El Suprem avala la nul·litat de l’acord de la UB que va rebutjar les condemnes de l’1-O

El Tribunal Suprem ha confirmat la nul·litat de l’acord del claustre de la Universitat de Barcelona (UB), del 21 d’octubre del 2019, pel qual es va aprovar el «Manifest conjunt de les universitats catalanes en rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la vida política».

La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa estableix en una sentència que, dins les universitats públiques, el claustre universitari «com òrgan de govern representatiu d’una comunitat universitària plural, no pot adoptar acords que es tinguin com a voluntat de la universitat i que es refereixin a qüestions de naturalesa política o ideològica, pròpies del debat social i polític, alienes a l’objecte i funcions de la universitat i que divideixen la ciutadania».

El tribunal desestima així el recurs de cassació interposat per la UB contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va confirmar la dictada per un jutjat contenciós administratiu de Barcelona en relació a aquesta qüestió.

La publicació

En la seva reunió extraordinària del 21 d’octubre del 2019, el claustre de la UB va aprovar l’esmentat manifest que es va publicar a la web de la universitat i a diversos mitjans de comunicació.

Aquest acord va ser recorregut, pel procediment de tutela dels drets fonamentals, per alguns professors –un era membre del claustre– i alumnes de la universitat.

Un jutjat contenciós administratiu de Barcelona va acceptar la demanda al considerar que l’esmentat acord del claustre no tenia empara en l’autonomia universitària, i assenyalava que els principis de neutralitat ideològica i política són exigibles a tota administració, en tant que han de servir amb objectivitat als interessos generals.

Afegia, a més, que les institucions públiques no tenen llibertat d’expressió, tal com té declarat el Tribunal Constitucional, i la universitat recurrent és una administració institucional.

La UB va recórrer en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va confirmar la sentència d’instància.

El Tribunal Suprem recorda que el claustre universitari és un òrgan de govern d’una administració pública i que no pot exercir més funcions que les atribuïdes per una norma, en concret la llei orgànica d’universitats, que li atribueix l’elaboració dels estatuts o l’elecció del rector, en el seu cas.

Per això, «es podrà plantejar una eventual desviació de poder» en cas de considerar-se vulnerat el principi de neutralitat que es pot esperar de qualsevol administració, «si és que el claustre universitari adopta acords de significació ideològica o política i en qüestions que divideixen la ciutadania».

La neutralitat

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Una extralimitació de tal naturalesa –assenyala la sala–, «a part de no tenir cobertura en el contingut de l’autonomia universitària i infringir el principi de neutralitat, percut en els drets i llibertats fonamentals de tercers a l’identificar tota la comunitat universitària amb un postulat polític o ideològic».

L’efecte és que es vulnera la llibertat ideològica dels integrants de la comunitat universitària i no només dels membres del claustre universitari, cosa que afectaria, per exemple, «la llibertat de càtedra, l’educació universitària que esperen rebre els estudiants en coherència amb les finalitats de la universitat i que és el seu dret».