Junqueras retorna a la pressió a Junts pels comptes catalans i desatén les exigències del PSC

Oriol Junqueras ha reprès aquest cap de setmana el pols a la política catalana després del seu periple de gairebé 15 dies per l’Amèrica Llatina. I en un moment en què els focus es dirigeixen a la relació entre ERC i el PSC, a compte dels pressupostos, perquè el ‘no’ de Junts es dona ja per segur, el president d’ERC ha optat per fer dos passos enrere i centrar-se, de nou, en els postconvergents. El republicà ha cridat JxCat a abandonar el seu «egoisme» i a «arremangar-se en favor dels pressupostos de la Generalitat». Tot això amb el PSC exigint al president Pere Aragonès que decideixi amb qui vol pactar els comptes.

Les paraules de Junqueras es van produir poques hores després que el portaveu de Junts, Josep Rius, expliqués les seves sospites que en realitat ERC i el PSC tenen ja tancat un acord de reciprocitat entre els comptes de l’Estat i els de la Generalitat, i per això va moure fitxa i va advertir que no actuarà «de comparsa» si existeix aquesta aliança. «Si hi hagués un pacte, que ens l’expliquin i pararem màquines», ha explicat el portaveu. Mentrestant, el PSC també pressiona el president Aragonès per, precisament, confirmar o no l’acord entre Esquerra i els socialistes.

«¿Vol Aragonès uns pressupostos amb els socialistes? ¿Sí o no?». Aquesta és la dicotòmica pregunta que el líder del PSC, Salvador Illa, va llançar al president perquè respongui ja de manera pública i explícita. Un símptoma de com la paciència del cap de l’oposició comença a esgotar-se a mesura que s’acosta el desembre, el mes clau per dirimir si s’encarrilen o no els comptes de la Generalitat per al 2023.

¿Un pacte aquesta setmana?

Conscients d’aquest ‘deadline’, que tot el que no s’aconsegueixi ara i es deixi per al gener quedarà atrapat a la teranyina del clima preelectoral de les municipals, també els comuns pressionen pel calendari i reclamen bases per a un acord aquesta mateixa setmana. En això coincideix també Junts, a denunciar que Aragonès no sembla tenir pressa per tancar uns comptes clau en l’actual context de crisi.

Tanmateix, se suposa que per a desesperació del PSC, Junqueras no va fer ni una referència als socialistes. Potser considera que s’ha girat full massa aviat del veto postconvergent, és a dir, que aquest plantejament d’’esborrar-se de la negociació’ no els passarà tota la factura que els republicans desitjarien.

«Segurament no són els que ells voldrien», va acceptar el líder d’Esquerra, però els ciutadans «mereixen que els posem al seu abast totes les eines, sobretot en un moment econòmic com el present», va seguir. I aquesta eina és, és clar, els pressupostos, que, per cert, encara no han sigut aprovats per l’Executiu.

Després de criticar «el tacticisme i la miopia que acompanyen sempre al curtterminisme», Junqueras va assenyalar que «ara no és el moment de posar-nos en evidència els uns als altres. De fet, potser és millor que aquell moment no arribi mai, però en qualsevol cas no pot ser ara, amb la inflació desbocada i els empresaris, autònoms, famílies i ciutadans corrents» patint per arribar a fi de mes.

El cert és que, més enllà dels desitjos de Junqueras, el Govern es troba centrat ara en els comuns i en els mateixos socialistes. Les converses, tanmateix, transcorren a dues velocitats. Mentre que les reunions amb el grup de Jéssica Albiach són freqüents i nombroses, els socialistes asseguren que la seva agenda està en aquests moments buida i que ni tan sols disposen encara de tota la informació sol·licitada. El mateix que lamenta Junts. Fonts del PSC veuen poc viable que el Consell Executiu compleixi amb l’objectiu d’aprovar a principis de desembre el projecte.

També en la sedició

L’esmena de Junqueras a la manera d’actuar de Junts va ser a la totalitat. Perquè els mateixos atributs abans descrits, que poden sintetitzar-se que els postconvergents aposten per mirar exclusivament pel benefici del seu partit, el líder republicà els hi va penjar als seus exsocis en el debat sobre la reforma del Codi Penal. I en concret, en el de la sedició i el nou delicte de desordres públics.

«És obvi que és millor que aquells que busquen instruments per anar contra la democràcia tinguin el menor nombre d’opcions possibles», va dir Junqueras amb referència a l’estament judicial i que, derogat el delicte de sedició, serà més difícil per als jutges acarnissar-se, com creu l’independentisme que passa, amb aquells que tenen fins i tot causes obertes.

Notícies relacionades

Els recels entre el Govern i el PSC compliquen la negociació dels Pressupostos

El Govern espanyol i ERC impulsen al Congrés la derogació del delicte de sedició

«Si nosaltres hem aconseguit això, ¿què no obtindríem si tots anéssim a l’una?» es va preguntar Junqueras donant a entendre que els postconvergents es dediquen a posar pals a les rodes de la negociació amb l’Estat.

Com sempre, en Junqueras importa tant el que diu com el que calla. I la paraula que no va pronunciar aquesta vegada va ser la del delicte de malversació i la seva reforma. La recerca d’una sortida entre el Govern i ERC ha entrat en la fase del secretisme màxim i Junqueras, que en una entrevista a aquest diari ja va unir el ‘sí’ als Pressupostos Generals de l’Estat amb aquest nou delicte de malversació, no ho ha esmentat aquest dilluns.