L’estratègia de la dreta judicial i mediàtica per dissuadir el Govern de nomenar els dos magistrats del TC

«L’estratègia de la dreta consisteix a retardar els dos nomenaments del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en el Tribunal Constitucional (TC) per fer atipar el Govern i que nomeni els seus i crear així un presumpte conflicte constitucional que permeti utilitzar els conservadors del TC per impedir la presa de possessió dels candidats nomenats en el tribunal de garanties», assenyala a EL PERIÓDICO una font judicial. En realitat, l’objectiu final és espantar el Govern perquè no faci els esmentats nomenaments.

I fonts pròximes a l’Executiu central assenyalen que durant mesos s’ha estudiat la possibilitat de fer els dos nomenaments, però que, alhora, la línia seguida ha sigut donar al CGPJ la possibilitat de fer els seus fins i tot fora de termini –13 de setembre de 2022– per no trepitjar la pell de plàtan desplegada per la dreta per muntar una provocació amb grans titulars als seus mitjans addictes sobre el nou presumpte incendi provocat pel Govern de Pedro Sánchez.

Nomenar candidats

¿Quin és el curs de la possible actuació del Govern? En primer lloc seria que el Consell de Ministres nomeni els dos candidats a assumir els càrrecs dels magistrats amb mandat caducat el 12 de juny del 2022: Pedro Gónzalez-Trevijano i Antonio Narváez, que va assumir el 2014 per completar el mandat de nou anys del dimitit –per conduir ebri sense casc a Madrid– Enrique López.

Fins que no se celebri el ple de validació del TC, en què els candidats obtinguin la llum verda, els decrets de nomenament i cessament dels magistrats difícilment es podran dictar.

La dreta agita ara l’espantaocells d’aquests decrets com també el de la presumpta recusació de Trevijano i Nárvaez pels magistrats del sector progressista en cas que la dreta intenti evitar la presa de possessió dels dos candidats del Govern i erigeixi la barricada del «no passaran». Però és una construcció falsa. Per la senzilla raó que a aquests magistrats no els correspon presentar recusació, ja que no són part del procediment.

«Operació Conde-Pumpido»

D’altra banda, la presumpta «operació» per la qual el magistrat Cándido Conde-Pumpido sortiria en aquestes circumstàncies elegit president del TC –el que la dreta recalcitrant presenta amb el trillat nom d’«operació Conde-Pumpido» no té per on agafar-se. Perquè senzillament l’elecció del president i vicepresident del TC es fa després que els nous magistrats prenguin possessió.

I si es vol comprovar la poca elaboració de l’esperpent, n’hi ha prou de saber que si González-Trevijano abandonés la presidència i el CGPJ no escollís els dos magistrats que li correspon, qui ocuparia la presidència en funcions seria Juan Antonio Xiol, actual vicepresident, amb un mandat que també va vèncer el 12 de juny. Però la seva substitució depèn del que decideixi el CGPJ. I si aquest no el reemplaça, doncs seria ell –i no Conde-Pumpido– el president en funcions.

Però aquesta és la mateixa argumentació colpista dels mateixos que fins no fa gaire agitaven el ¡Vade Retro! contra el Govern perquè pretén nomenar el magistrat de la Sala Penal de l’Audiència Nacional José Ricardo de Prada, un dels dos magistrats per al TC, falsedat –normalment el Govern nomenarà catedràtics o catedràtiques– que ara cedeix el lloc als quatre fantasmals i imaginaris decrets que el Govern s’afanyaria a sancionar.

Eleccions a la vista

Aquesta campanya no es desenvolupa en el buit. Espanya és un Estat judicial, un Estat on la dreta passa comptes a través de la judicatura i magistratura que domina. I ara aquesta venjança es desenvolupa l’any D, per dir-ho així, de les eleccions municipals i autonòmiques i la guinda, a finals del 2023 o principis del 2024: les eleccions generals.

Per això, la dreta mediàtica i judicial, amb el suport de magistrats de diversos tribunals, entre els quals el Suprem, es troba en el moment 1995-1996 de la política espanyola, quan va prendre protagonisme el que l’exdirector del diari ‘Abc’ va reconèixer, el 14 de febrer de 1998, com una trama conjurada de mitjans de comunicació per fer caure el Govern de Felipe González. En aquella època, el que es va anomenar el Sindicat del Crim, un cercle de periodistes que es coordinava periòdicament al despatx d’Anson, va aconseguir desgastar el Govern socialista –a través de l’explotació i amplificació d’escàndols de corrupció i el terrorisme d’Estat (GAL) realment existents.

Ara, amb el fons de l’aplicació de la nova llei integral de llibertat sexual i la reforma del delicte de sedició, es tracta d’aconseguir el «momentum», l’impuls amb prou massa crítica per crear l’alarma social en les eleccions del maig que, al seu torn, projectin la imatge de la virtual derrota de l’esquerra.

Ningú va advertir abans d’aprovar-se la nova llei que s’havia de contemplar una disposició transitòria sobre l’aplicació retroactiva i els seus probables efectes perversos. I es va poder posar. Però no es va fer.

¿Per què? Per una raó: no era una llei autònoma de reforma del Codi Penal. La reforma estava inclosa en una disposició final d’una llei més àmplia. I no se solen fer disposicions transitòries de les disposicions finals.

Per això, ningú ho va aconsellar. Ni el Consell Fiscal, ni el CGPJ, ni els lletrats del Ministeri de Justícia ni els lletrats de les Corts, que s’ocupen de revisar la tècnica legislativa.

Disposició transitòria

En aquests casos, el que procedeix és aplicar les regles sobre aplicació retroactiva que estan en el mateix Codi Penal (CP), disposició transitòria cinquena del Codi Penal 1995. Aquestes regles constitueixen una interpretació autèntica (feta pel mateix legislador) sobre com s’ha d’interpretar l’article 2. 2 del Codi Penal. I com que el Codi Penal no ha canviat i l’article que s’aplica per a la revisió retroactiva continua sent el mateix, les regles d’interpretació generals establertes en el mateix codi han de ser les aplicables, a falta d’unes regles especials que aquesta nova llei no conté.

La Fiscalia General de l’Estat ho ha plasmat en la seva circular i, sobretot, es basa en diferents sentències del Tribunal Suprem que així ho han consagrat. I és el que es neguen a complir algunes audiències provincials.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Ara bé: en aquest clima ¿el Govern ha de nomenar els dos magistrats o paralitzar-se pel xantatge del sindicat judicial i mediàtic?

El Govern ha de complir la Constitució: pot nomenar-los sense que prenguin possessió i esperar per fer-ho que el CGPJ nomeni els seus. D’aquesta manera s’evitaria entrar en la provocació colpista i alhora ajustar-se a la Constitució i la llei orgànica del poder judicial.