la ministra de Defensa, Margarita Robles, era una de les magistrades de l’Audiència de Barcelona quan es va decidir no processar Pujol pel cas Banca Catalana», diu Cubero. La ministra aporta finalment el seu testimoni en la sèrie.

González i Aznar encapçalen un mosaic plural

L’equip va perfilar primer molt bé l’estructura de cada capítol per saber què necessitaven de cada entrevistat. El mosaic final de personatges és ric i plural en tots els sentits: molts periodistes, diversos polítics molt pròxims a Pujol i també rivals. Entre aquests últims destaquen dos expresidents del Govern central, Felipe González i José María Aznar, que en algun moment van necessitar els vots de la CiU que comandava l’expresident per arribar a la Moncloa. «Hi van participar perquè els va merèixer confiança qui hi havia darrere, començant per Trueba, i perquè d’alguna manera volien rendir un cert homenatge a un company de professió», creu Ferrerons.

Però entre els entrevistats brilla amb llum pròpia Josep Pujol. No estava previst que aparegués en la sèrie cap membre de la família perquè «la idea era fer un documental sense ells, explicar-los des de fora». El tercer fill del matrimoni Pujol-Ferrusola va trucar pel seu compte a Cubero, un dels redactors, perquè es va assabentar, a través de Pilar Eyre –que també figura en la nòmina d’entrevistats i és vella amiga de la matriarca de la saga–, del rodatge. «Després de diverses converses en privat, li vam oferir que donés les explicacions davant la càmera. Però, en aquell moment, la família planteja una altra possibilitat: que sigui el Jordi, el fill gran, qui parli en nom seu», diuen els creadors de ‘La sagrada familia’. Aquesta opció, que hauria disparat l’interès periodístic de la sèrie perquè Jordi Pujol Ferrusola defuig els mitjans de comunicació, finalment es va descartar.

¿On guardar els diners en negre?

Però Josep Pujol no decep. La seva va ser «l’entrevista més llarga» de totes, de gairebé quatre hores. «El Josep és un testimoni absolutament fascinant. Defensa meravellosament el seu pare i la resta de la família i té un domini de l’escena i del llenguatge suficient per pensar que el que va dir ho va fer amb plena convicció», remarca Ferrerons. El fill de l’expresident justifica, per exemple, els comptes a l’estranger en la necessitat d’ingressar en algun lloc els diners en negre que s’obtenien amb els negocis immobiliaris. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tant Ferrerons com Cubero atribueixen la frescor dels testimonis a la manera amb què Trueba va abordar les entrevistes. Sense papers, en sessions de moltes hores que en ocasions incloïen quatre o cinc converses diàries, el director va saber «extreure’n tot el material necessari». «Molts documentals com aquest busquen una resposta clara, perfecta. Ell va establir un marc de confiança i això va fer que gent com Josep Pujol o Lluís Prenafeta se sentissin còmodes», afirma l’equip.

Com que no volien alliçonar, sinó explicar una història «sense apriorismes», tots dos creuen que la conclusió de la sèrie queda «absolutament a elecció de l’espectador». Però hi ha dos testimonis finals que resumeixen les dues grans línies de pensament que susciten en la societat la trajectòria política de Pujol i la seva posterior confessió que havia ocultat diners a l’estranger. La primera, la del periodista José Antich, que assegura que, malgrat tot, l’expresident serà recordat com el «constructor de la identitat nacional catalana». La segona, la de l’exdirector d’EL PERIÓDICO Antonio Franco, que pensa que les seves corrupteles «el desacrediten de cara a la història». Justament el que més tem Jordi Pujol.